03.11.2017 - 22:00
Us titllen d’irresponsables, delinqüents, sediciosos. Diuen que us ho mereixeu, que ja us havien avisat. Us esbronquen, us insulten, us menystenen.
Periodistes irresponsables, mitjans tendenciosos, xarxes socials plenes de bilis escopida des de la ignorància, des de la falta de respecte. I també des de la maldat.
Menteixen sobre l’actitud amb què heu defensat un projecte i unes idees que no són només vostres, sinó de tots els qui fa anys que demanem a crits un referèndum per a avançar pel camí de l’autodeterminació que ens volen barrar. Ignoren i silencien deliberadament les vostres trajectòries professionals, el compromís polític i social i allò què heu demostrat.
Esborren del seu argumentari ple de ressentiment que sou els nostres representants legítims, que fèieu la vostra feina, i ens acusen, als qui us defensem, de ser titelles al vostre servei, un poble acrític i enganyat, víctima de la vostra manipulació i de l’adoctrinament verinós que ens ha inoculat una escola, la nostra, que estimem i uns mitjans, els nostres, en el quals confiem.
Us volen deshumanitzar.
Però com més s’entesten a maltractar-vos i a maltractar-nos, uns altres, molts, moltíssims, us sentim més humans i més a prop que mai. Admirem la vostra responsabilitat, honestedat, coherència. La vostra defensa de la democràcia fins a les últimes conseqüències. Pensem que sou uns valents. Que us mereixeu tot el nostre respecte. I que us hem de fer costat. Us necessitem per continuar construint el país que somiem.
I plorem indignats, enrabiats, ferits per la injustícia, pel maltractament. Us roben drets fonamentals, ens roben els drets.
Pensem en el patiment de les vostres famílies. En els motius pels quals us han tancat. És un despropòsit tan gran que sembla impossible. Ara mateix penso en tu, Raül. Encara no sé a quin mòdul t’hauré d’enviar la carta de suport i reconeixement que fa temps que et vull escriure pel recorregut que t’he vist fer en la distància des que vam perdre el contacte, fa ja molts anys, quan encara no teníem telèfons mòbils i vas començar a fer carrera internacional. Ha estat fàcil seguir-te la pista. El segon eurodiputat més actiu del parlament europeu. L’home de consens per a consolidar la candidatura de Junts pel Sí, el màxim representant del país a l’estranger, la persona encarregada d’explicar Catalunya al món i el responsable de les polítiques de transparència. Un número u.
Amb els amics que compartíem quan teníem poc més de vint anys dèiem que apuntaves maneres, i amb certa sorna t’anomenàvem ‘el noi deu’. Eres un estudiant brillant, compromès políticament i socialment, deixeble de Vicenç Fisas, investigador i reivindicador de la cultura de pau. I a sobre, ben plantat, esportista, ballador… També eres professionalment ambiciós. Conscient de la teva fusta per a arribar lluny, del teu talent. Treballador, metòdic, determinat. Què devies pensar, quan vas esdevenir portada als mitjans, i hi ha qui et va batejar com ‘el Varoufakis català’? Bé, català o espanyol, segons el mitjà.
Aquella sorna de joventut ha esdevingut respecte i profunda admiració, i alguns records difuminats de l’experiència que vam compartir com a voluntaris en camps de refugiats a Croàcia i en la nostra denúncia de la guerra dels Balcans tornen nítids ara, rellegint alguns dels poemes que et va inspirar l’horror d’aquell conflicte i el dolor de les persones que havien hagut de fugir de casa seva. Aquests poemes també apuntaven maneres: ‘Jo, idealista pràctic/ cerco la Pau de Paul Valéry/ –sense armes, però sobretot,/ sense segones intencions–/ i amplio els horitzons de la utopia/ quan, encara tendre/ llegeixo Gandhi./Frisança de joventut impacient/ el fanal de la pressa em fa ser inconformista/ i em permet trencar cadenes/ de fal·làcies televisives./ La mà dels sense veu/ tremola encara/ sota el pes de l’arada.’ Espero que no et molesti que hagi compartit aquests versos teus aquí. A la dedicatòria del quadern del qual l’he rescatat, hi vas escriure, quan tenies vint-i-quatre anys: ‘Gabriel Celaya deia que la poesia és una eina per transformar el món. Fem-la doncs la nostra arma contra la barbàrie i la intolerància.’
A tu, que ets un referent pels teus valors, el teu compromís i la teva responsabilitat, el podrit sistema judicial espanyol et vol convertir en un delinqüent acusat de rebel·lió (acusat de violent, precisament tu, que sempre has estat un gran pacifista!) Quina vergonya.
No ho permetrem. No permetrem que us deshumanitzin. Us recordarem cada dia, i recordarem qui sou i per què us volen escarmentar. Sou presos polítics. Ho recordarem fins que torneu a casa. Ho recordarà la història. I continuarem treballant, incansables, per la justícia, per la democràcia, pels nostres somnis. Pel futur, i pel país que volem per a les nostres filles i els nostres fills.
