El rebuig a la sentència trenca falses fronteres

El divendres 19 al vespre, mentre Barcelona estava col·lapsada per la protesta de centenars de milers de persones contra la sentència del Suprem espanyol, milers de joves assistien a un concert de Zoo a la plaça de Bous de València. La banda de la comarca de la Safor s’acomiadava dels escenaris fins al 2021 amb un directe potent i combatiu propi d’un grup de rap electrònic. En un moment de clímax musical, des de l’escenari el cantant va explicar què havia viscut aquells dies: ‘Ahir vam ser a Madrid, on va haver-hi una concentració en solidaritat amb el poble català. Els nostres amics ens deien que en aquella manifestació hi havia persones amb les nostres dessuadores i samarretes. Això ens omple d’orgull.’ Amb un to clarament emocionat i reivindicatiu, va continuar el relat: ‘Hui, venint cap a València, només pensàvem en la concentració d’aquesta vesprada a la delegació del govern espanyol. Estàvem preocupats per les crides agressives dels intolerants de sempre. A mitja vesprada, però, hem vist la resposta de València. I se’ns han posat els pèls de punta de veure com aquesta ciutat, a banda de ser tolerant i amable, sap estar orgullosa de si mateixa, sap cuidar-se i sap estimar-se.’ La plaça va esclatar amb aplaudiments i crits demanant la llibertat dels presos polítics durant força estona. L’escena es va repetir més tard amb la consigna de ‘Els carrers seran sempre nostres’. La solidaritat s’escampa arreu dels Països Catalans, de Perpinyà a Alacant passant per les Illes.

Només a València ciutat hi ha hagut tres manifestacions en una setmana. La primera, el dilluns que es va fer pública la sentència, en què es va expressar la solidaritat amb els presos i es va denunciar la repressió. Es va fer a la plaça de l’Ajuntament, convocada per Acció Cultural del País Valencià, la Plataforma pel Dret a Decidir, la Intersindical Valenciana i Escola Valenciana. Aquella nit també hi hagué manifestacions i concentracions a Alacant, Castelló i Gandia, entre més ciutats. Arran de l’onada de detencions de manifestants a Barcelona, hi va haver una segona concentració el divendres 18 d’octubre, el dia de la vaga general i les Marxes per la Llibertat, convocada per Solidàries Contra la Repressió. Centenars de manifestants es van concentrar davant la delegació del govern espanyol a València per expressar el rebuig a la repressió en les mobilitzacions al Principat contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Durant la concentració, van cridar proclames contra la policia i contra el feixisme, que el dia anterior havia actuat impunement a Barcelona, agredint diversos manifestants. Un petit grup d’extrema dreta es va acostar a la manifestació, per provar d’ocupar la plaça, però no ho va aconseguir. La policia espanyola separava els dos grups, però va acabar carregant contra els antifeixistes. Un cop acabada la concentració, els antifeixistes van fer una manifestació fins a la plaça de Sant Agustí. La tercera manifestació es va fer diumenge passat, novament davant l’Ajuntament de València, convocada per Esquerra Republicana del País Valencià i Esquerra Valenciana, a la qual van assistir centenars de persones.

L’extrema dreta també va voler deixar-s’hi veure, però sense gaire èxit.
Més enllà de les manifestacions de València, arreu del País Valencià s’han fet nombroses concentracions i actes de suport als presos polítics. Tot plegat és un salt qualitatiu en les mobilitzacions, que han passat de limitar-se a les anuals del Vint-i-cinc d’abril i el Nou d’Octubre a ser reactives. Per Toni Gisbert, portaveu d’Acció Cultural, això demostra la sensibilitat creixent que hi ha al País Valencià envers el Principat, que no es limita solament a la solidaritat davant la repressió, sinó que es comparteix un sentiment de ‘discriminació’ per part de l’estat espanyol. En el cas valencià, explica Gisbert, aquesta discriminació és molt clara pel que fa al finançament i és àmpliament compartida per tota la societat, més enllà de la política. A més del finançament, també hi ha la sensació compartida de viure en una democràcia de baixa qualitat, amb l’agreujant, recorda Gisbert, que al País Valencià només arriba la informació de les cadenes espanyoles i d’À Punt, perquè TV3 continua censurada. I per tant, la informació que arriba del Principat és principalment de les cadenes espanyoles, que manipulen la realitat d’allò que hi passa. Gispert també destaca l’impacte entre els partits polítics. La decisió del Bloc Nacionalista Valencià de rebutjar la sentència i demanar la llibertat dels presos ha sacsejat Compromís, un dels tres partits del govern. Mónica Oltra se n’ha desmarcat, però segons Gispert, hi ha sectors del PSPV incòmodes amb la sentència.

