25.04.2023 - 16:35
El 13 de març va entrar en vigor la llei espanyola de protecció dels informants, que preveu que les empreses públiques i privades —inclosos partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials— de més de cinquanta treballadors tinguin una bústia anònima per a rebre denúncies i avisos sobre possibles irregularitats i il·legalitats. Aquesta mesura en concret entrarà en vigor al juny per a les empreses de més de 250 empleats, mentre que les de 50 a 250 treballadors tindran de marge fins al desembre. En cas d’haver d’instal·lar una bústia anònima i segura, la plataforma ciutadana Xnet ofereix tres consells bàsics per evitar malentesos i estafes “davant de la proliferació d’empreses proveïdores que promet característiques que després en realitat no ofereixen”.
- Pràcticament, només es pot garantir l’anonimat en línia si és permet l’accés a la bústia/canal fent servir el navegador Tor. “Les bústies que no permeten accedir-hi fent servir Tor, el més probable és que no garanteixin l’anonimat”, afirma la plataforma, que detalla que algunes bústies suposadament segures, com ara la de lluita contra el frau laboral del Ministeri de Treball espanyol, no ho són. Vegeu-ne més ací.
- Si la bústia no és en codi obert, en servidors al vostre nom, on pugueu accedir amb encriptació i les claus només depenguin de vosaltres, altres persones podran accedir a la informació confidencial.
- La instal·lació d’una bústia anònima té un cost d’entre 4.000 euros i 9.000. “No pagueu més de 20.000 euros. Hi ha empreses que estan cobrant 40.000 euros per una cosa creada per altres en programari lliure i que costa deu vegades menys”, denuncia Xnet, que recorda que hi ha sistemes en línia anònims i segurs com ara Globaleaks —el que fa servir la mateixa plataforma—, que existeix d’ençà de 2011, i Secure Drop, d’ençà de 2013.
