Una recerca conclou que el sistema ancestral dels peixos eren els sexes separats i no l’hermafroditisme

Un nou estudi de l’Institut Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha revelat que el sistema sexual dels peixos ancestral eren els sexes separats –gonocorisme- i no l’hermafroditisme, com es creia. Això explicaria per què en els peixos l’hermafroditisme és una característica que ha aparegut diverses vegades de forma independent durant la seva vida. Es tracta de l’anàlisi més completa sobre l’evolució dels sistemes sexuals en animals, amb més de quatre mil sis-centes espècies pertanyents a més de tres-centes famílies de peixos del món. El director de l’estudi, Francesc Piferrer, assenyala la importància de la troballa ja que els sistemes sexuals determinen la resiliència de les poblacions als canvis naturals i antropogènics.

La també investigadora de l’ICIM-CSIC i primera autora del treball, Susanna Pla, explica que l’estudi revela que l’evolució dels sistemes sexuals és més dinàmica i complexa del que s’assumeix habitualment. Més dinàmica perquè hi ha sistemes sexuals que es guanyen i perden amb més facilitat de la que es creia i més complexa perquè per passar del gonocorisme (sexes diferenciats) a l’hermafroditisme simultani cal passa per un sistema intermedi, l’hermafroditisme seqüencial, en què les especies canvien de sexe al llarg de la seva vida.

Els sistemes sexuals dels peixos, i de les plantes, varien des de sistemes amb sexes fixos i separats entre mascles i femelles fins a l’hermafroditisme simultani, en què cada individu produeix alhora gàmetes masculins i femenins. Segons models teòrics, aquests dos sistemes sexuals es poden veure com els extrems d’un gradient de sistemes intermedis pels quals cal passar, com és el cas de l’hermafroditisme seqüencial, tal com demostra aquest estudi. En concret, revela que, almenys en el cas dels peixos, l’hermafroditisme simultani no pot evolucionar directament a partir de sexes separats, sinó que requereix el pas intermedi de l’hermafroditisme seqüencial, especialment en aquelles espècies en que els mascles passen a ser femelles. Tot i això, son més habituals les espècies en que es passa de femelles a mascles.

L’estudi refuta la suposició que la transició al gonocorisme és irreversible. Els investigadors apunten també que la recerca recorda que la distribució dels sistemes sexuals dels peixos a l’arbre de la vida “és un misteri”. Sobre això, Piferrer afirma que amb la informació disponible no poden explica perquè algunes formes sexuals evolucionen en alguns grups, quan segons els models actuals no ho haurien de fer, i viceversa.

L’equip investigador proposa fer servir un nou marc teòric que inclogui trets de la història de vida dels individus com els sistemes d’aparellament, els comportaments de posta o al diversitat de mecanismes de determinació del sexe de cara al futur.