16.03.2024 - 21:40
3 de novembre de 2020. Una avioneta Piper Seneca, de color groc i pilotada per en Marc Francesch –42 anys– i en David Garcia –35 anys–, dos socis del Reial Aeroclub de Reus, surt a les 11.30 de l’aeroport de Reus (Baix Camp) en direcció a Eivissa. Aterra cap a les 12.30 a l’illa, on passen el dia. A les 18.15, decideixen de tornar. Havien d’aterrar a Reus cap a les 19.30, però poc abans de les 19.00 l’avioneta desapareix del radar. S’activen totes les alarmes i s’espera la pitjor situació possible.
L’aeronau va caure a la mar a prop de la costa de les terres de l’Ebre. La Guàrdia Civil i Salvament Marítim van muntar un ampli dispositiu de rescat el 13 de novembre, amb base a la Ràpita (Montsià). Entre més efectius, hi van treballar submarinistes i també un robot submarí –ROV Comanche–, que va ser clau per al rescat. Després d’uns dies intensos, es va confirmar la mort de tots dos tripulants. El cos de Francesch fou trobat per uns pescadors l’11 de novembre al matí a unes vint-i-cinc milles de Borriana, vuit dies després de l’accident. El de Garcia el van treure el 24 de novembre. L’avioneta era submergida a cent tretze metres i uns dies abans la Guàrdia Civil va poder filmar-ne unes imatges i constatar que Garcia era a dins.
Francesch era un conegut empresari del sector del càmping de la Costa Daurada i era president de Junts per Catalunya a Torredembarra. Garcia era mosso d’esquadra i estava destinat a la comissaria de Cambrils. Dues pèrdues humanes que van escapçar les famílies i amistats. Però això no ha estat tot, perquè tres anys després de l’accident, el 6 de novembre de 2023, Dolors Francesch, la mare d’en Marc, va rebre un burofax de l’advocat del Reial Aeroclub de Reus, Rodrigo Fernández, que encara avui no es creu.
Reclamacions de danys i perjudicis i un judici que pot esquitxar les famílies
En el burofax, Fernández li reclamava els danys i perjudicis –encara ara per a quantificar– causats a l’aeroclub arran de l’accident, entre els quals els ingressos que l’entitat va deixar de percebre per la pèrdua d’alumnes perquè no disposava de l’avioneta per a fer cursos, com també els derivats del lloguer de l’aeronau.
“El meu fill ja no el tinc, que és el que m’ha fet més mal. I que em traguessin el tema el tercer aniversari de la seva mort em va acabar de destrossar”, explica Francesch a VilaWeb. Destaca que Marc Francesch ajudava i treballava per a tothom sempre que podia i considera que el moviment de l’aeroclub i la junta no tan sols és pervers i inhumà: “També és un gest de mala fe contra una persona que, malauradament, no es pot defensar perquè ja no hi és.”
Segons ella, també és un gest temerari i imprudent contra tots els socis de l’aeroclub: “Ells podrien ser les pròximes víctimes d’aquesta manca d’escrúpols i ètica.” De fet, la prioritat de Francesch és conscienciar els socis: “Tot els que surten a volar tenen el mateix risc. Un accident pot passar en qualsevol moment. Si el club, en lloc de donar suport a les famílies, s’hi posa en contra, que se sàpiga.”
El jutjat mercantil 1 de Tarragona té un procediment obert contra el Reial Aeroclub de Reus a instància de la Societat de Salvament i Seguretat Marítima –l’empresa pública espanyola que s’encarrega de la seguretat marítima–, en què en reclamen les despeses de recuperació de l’avioneta sinistrada: 234.785,07 euros. En l’escrit, l’advocat Fernández també explicava que, si l’aeroclub perdia el judici, a part dels danys i perjudicis, també reclamaria a les famílies l’import de la recuperació de l’aeronau. L’aeroclub, en una reunió de la junta, va decidir que si es veia obligat a pagar alguna despesa de l’accident i, si l’asseguradora no ho cobria, en reclamaria l’import a les famílies.
En conversa amb VilaWeb, Fernández explica que la causa no ha avançat d’ençà del novembre. I que si hi ha moviments, tampoc no ho farà pas públic a la premsa perquè les famílies dels morts no són part del procediment i “no tenen dret de saber-ho”. Enric Morralla, president del Reial Aeroclub de Reus, també ha confirmat a VilaWeb que no hi havia novetats. “Tot està pendent de judici”, comenta.
Incompliment de les normes de vol nocturn, segons Aviació Civil
L’accident de l’avioneta va ser causat per no haver seguit les normes de vol visual nocturn, segons que va concloure l’informe de Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil. D’acord amb l’organisme del Ministeri de Transports espanyol, aquest factor sembla que va causar la desorientació espacial del pilot quan es va fer de nit i “l’eventual pèrdua del control”.
Segons que es detalla en l’informe, la planificació va ser “errònia o omesa” i no va tenir en compte els condicionants de vol visual i nocturn que s’havien previst –i per als quals el pilot estava habilitat, segons que reconeix. Addicionalment, la previsió meteorològica prèvia al vol descrivia contingències que van acabar passant. Les comunicacions del pilot amb els serveis de control aeri van confirmar que hi havia núvols i les condicions van empitjorar a mesura que avançava el trajecte. Els investigadors apunten que la trajectòria final és consistent amb la pèrdua de referències visuals del pilot i l’eventual procés de desorientació espacial.
En els últims minuts de vol, segons Aviació Civil, la trajectòria de l’avioneta Piper Seneca va ser erràtica. En els darrers moments, va descriure una trajectòria de descens “amb un gran viratge en espiral i alta velocitat vertical”. Sembla que va impactar contra la superfície de la mar –unes trenta milles nàutiques al sud del delta de l’Ebre– en sentit invertit, situació que coincideix amb els danys que presentava l’aeronau.
