09.06.2023 - 19:50
L’endemà de saber que la zona euro ha entrat en recessió tècnica, després de les revisions fetes per l’Eurostat a les dades avançades del primer trimestre, l’Idescat ha publicat aquest matí la dada revisada del PIB català d’aquest període i ha passat de la taxa intertrimestral avançada de l’1,2% original, a l’1,1%. A l’estat espanyol, no tindrem les dades revisades fins el 23 de juny. Per tant, el que ens diu la dada revisada de creixement del PIB de Catalunya és que ací hem entomat el primer trimestre de manera més positiva que no a la resta de l’estat espanyol (+0,5% avançat) i molt més bona que no pas a la zona euro (-0,1%), considerada generalment.
A l’explicació que fa l’Idescat sobretot destaca el paper decisiu que han tingut les exportacions en el creixement trimestral. Aquest sense dubte ha d’haver estat un factor decisiu i diferencial respecte de l’estat espanyol i la zona euro. Segons que s’explica, des de l’òptica de la demanda, el comerç exterior és el component que més contribueix al creixement del PIB del primer trimestre. Les exportacions totals a l’estranger presenten una variació interanual positiva del 15,5%, que representa una millora respecte del trimestre anterior (7,5%). L’augment de les exportacions és conseqüència d’una evolució positiva, tant dels béns i serveis (12,3%), com del consum dels no residents (35,7%).
En relació amb les exportacions de béns i serveis, destaca l’evolució de la indústria de l’automoció i de la química. És a dir, s’han desllorigat molts nusos en el subministrament, sobretot en l’automoció, que han permès sortides de vendes que eren empantanades, i el turisme ha apuntat molt alt els primers mesos de l’any. En realitat, tots dos aspectes, per les dades conegudes o estimades, han mantingut un ritme semblant els mesos següents. En el cas de les exportacions, per exemple, han continuat tenint dades de rècord històric el mes d’abril.
En canvi, respecte de la demanda interna, hi ha una desacceleració lògica en el consum de les famílies, producte d’una renda real molt minorada per la inflació, i en les inversions és on ha flaquejat més l’economia catalana en el trimestre. Així, la inversió en béns d’equipament mostra una reducció d’un 3% interanual, que contrasta amb l’evolució positiva de la inversió en construcció, amb un interessant 4,6%.
De l’anàlisi des de l’òptica de l’oferta, m’ha agradat comprovar que mostra un creixement de l’activitat industrial interanual del 3,6%, quan el trimestre anterior havia registrat una reducció del -2,9%. Per branques d’activitat, destaca el creixement de la indústria de l’automoció i la fabricació de materials i equips elèctrics, segons els indicadors d’activitat del sector.
Per la seva banda, el sector dels serveis augmenta l’activitat d’un 3%, un punt i vuit dècimes menys que no el trimestre anterior (4,8%), però amb valors molt diversos, segons les branques. Així, la del comerç, transport i hostaleria creix d’un important 6,8%. Segons els indicadors d’activitat dels serveis de què es disposa, la restauració, l’hostaleria, el comerç a l’engròs i el transport aeri són les branques amb un avenç més gran aquest trimestre. En canvi, les activitats immobiliàries, professionals i unes altres, presenten una taxa de l’1,9%. Ací hi té a veure el cas de les immobiliàries. La pujada dels tipus d’interès ha frenat la demanda –que no els preus– dels habitatges, tal com han manifestat diverses fonts sectorials darrerament.
D’acord amb els indicadors d’activitat dels serveis, són els jurídics, les agències de viatges i unes altres activitats professionals, científiques i tècniques els que mostren una dinàmica més positiva. En canvi, l’administració pública, educació, sanitat i serveis socials mostra una taxa de variació negativa del 0,7%.
En definitiva, el panorama que dibuixa la Comptabilitat Nacional de Catalunya del primer trimestre no difereix gaire dels que ens havíem anat pintant nosaltres durant aquests mesos, en què no hem deixat de dir que teníem la intuïció que les coses anaven més bé que no es deia, atès que predominava un to general molt pessimista.
Un to negatiu que sí que ha acabat quallant a la zona euro. Ahir, la revisió de l’Eurostat baixava la xifra del creixement del primer trimestre a negativa (-0,1%), després d’haver fet igual amb la del quart trimestre del 2022 (-0,1%), ara fa unes setmanes. La revisió ha estat principalment a causa d’una segona estimació de l’oficina d’estatística alemanya, que mostrava que l’economia més gran de la zona euro era en recessió a principi del 2023. De tota manera, crec que més aviat som davant un estancament, que es fa palès en països grans com ara Alemanya i França, més a causa de la indústria que no pas d’una davallada forta de l’activitat generalitzada. De fet, ahir es publicava que la producció industrial manufacturera alemanya ja creixia d’un 0,3% a l’abril.
Una dada sobre la feblesa de la recessió la forneixen les xifres de l’ocupació. Durant el primer trimestre del 2023, el nombre d’ocupats, no solament no ha baixat sinó que va augmentar d’un 0,6% a la zona de l’euro respecte del trimestre anterior. En el quart trimestre del 2022, l’ocupació havia augmentat d’un 0,3%. O sigui, que, a més, ha accelerat el ritme.
Ara, tot s’ha de dir, s’esperava que la davallada del PIB a Europa fos a final de l’any passat, quan la zona euro va haver de fer front als preus elevats de l’energia i els aliments i a la pujada dels tipus d’interès per a frenar la inflació. Llavors se’n va parlar a bastament. Cal dir que, a més d’Alemanya, finalment, el PIB també va disminuir el primer trimestre a Grècia, Irlanda, Lituània, Estònia, Hongria, Malta i els Països Baixos.
Malgrat la poca intensitat que mostra l’entorn recessiu europeu, ací faríem bé d’estar amatents als esdeveniments, perquè la debilitat en el si de l’activitat és ben real. Els analistes d’Oxford Economics –que són els dirigents mundials independents, en afers de previsió econòmica– esperen tan sols un creixement suau per a Europa. “En el futur, continuarà essent feble malgrat la davallada dels preus majoristes de l’energia, atès que l’enduriment de la política monetària redueix la inversió i les pressions inflacionàries, encara presents, limiten el consum.” Si encerten, vol dir que les compres dels grans països, que són els nostres clients principals, estiraran menys de les exportacions de béns, que, com hem vist, han estat la clau del primer trimestre. La segona part, la del turisme, sembla que, a hores d’ara, la tenim ben encarrilada.
