S’acosta el començament de la trenta-setena Copa Amèrica de vela. De fa unes quantes setmanes, al bell mig de la platja de la Barcelona s’hi ha col·locat un marcador gegant amb el compte per al començament de la competició. Entre el 22 d’agost i el 27 d’octubre, s’hi farà la competició de vela més important del món. En un fenomen semblant al de París amb els Jocs Olímpics, malgrat que les administracions proven de demostrar que la competició suscita una gran expectació, la realitat és que els veïns ho reben amb malestar, pel gran impacte que té tant en l’economia de la ciutat com en la vida quotidiana.

La Plataforma No a la Copa Amèrica de Vela Barcelona 2024 i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) coincideixen a denunciar que la copa aprofundirà encara més alguns dels problemes que ja afecten la ciutat, com la saturació turística o el preu de l’habitatge. De fet, es calcula que la ciutat atraurà prop de dos milions i mig de persones durant els tres mesos llargs de competició, que se sumaran als milions de turistes que ja visiten la ciutat cada estiu. D’una altra banda, el barri de la Barceloneta, l’epicentre de la copa, ja s’ha convertit en el barri amb els preus de l’habitatge més cars de tot el país, segons que denuncia el Sindicat de Llogateres.

Una competició que es gira d’esquena als veïns

El barri de la Barceloneta és un dels més saturats per la presència de turistes. Esther Jorquera, portaveu de l’entitat contrària a l’organització de la competició i veïna del barri, denuncia que ja hi han detectat una pujada dels preus dels productes de primera necessitat i l’encariment del lloguer. “El perfil del visitant d’aquests dies és diferent. Hi veiem turistes de classe alta i vehicles de luxe i es demanen fins a 1.300 euros el mes per llogar habitacions”, explica.

Bona part dels visitants de la copa que ja han arribat són membres de l’organització i de les tripulacions dels equips, que ja fa mesos que són a la ciutat entrenant-se. Miquel Borràs, soci de la Xarxa Veïnal del Raval i integrant de la junta de la FAVB, també adverteix de l’elitització que es va veient a la zona: “Hem vist com un comerç de tota la vida ha estat substituït per un concessionari que lloga cotxes de luxe per hores.”

Amb tot, allò que ha originat més polèmica són les restriccions a la mobilitat pel barri. Els veïns hauran d’acreditar-se per a accedir-hi amb vehicle durant els tres mesos llargs que durarà la competició, i això ha creat molta indignació. “És una falta de respecte total i una coartada de llibertats absoluta. La Barceloneta és un cul-de-sac. No hi cabem tots. I primer haurien d’anar els veïns”, lamenta Jorquera. A més, critica el greuge comparatiu entre els habitants de la ciutat i els visitants. “Sabem que les persones involucrades en la Copa Amèrica tindran total llibertat per a moure’s pel barri. Estem convençuts que veurem vehicles de luxe entrant fins a l’Hotel Vela. I, malgrat que ho venguin com una manera de vetllar per la seguretat dels veïns, en realitat ho fan per la seguretat de la copa. Ens afecta moltíssim, sobretot la gent que necessita desplaçar-se amb cotxe”, diu. Un greuge comparatiu que encara es va accentuar més ahir, quan el butlletí oficial de l’estat espanyol va establir que es bonificarien el 100% de les quotes de la seguretat social als contractes signats per les empreses vinculades a la copa.

Els efectes de la copa no es limiten a la Barceloneta. Fa dos mesos, el Parc Güell va tancar tota una tarda per a una desfilada privada de la marca de moda Louis Vuitton, principal patrocinador de la competició. L’acte va acabar amb destrosses en el patrimoni arquitectònic i actuacions violentes de la policia contra les protestes dels veïns.

Màxima opacitat amb les despeses

Un altre element controvertit és la factura que ha assumit la ciutat per organitzar la copa. Una vegada més, l’opacitat de les administracions, que s’excusen en unes presumptes clàusules de confidencialitat en els contractes amb els organitzadors, impossibilita de saber amb exactitud quants diners s’hi han destinat fins ara. El 2022, la batllessa d’aleshores, Ada Colau, va dir a TV3 que Barcelona havia ofert setanta milions d’euros per a acollir-la, trenta de públics i la resta de capital privat. Ara, la Plataforma No a la Copa Amèrica de Vela estima que la xifra de despesa ha augmentat: “Hem demanat informes econòmics, ambientals i d’habitatge, però no ens han donat res. No volen ni fer-los. Hi ha una manca de transparència total. Hem estimat que hi ha uns vuitanta milions d’euros d’inversió, però sospitem que poden ser més perquè hi ha obres relacionades amb la copa que es fan passar per obres normals”, diu Jorquera. “És una barbaritat la quantitat de diners públics que s’han invertit en un espectacle per a les elits”, afegeix.

Els organitzadors es defensen assegurant que la competició tindrà un impacte econòmic positiu a la ciutat de 1.200 milions d’euros i que farà pujar el PIB del Principat d’un 5%. Per contra, la plataforma posa en dubte que l’administració pública ni tan sols recuperi la inversió feta. Per a cada campionat es crea una empresa de gestió que, quan s’acaba, reparteix els beneficis entre els equips participants. Un cop fet això, finalment, els diners sobrants es retornen a les administracions.

En aquesta línia, l’elecció de Barcelona com a seu no s’entén sense els forats econòmics que la competició ha causat en unes altres ciutats. L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, per exemple, va calcular que la factura per a València havia estat de 1.847 milions d’euros. Habitualment, l’equip que guanya la competició anterior decideix en quines aigües desafiaran els rivals. Trien una ciutat del seu país, perquè ja en coneixen els vents i el comportament de la mar, fet que els permet de partir amb avantatge.

Tanmateix, l’actual campió, l’Emirates Team New Zealand, ha renunciat a organitzar-la a Auckland perquè la darrera vegada que la hi van organitzar van generar un deute d’uns noranta milions d’euros. Per això van provar de repetir a València, però amb vista de la negativa de l’ajuntament, encapçalat per Joan Ribó, van acabar decantant-se per Barcelona, que en una subhasta va superar les ofertes de ciutats com Màlaga, Cork, i Jeddah.

Pànic d’una segona copa

Precisament, aquesta manera d’assignar la seu de la copa fa patir els veïns amb una segona copa a la ciutat el 2028. “Tenim por. Ja no podem aturar la d’enguany, però l’objectiu actual és que no es torni a fer ni a Barcelona, ni enlloc dels Països Catalans, ni de l’estat espanyol, perquè també hi contribuïm amb els impostos. Ens hi trobaran de cara”, diu Jorquera. “No ens agradaria. No anem en contra dels esdeveniments esportius, però no haurien de costar diners a l’administració pública. I si en costen, que hi hagi transparència total. Ben al contrari que la Copa Amèrica”, afegeix Borràs.

Aquestes darreres hores, l’equip Alinghi Red Bull Racing, que pertany a la Societat Nàutica de Ginebra, a Suïssa, s’ha autoanomenat com a equip de Barcelona en la competició d’enguany, per mirar de guanyar-se el favor del públic local. L’Emirates Team New Zealand n’és l’actual campió. Per tant, no és forassenyat que, en cas que algun d’aquests dos equips guanyés la competició, Barcelona fos ferma candidata a acollir la següent competició.

Per a evitar-ho, la Plataforma No a la Copa Amèrica de Vela promet noves mobilitzacions aquests dies vinents. “No els ho farem fàcil”, diu Jorquera.