29.03.2022 - 20:47
|
Actualització: 29.03.2022 - 22:47
Ahir el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), un organisme del Consell d’Europa, va fer públic un report demolidor que havia elaborat l’any passat sobre l’estat espanyol. En informes anteriors, aquest grup ja havia fet dinou recomanacions urgents a l’estat espanyol per a millorar la transparència i el funcionament de l’administració i per a prevenir-ne la corrupció. I l’informe fet públic ahir havia d’analitzar el progrés respecte d’aquestes recomanacions. El resultat és que en cap ni una el govern espanyol o l’estat espanyol no han fet cap mena d’avanç. Un govern, no sé si cal repetir aquesta obvietat, que és socialista i dels comuns i que presideix Pedro Sánchez.
El document, tot és llegir-lo i entrar en un túnel del terror. Hi consten les dinou recomanacions originals, les al·legacions que el govern espanyol ha enviat per intentar de fer veure que complia els deures encomanats i que hi feia alguna cosa i la conclusió dels relators i del grup. Ni una sola de les recomanacions no s’ha complert i en alguns casos la valoració de les autoritats europees és particularment dura.
Per exemple, quan Espanya vol fer veure, en les al·legacions, que ha treballat per elaborar un codi de conducta fàcilment accessible al públic pensat per a vigilar l’alt personal de l’estat i que es complemente amb mesures pràctiques. Espanya hi presenta una tirallonga d’iniciatives parlamentàries, però el Consell d’Europa respon empipat –tot i que de manera diplomàtica– i recorda que en el seu report anterior ja havia pres nota de totes aquelles iniciatives que li havien presentat i ja havia avisat que no n’hi havia prou. I remarca, a més, què caldria fer tan de pressa com fos possible. De manera que suspèn.
Els capítols dedicats a la corrupció de la Guardia Civil i la policia són especialment sucosos i en algun cas deixen entreveure com funciona per dins el rovell de l’ou de l’Espanya S.A. S’hi denuncia que el traspàs del càrrec de funcionari de pares a fills, en el millor estil de la corrupció llatinoamericana, és corrent a la Guardia Civil i certament impressiona veure com el govern autoproclamat el més progressista de la història fa mans i mànegues per a justificar allò que és injustificable. La denúncia de l’arbitrarietat dels incentius que reben els policies també és un capítol ben escandalós.
Evidentment, tot això de la corrupció espanyola no és cap novetat, res que no sapiguem de fa temps. Ho sabem. Sabem que Espanya no és un país normal, europeu, presentable. Sobre això, hi ha llibres recents –el darrer de Paul Preston i el de Joaquim Bosch en serien dos magnífics exemples– que han fet tesi de fins a quin punt aquest abús és la marca essencial de l’estat espanyol. Però per si fos necessari, encara, fins i tot es va escaure que l’informe es féu públic el mateix dia que un tribunal britànic deixava en ridícul Juan Carlos I i el cridava a judici, malgrat els intents de la casa reial espanyola i de l’estat de fer veure que és immune a qualsevol persecució judicial.
Tot és fora de discussió, doncs. De manera que la pregunta subsegüent és què s’ha de fer per acabar-ho. Perquè continuar així no pot ser. Hi ha qui defensa que hi ha una altra Espanya possible, però no hi ha cap horitzó a la vista, sobretot si tenim en compte que, tal com el GRECO mateix recorda, qui incompleix les seues recomanacions sistemàticament és aquesta esquerra, una esquerra que encara hi ha qui, entre nosaltres, considera que és una altra cosa, que pot oferir un model diferent. Que s’ho crega qui vulga tenir fe, però Espanya és irreformable; i precisament és de la constatació que això era així que va nàixer el moviment independentista. No hi ha cap manera de regenerar democràticament i amb un mínim de decència pública els Països Catalans que no siga rompent les cadenes completament amb Madrid i amb tot allò que Espanya significa. Que hi ha dies –caram!– que sembla que calga recordar les coses més òbvies.
