Una recerca analitza per primera vegada la transformació de vidres en líquid, clau per a l’avenç en la producció de fàrmacs

Una investigació conjunta entre membres del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) obre la porta a millorar tècniques de criopreservació de teixits vius, de cèl·lules, proteïnes i per a la fabricació de fàrmacs i dispositius electrònics, entre d’altres. Els científics han desenvolupat una metodologia que, per primera vegada, permet analitzar des d’un microscopi la transició vítria. És a dir, el procés d’un vidre quan s’escalfa i canvia a una fase líquida o a la inversa, quan es refreda esdevé un estat més sòlid.

Els especialistes han observat vidres orgànics ultraestables, que són més densos i disposen d’una estabilitat cinètica i termodinàmica més grans que els convencionals i passen a l’estat líquid com els sòlids cristal·lins. Aquest material s’ha inserit a tall de ‘sandvitx’ entre dues capes de vidres i, en elevar la temperatura, les inestabilitats s’han traslladat a l’exterior. Una reacció mai no analitzada abans.

Amb aquest mètode es pot seguir en temps real el pas a líquid, la deformació de la superfície i l’evolució al llarg del temps. D’aquesta manera, s’aconsegueix, per primer cop, “una comparació directa entre els models computacionals i la realitat física” i això pot servir per “explorar la transició vítria a escales de temps i d’espai més petites, la qual cosa permetrà una millor comprensió de la transició en vidres menys estables produïts a partir de líquids refredats”, detalla l’investigador de la UAB i de l’ICN2 Javier Rodríguez Viejo. El treball, que també ha comptat amb la participació de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM (CSIC)), s’ha publicat a la revista especialitzada ‘Nature Physics’.