15.10.2020 - 19:50
Em vaig quedar una mica sorprès, abans-d’ahir, quan vaig llegir les conclusions de l’informe de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre l’estalvi a Catalunya, segons les quals ens trobem en rècords històrics. Diu que ha pujat molt durant el segon trimestre –això ja ho vam comentar en una píndola de final d’agost–, però, una vegada quantificada, que fos un rècord històric no m’ho imaginava. Segons les seves estimacions, la taxa d’estalvi de les cases a Catalunya pujarà del 7,5% el 2019 al 17,5% el 2020, el màxim de la sèrie històrica. Aquest salt és una bestiesa!
Malgrat que el creixement de la taxa d’estalvi és el resultat, sobretot, del fort augment del volum d’estalvi (xifra del numerador de la taxa), també hi contribuirà la caiguda pronunciada que registrarà la renda de les famílies durant el 2020 (denominador). Concretament, les estimacions de la Cambra preveuen una contracció del 5,4% de la renda familiar a Catalunya el 2020, menor que la caiguda esperada del PIB català (superior al -10%) per l’aprovació de les polítiques de sosteniment de rendes, arran de la pandèmia (ERTO, prestació d’autònoms, ingrés mínim vital…). D’acord amb aquestes estimacions, l’estalvi brut de les llars catalanes el 2020 serà de 22.655 milions d’euros, més del doble que l’any passat (10.212 milions).
Això sí, durant el transcurs del 2021 s’espera una reducció progressiva de la taxa d’estalvi, fins al 14,5%, gràcies a una recuperació del consum i a un creixement del 3,8% de la renda familiar.
La pregunta que ens podem fer a primer cop d’ull és com és possible que en uns moments tan durs, amb gent sense feina, afectada pels ERTO, negocis tancats, vendes estancades, desànim general, etc., els catalans hàgim estalviat molt més. Parlo amb Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, i m’explica possibles causes de la meva sorpresa. Em diu que la clau és que la gent ha estalviat més, sobretot perquè no ha pogut gastar, bé perquè estava confinada, bé perquè els llocs habituals on fer despesa estaven tancats o amb restriccions. ‘És la diferència principal amb la crisi anterior, en què la gent estalviava sobretot per precaució. Ara també ho ha fet, però aquest volum significa un percentatge baix de l’estalvi total.’
M’argumenta que qui ha estalviat és gent que no ha perdut la feina ni té en perspectiva la possibilitat de perdre-la i a qui tampoc no li han tocat gaire el salari. I que són majoria, malgrat tot això que passa. Pensem en els funcionaris, per exemple. Recordem que en el pitjor moment, a l’abril, entre desocupats i gent afectada per ERTO, eren una tercera part dels treballadors, a Catalunya. Les rendes de dues terceres parts no havien estat afectades. I aquests no van gastar com haurien volgut.
I és així com es fa real l’augment de l’estalvi en temps de mancances generals creixents. Les rendes mitjanes i mitjanes-altes han estalviat perquè no han pogut anar a restaurants i espectacles, o perquè els ha fet por d’anar a passar les vacances a fora… i alguns altres, menys en termes relatius però molts en termes absoluts, han anat tirant com han pogut, mentre es feien públics signes externs de pobresa extraordinaris, com les llargues cues per als àpats de beneficència o al banc dels aliments. Ve’t aquí una de les paradoxes del sistema, fruit de les desigualtats que crea en la societat, que, tot sigui dit, amb la pandèmia hauran augmentat una mica més.
I què se’n farà, d’aquest estalvi? La Cambra preveu que l’any vinent disminuirà, com ja he explicat, quan es normalitzi la situació i la gent que ha acumulat diners al banc sàpiga on tornar-los a gastar. Això ja va passar també a la crisi anterior, quan la despesa de consum creixia més de pressa que no el PIB els anys posteriors. El problema, no cal dir-ho, és saber quan es normalitzarà la situació. El consens diu que quan hi hagi vacuna, o potser abans, si els metges troben un tractament que guareixi la covid-19 i es pugui estandarditzar. De moment, continuarem vivint submergits en la paradoxa…