A les Illes, el dia de la sentència, es van fer concentracions de rebuig a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. A Mallorca, inicialment, n’hi havia tres de convocades: a Palma, a Inca i a Manacor. Però finalment n’hi va haver onze, perquè el grau de mobilització va ser més important del previst. La de Palma, amb 2.000 persones, va ser la més nombrosa, però les dels municipis petits van comptar, com a mínim, amb dos-cents manifestants. Com a València, més enllà de les concentracions d’aquell dilluns, es va convocar una manifestació el diumenge 20, que va aplegar unes 9.000 persones, una xifra molt alta tenint en compte les xifres insulars. La convocatòria va començar a la plaça del Mercat, on ja es palesava el volum de gent aplegada. La manifestació va recórrer els carrers de Palma darrere una pancarta amb el lema ‘Autodeterminació. Llibertat. Prou repressió’. Va passar per davant de la subdelegació del govern espanyol i va acabar al Consolat de Mar. A la marxa, hi van onejar banderes mallorquines i estelades i s’hi van sentir crits a favor dels presos polítics i lemes com ara ‘Som gent de pau’, ‘Fora les forces d’ocupació’, ‘Premsa espanyola, manipuladora’ i ‘L’única violència és la de l’estat’. Al Consolat s’hi va llegir un manifest que denunciava que la sentència ‘no sols condemna a romandre a la presó nou persones justes i honrades, sinó que condemna també els drets fonamentals’ de la ciutadania, a més de ser ‘una venjança dels poders de l’estat, que es van veure desbordats durant el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017’.

Josep de Luis, president de l’Obra Cultural Balear, la principal entitat convocant, considera un ‘èxit’ la protesta, que demostra que ‘el poble de Mallorca està preocupat’ per la ‘vergonya’ que suposa la sentència i l’actuació de les forces policíaques a Catalunya. El director del Diari de Balears, Tomeu Martí, també destaca la importància de la mobilització, per dos factors. El primer, el seu arrelament territorial més enllà de Palma, com es va demostrar el dia de la sentència i en la mateixa assistència a la manifestació. I el segon, la joventut de la majoria d’assistents, que no estan enquadrats en les organitzacions juvenils independentistes ni en les plataformes de defensa de la llengua. Això fa preveure a Martí que a Mallorca s’ha obert ‘un nou cicle’ que portarà a fer més mobilitzacions i més nombroses. En el cas de les Illes, la presidenta, Francina Armengol, ha fet crides al diàleg per a resoldre el conflicte català i els partits sobiranistes, com Més per Mallorca, han rebutjat la sentència.

A Catalunya Nord, ja fa mesos que la mobilització en suport del sud suscita un ampli moviment de social i fins i tot institucional, amb implicacions de la majoria de batlles i autoritats, inclòs el Departament. La solidaritat amb els presos polítics supera de llarg el perímetre de les organitzacions i partits sobiranistes. Va ser a Catalunya Nord on es van custodiar les urnes abans del referèndum de l’1-O perquè no les localitzessin les autoritats espanyoles. Els batlles nord-catalans van signar un manifest demanant la llibertat dels presos i ara n’han impulsat un altre de rebuig a la sentència. Són batlles tant socialistes com conservadors, sense distinció, molt lluny de la posició que mantenen els seus homòlegs del sud. De fa mesos, cada dijous hi ha una manifestació al Castellet de Perpinyà per a demanar la llibertat dels presos, però el dissabte 19 s’hi va fer la concentració més gran, no solament pel nombre d’assistents sinó perquè també hi eren el senador François Calvet i el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol. Dues autoritats que han posat la defensa de la democràcia per damunt dels interessos partidistes. Molt lluny del que fan alguns polítics catalans.