29.12.2020 - 21:50
|
Actualització: 30.12.2020 - 20:18
El 17 de febrer farà deu anys que al País Valencià no es poden veure les emissions regulars de TV3 per la TDT. D’aleshores ençà, les veus que clamen perquè la dieta mediàtica dels valencians incloga TV3 i també IB3 són diverses i es fan sentir des de tota mena de plataformes. Amb tot, sempre topen amb entrebancs tècnics o legals. També polítics.
L’última reclamació en veu alta l’ha feta des del faristol del senat espanyol el parlamentari de Compromís designat per les Corts Valencianes, Carles Mulet. Es tractava d’incloure una esmena al pressupost general de l’estat per a destinar una partida de 500.000 euros a comprar un múltiplex que garantira la reciprocitat entre les ràdios i les televisions de l’àmbit lingüístic. Més per Mallorca, Coalició Canària, Terol Existeix, Endavant Andalusia, Geroa Bai i Més Madrid hi van votar a favor. JxCat es va abstenir i PSOE, En Comú Podem, ERC, PNB, PP i Ciutadans hi van votar en contra.
Voluntat Política
Mulet lamentava en una nota de premsa que partits com Esquerra, En Comú Podem i el PSOE votaren contra la possibilitat d’aconseguir el que demana tanta gent. I encara, més directament, acusava el PSOE de no tenir cap mena de voluntat política de fer-ho possible.
Compromís demana que “els responsables autonòmics del PSOE al capdavant del departament de Presidència de la Generalitat inicien l’acció política que els demanen les entitats amb la negociació amb l’estat d’un nou múltiplex que no hipoteque futurs canals”. Si això no fóra possible, la coalició valencianista demana que s’adapte la tecnologia.
La intenció de Mulet i de Compromís era obrir un debat. Tornar a posar damunt la taula la manca de voluntat política del govern d’Espanya per a permetre que, de manera natural, les emissions de TV3, IB3, À Punt, Aragó Televisió, arriben, per la TDT, als receptors dels habitants de tots quatre territoris.
Esquerra Republicana del País Valencià, a favor de la reciprocitat, justifica el seu vot contra l’esmena en virtut de l’acord amb el govern espanyol per a aprovar el pressupost. A la vegada, recorda al senador que Compromís forma part del govern del Botànic i que toca al govern valencià de fer passos per a complir un dels seus compromisos.
Protegir À Punt
VilaWeb ha demanat per la qüestió al departament de Presidència de la Generalitat. La resposta és que la recepció dels canals no és una cosa tan senzilla, que no hi ha condicions tècniques per a permetre’n l’arribada sense reduir la qualitat d’À Punt.
Repreguntada la font sobre si s’ha demanat a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infrastructures Digitals un segon múltiplex que permeta la recepció de tots els canals sense comprometre la qualitat de la imatge d’À Punt, s’assegura que es buscarà la millor solució, però que la gent pot veure aquests canals per internet. “Nosaltres no podem perjudicar À Punt, que és la nostra televisió. L’objectiu és potenciar la nostra televisió”, afirma. “Estem en pandèmia, no és tan urgent com fa uns anys, en tant que la gent les pot veure per internet o per les plataformes digitals”, continua, per a afegir a continuació que no es descarta res i insistir que l’objectiu és potenciar À Punt.
Un sol múltiplex, quatre canals
Des del 2014, al País Valencià hi ha un sol múltiplex (fins aquell moment en tenia dos, però el govern de Mariano Rajoy el va destinar a la telefonia mòbil) pel qual poden passar un màxim de quatre senyals en alta definició. Actualment, pel múltiplex valencià circulen els senyals d’À Punt en alta definició i en baixa i les dues cadenes de televisió privades Ocho Mediterráneo, propietat del grup COPE i Boom, lligada al diari Las Provicias i a Vocento. Durant el govern del Partit Popular es va signar un contracte, blindat fins a l’any 2027, que permetia a aquestes dues emissores, amb una audiència molt marginal, de fer servir el múltiplex. Els altres dos canals que queden lliures es reserven per si À Punt posa en marxa un segon canal.
Segons que ha dit a VilaWeb una font pròxima a la Direcció General de Tecnologies de la Informació de la Generalitat, és clar que pel múltiplex es podrien fer passar més senyals, però a mesura que se n’hi van incloent, la qualitat del senyal deixa de ser acceptable i compatible amb l’altíssima definició dels actuals receptors de televisió domèstics.
El desembre del 2015, el Govern de les Illes Balears va permetre la recepció de TV3 per l’anomenada “multiplexació estadística”, que, amb un sistema de compressió, permet d’encabir fins a sis senyals diferents, però no en alta definició. La característica d’aquest múltiplex és que adapta la qualitat de la imatge a la necessitat. És a dir, no és igual retransmetre una cursa de Fórmula 1 que un informatiu.
Canvi de competències
Els múltiplex són concessions de l’estat espanyol que depenen de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i, per tant, el fet que al País Valencià n’hi haja només un és una decisió política. El que no es pot fer és “comprar” un múltiplex, com deia l’esmena de Compromís presentada a la tramitació del pressupost estatal al senat.
Fins fa poc, les competències tècniques per a gestionar la possibilitat d’adquirir un nou múltiplex les tenia la Secretaria Autonòmica de Comunicació, però fa poc han passat a la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, que depèn de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic. Segons que ha pogut saber VilaWeb, s’han fet algunes gestions verbals amb la secretaria d’estat, però la resposta ha estat que no era viable posar en marxa un segon múltiplex al País Valencià.
Preguntades per si hi havia alguna instrucció per a reiterar de manera formal la petició al govern espanyol, les mateixes fonts han dit que ara la prioritat de la direcció general era assegurar les comunicacions relacionades amb serveis essencials com l’educació i la sanitat.
Un DOGV de més de set anys
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava el 4 de juliol de 2013 una resolució sobre l’aprovació d’un “Conveni de Col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana per la reciprocitat de la difusió de les emissions dels canals de televisió de la seua titularitat en els territoris respectius, adoptada pel ple de les Corts en la reunió del 12 de juny de 2013”.
El conveni el signaren els consellers de Presidència d’aleshores, Francesc Homs i José Císcar. Governaven Artur Mas i Alberto Fabra. Quatre mesos després, el senyal de Canal 9 es va fondre a negre i el conveni de col·laboració va quedar oblidat en un calaix. Només de tant en tant alguna de les organitzacions que demanen l’intercanvi normalitzat de senyals entre mitjans públics de l’àmbit lingüístic en retrauen l’existència.
Un clam per la reciprocitat
Entitats cíviques com Acció Cultural del País Valencià, que era la propietària dels primers repetidors de TV3 en territori valencià, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, el Tempir, sindicats i altres associacions han protagonitzat diverses campanyes, accions i manifestacions.
El president de les Corts, Enric Morera, en parlava en aquesta entrevista. La vice-presidenta primera de la Generalitat, Mónica Oltra, deia a VilaWeb que estava convençuda que el govern valencià treballava per aconseguir la reciprocitat. Josep Enric Escribano, president del Tempir, parlava de manca de voluntat política.
