26.05.2023 - 19:50
Ha estat una sorpresa. Fa un mes i mig, els tres principals instituts econòmics alemanys, en un treball conjunt, preveien que Alemanya evitaria la recessió el 2023 i pronosticaven que registraria un creixement econòmic del 0,3%, davant el retrocés del 0,4% que havien esperat la tardor passada. I semblava que tenien raó. La dada avançada del primer trimestre deia que el PIB havia restat pla, després d’una caiguda el quart trimestre. És a dir, creixement zero per a començar l’any.
Però les autoritats estatístiques no han dubtat a retocar la xifra a la baixa. Alemanya va entrar en recessió tècnica el primer trimestre del 2023, després d’una segona contracció consecutiva del seu PIB, en un context de caiguda de la producció industrial, alta inflació i tipus d’interès elevats. El PIB de la primera economia europea va caure d’un 0,3% en el període gener-març respecte dels tres mesos anteriors, després d’haver-se contret d’un 0,5% entre l’octubre i el desembre, segons dades corregides d’estacionalitat i difoses ahir per l’institut estadístic Destatis.
El cas és que, en termes interanuals, l’indicador del PIB també es va contreure, en aquest cas, d’un 0,5% els tres primers mesos d’enguany. D’aquesta manera, Alemanya va entrar en recessió tècnica, que es considera quan l’activitat cau durant dos trimestres consecutius. Cal destacar que és la primera vegada que això passa al país europeu d’ençà de la pandèmia del coronavirus, que ja havia ocasionat una caiguda del PIB el primer trimestre del 2020 i el segon.
Els instituts alemanys que havien fet el comunicat el 5 d’abril no acostumen a equivocar-se. S’hi juguen el prestigi i són molt curosos en les previsions que fan. Vet aquí el perquè de la sorpresa d’ahir. És passatgera? Es referien únicament al conjunt de l’any? Per què el govern va rectificar a l’alça la seva previsió del PIB anual fa poques setmanes? Què passa de veritat dins la locomotora econòmica europea?
Com assenyalàvem a la píndola de dimarts, arran de la publicació de l’índex dels directors de compres (PMI), cal anar amb compte amb la forta caiguda de les comandes industrials, tant internes com exteriors, que, de moment, afecten amb una intensitat més elevada Alemanya. Però, del meu punt de vista, una qüestió més important que la qüestió de si el PIB puja o baixa unes dècimes és el perill que l’ànim general s’enfosqueixi i porti l’economia alemanya a enfonsar-se una mica més.
Per això, després d’aquesta nova dada, el govern alemany es va afanyar a pronosticar ahir un repunt progressiu de l’activitat en el decurs de l’any i un creixement del 0,4% per al conjunt del 2023. “Les perspectives de l’economia alemanya són molt bones, anem superant els desafiaments a què ens enfrontem”, va declarar davant la premsa el cap de govern, Olaf Scholz. Per la seva banda, el Ministeri d’Economia alemanys es va referir a una “debilitat hivernal”, abans d’una “millora notable durant l’any”.
La realitat és que els directors de compres apunten, per als dos mesos posteriors al març, un millor comportament global de l’economia alemanya, empesa pel sector serveis. De fet, els serveis creixen d’ençà de fa quatre mesos a un ritme elevat, que compensa la davallada industrial en producció i comandes, la més forta d’ençà del novembre. Malgrat tot, el resultat final del mes de maig surt positiu en l’índex dels PMI (i també en els termes equivalents de PIB, atès que es col·loquen per sobre del zero), la qual cosa significa que, del març ençà, els serveis poden evitar el temor que caiguin més els ànims dels empresaris i l’activitat global.
Al marge de com ens pot afectar a nosaltres, crec que la gran pregunta que hi ha en aquests moments és què farà Christine Lagarde amb els tipus d’interès aquest mes de juny. Continuarà amb la mateixa línia, collant una mica més el líder de la zona euro? Probablement, sí, perquè la inflació continua sense baixar al ritme que voldria el BCE, tot i que saben molt bé que els seus efectes a l’economia real són lents i que els danys col·laterals que pot causar poden ser importants. Les seves paraules d’abans-d’ahir, durant la celebració del vint-i-cinquè aniversari del BCE, fan pensar. “El nostre objectiu és simple i directe: l’estabilitat de preus. I hem d’estar totalment decidits a aconseguir-ho. Ens dirigim cap a decisions més delicades en el futur, però serem valents i prendrem les decisions necessàries per a tornar la inflació al 2%. I ho farem, no hi ha dubte”, va dir Lagarde. No sé si la nova dada alemanya pot fer canviar aquestes paraules…
Mentrestant, aquí la pujada de tipus ja es manifesta de manera ben evident en el terreny de les hipoteques. Avui, l’INE ha fet públiques les dades del mes de març, en què el nombre d’habitatges comprats amb hipoteca ha caigut al voltant del 15%, tant a Catalunya com a l’estat espanyol, amb un volum de diners a la baixa, també al voltant del 16% en ambdós casos. És evident que l’augment dels tipus continua frenant la demanda. Al març, en les hipoteques constituïdes sobre habitatges, el tipus d’interès mitjà era del 2,99% i el termini mitjà, de vint-i-cinc anys. Són més d’1,2 punts percentuals sobre un any enrere, la qual cosa ja es nota a la quota mensual. Mentrestant, el 36,1% de les hipoteques sobre habitatges es constitueixen a tipus variable i el 63,9% a tipus fix, amb un creixement superior en les primeres. I el tipus d’interès mitjà, a la signatura era del 2,72% per a les hipoteques sobre habitatges a tipus variable i del 3,15% per a les de tipus fix. I, per altra banda, no podem oblidar que l’euríbor a un any es torna a acostar al 4%.
Per altra banda, una bona notícia ha estat l’evolució dels preus industrials el mes d’abril, que es va publicar ahir. Sense comptar l’energia, la taxa interanual s’ha col·locat a Catalunya a l’1,0%, mentre que fa tres mesos encara superava el 10% i fa un any havia pujat al 18%. La millora és molt ràpida, la qual cosa em fa pensar que les empreses ja han traslladat bona part dels augments de costs de fabricació generats els darrers temps. Ara bé, els preus de la indústria alimentària, malgrat la caiguda de 5 punts en un mes, encara creixen al 8,6% anual, i els de les begudes mantenen el ritme alcista, fins al 13,7%. Són també destacables, per la importància que tenen els sectors, les baixades interanuals d’un mes a l’altre en la indústria del paper, de l’11,2% al 4,9%, i en la química, del -3,6% al -10,3%.
Crec que és una bona dada, que s’ha de veure reflectida en els preus al consum no gaire tard. Quant a l’energia, en un any ha passat de créixer del 107% a baixar del 14%. Darrere aquesta baixada hi ha, precisament, la dels preus industrials, i davant, una pressió menor en la demanda energètica, fruit, entre més coses, d’una activitat industrial més minsa en els grans centres mundials. Som, doncs, al bell mig d’una de les incerteses que es comenten dia si dia també, quan es fan previsions per al futur immediat. Hi ha un enterboliment del panorama europeu per la recessió alemanya, mentre que, aquí, la bona notícia és la forta davallada dels preus industrials. La setmana vinent, l’avanç de l’IPC del maig i les xifres del mercat laboral ens permetran una mica més de llum sobre si mantenim l’empenta en l’activitat, millor que l’esperada, d’aquests darrers mesos.
