El no de l’independentisme al pressupost espanyol agreuja la fragilitat de Sánchez

Pedro Sánchez no podrà tramitar el pressupost espanyol si no fa un gest urgent per a abordar políticament el conflicte català. N’hi havia prou que ERC o el PDECat fessin decantar la balança, però l’anunci d’ERC que demà presentarà una esmena a la totalitat ja impedeix que els comptes passin el primer tràmit al congrés. Els vots de rebuig dels 9  diputats d’ERC s’afegiran així als 169 que sumen Cs, el PP i els diputats coalitzats d’UPN i del Fòrum d’Astúries. El suport a les esmenes anunciades ja supera amb escreix la majoria absoluta i encara s’hi poden afegir més vots. El PDECat també preveu de presentar aquesta setmana una esmena pròpia si el PSOE no es mou. Per a no entrebancar la tramitació del pressupost, els dos partits independentistes han exigit a Sánchez que comenci una negociació sobre l’exercici del dret d’autodeterminació en una taula de diàleg bilateral amb un mediador independent que certifiqui els acords i els incompliments dels compromisos. Fonts del PDECat confirmen que presentaran l’esmena divendres, quan s’acaba el termini per a registrar-les, a les dues del migdia. Malgrat l’evidència de les sumes i les restes, el PSOE ha assegurat que no ‘defallirà’ i que continuarà dialogant amb els grups parlamentaris.

Divendres s’acaba el termini per a registrar les esmenes de rebuig, però ERC i el PDECat podrien retirar-les si arriben a un acord amb el PSOE abans del 12 de febrer, que és quan comença el debat a la totalitat. De fet, es preveu que la votació sigui l’endemà. La data coincideix, tanmateix, amb l’arrencada del judici als líders del procés. I això dificulta encara més qualsevol cessió dels partits independentistes que, de fet, ja van establir el preu de facilitar la tramitació a una taula de diàleg, encara que l’hipotètic gest no implicava un aval final al pressupost. Paral·lelament als moviments dels grups al congrés, els governs català i espanyol van provar de formar una comissió d’aquestes característiques en les dues darreres reunions que van tenir el vice-president, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, amb la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Però el PSOE vol que aquesta taula la integrin membres del PSC, cosa que rebaixa les exigències dels independentistes, que demanen bilateralitat amb l’interlocutor espanyol.

L’anunci de l’esmena d’ERC ha indignat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha acusat ERC de fer una tenalla amb el PP i Cs, ‘contrària al progrés de tot Espanya i als interessos de Catalunya’. El fet és que les esmenes a la totalitat es voten sempre totes juntes perquè persegueixen el refús del projecte que s’avalua. És una qüestió de mecànica parlamentària. Per això és políticament significatiu que cada grup parlamentari presenti la seva i pugui defensar-la amb arguments divergents, si s’escau, dels altres grups que també s’oposen al projecte en qüestió. Sigui com sigui, la posició dels partits independentistes tapa qualsevol escletxa perquè el PSC pugui fer un tomb i negociar el pressupost de la Generalitat, que ara per ara depèn dels comuns.

Sánchez pot continuar governant amb el pressupost prorrogat. Va dir que ho faria en l’acte de presentació de Jaume Collboni com a candidat del PSC a Barcelona, el 12 de gener, advertint el PP i Cs que governaria fins el 2020, passés què passés. No hi ha impediments legals: el govern del PSOE es pot mantenir amb el pressupost de Mariano Rajoy prorrogat. De fet, els socialistes espanyols van sospesar de fer-ho quan van arribar a la Moncloa, però Sánchez, després, es va decantar per jugar-s’ho a tot o res, intensificant la pressió sobre els partits independentistes. Davant el mirall andalús, el PSOE ha brandat l’amenaça que, si ell cau i hi ha eleccions espanyoles, el PP i Cs poden arribar a governar amb el suport de Vox i que Catalunya pot ser víctima d’una intervenció de l’autonomia més bel·ligerant que l’anterior.

Però, políticament, el rebuig a un pressupost qüestiona l’estabilitat de qualsevol govern; és el projecte legislatiu anual més destacat, el que en sustenta l’obra. Malgrat això, el PSOE ha mirat d’impulsar mesures amb un fort pes polític mitjançant decrets llei, com el de revaloració de les pensions o el de la pujada del salari mínim. El preu de convalidar un decret per a la resta de grups de l’oposició és més baix que per a un pressupost, però no sempre és un camí fàcil. Sánchez va ensopegar al congrés espanyol amb el de mesures urgents en matèria d’habitatge, que Podem i ERC van refusar perquè no regulava els preus dels lloguers. El grup de Pablo Iglesias va denunciar llavors que el PSOE incomplia l’acord pressupostari que havien signat. Sánchez haurà de decidir què fer: si cedeix a les demandes dels independentistes abans del 12 de febrer o si s’arma per a governar en minoria fins el 2020 –o fins a unes noves eleccions de data incerta.