La recerca de les restes del president del Barça Josep Sunyol acaba sense èxit

La recerca de les restes del president del Barça Josep Sunyol, afusellat juntament amb tres acompanyants per les tropes colpistes el 6 d’agost de 1936 a Guadarrama (Madrid), ha acabat de moment sense èxit. Segons que ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN, l’equip encarregat de la localització del cos i de l’exhumació no ha pogut trobar cap element vinculat al president del Barça als terrenys del Ministeri de Defensa espanyols que hi ha a la vora de l’Hospital Militar de Guadarrama. El director de les excavacions, Luis Avial, ha explicat a l’ACN que és probable que la fossa desaparegués durant la construcció de l’hospital, als anys quaranta.

Sunyol, membre d’ERC, diputat a les corts espanyoles, fundador del setmanari esportiu la Rambla i president del Barça d’ençà del juliol del 1935, va ser capturat pels colpistes durant una visita al front i afusellat el 6 d’agost de 1936. Juntament amb ell, van ser executats el periodista Pere Ventura Virgili, un oficial i un xofer.

El responsable de la recerca de les restes, Luis Avial, de l’empresa Condor Georadar, ha explicat a l’ACN que després de verificar la zona on sembla que Sunyol va ser afusellat no s’ha pogut trobar cap element vinculat a ell.

Bales i casquets, però no pas restes humanes

“Hem confirmat allò que ens marcava la geofísica: zones amb cavitats artificials, però sense restes –ha dit–. Hi hem trobat casquets, bales, però no hi ha restes humanes.” Segons Avial, la zona on Sunyol va ser afusellat era aleshores una casa de peons amb una carretera al costat. No obstant això, als anys quaranta s’hi va construir un hospital, fet que podria explicar la desaparició de les restes. “Les tasques han arribat fins al llindar de l’hospital i és lògic de pensar que les obres de l’hospital van fer desaparèixer les restes.”

Les excavacions s’han pogut fer després d’un estira-i-arronsa amb el ministeri, que va rectificar la decisió inicial de no permetre els treballs de camp. Adduïa que no hi havia una petició formal per part d’un familiar de Sunyol, un requisit que la llei no estableix.

Avial agraeix al ministeri que finalment canviés de criteri, tot i que lamenta que les tasques hagin estat infructuoses. “En realitat és una frustració, però és un cas molt comú. Es calcula que queden un 20% de les fosses comunes originals perquè les construccions les han fetes desaparèixer”, explica.