26.11.2023 - 21:40
The Washington Post · Rebecca Tan
Sud-est de Myanmar. Fa dècades que les minories ètniques de Myanmar es rebel·len contra l’exèrcit del país. Però fins ara els combats havien estat esporàdics i els èxits dels rebels, molt minsos.
Però tres anys després del cop d’estat que va enderrocar el govern democràtic de Myanmar i desencadenar una guerra civil són precisament aquests rebels, acampats a les muntanyes i selves del país, l’amenaça principal contra la junta que governa el país.
Encara que els governs occidentals i les agències humanitàries han centrat gran part de l’atenció en les forces pro-democràtiques, dirigides per membres exiliats del govern civil enderrocat, els rebels ètnics són com més va més els qui marquen el ritme del conflicte, segons que diuen els analistes de seguretat. Aquests grups tenen tropes i armes. Controlen el territori, recapten imposts i gestionen escoles i hospitals. Aquestes darreres setmanes, han aconseguit victòries estratègiques al camp de batalla que, segons aquests analistes, han dut la junta a la situació més precària del cop d’estat ençà.
Un matí, fa poc, els periodistes de The Washington Post van travessar un riu fangós a bord d’una petita barca per visitar la caserna general del grup ètnic armat més antic i poderós del país: la Unió Nacional Karen (KNU).
Rere un entramat espès d’arbres, uns quants centenars de soldats d’una de les set brigades de la KNU rodejaven una clariana que funcionava de base militar. Al centre, davant una taula llarga, s’hi asseia un dirigent rebel de seixanta-quatre anys amb ulleres que obria un grapat de nous.
“Fem aquesta revolució per aconseguir la pau”, digué P’doh Saw Thaw Thi Bwe, secretari general conjunt de la KNU. “Però no sols per al nostre territori. Per a tots”, afegí.
En entrevistes exclusives, Thaw Thi Bwe i més dirigents de la KNU descrigueren la campanya armada del grup i els esforços creixents per a establir aliances amb més rebels ètnics i grups de resistència.
La KNU, que fa setanta-quatre anys que lluita contra l’exèrcit birmà en nom de l’ètnia karen, va ser el primer d’uns quants grups rebels a oposar-se al cop del 2021. Al cap de pocs mesos de la presa del poder per part dels militars, el grup va anul·lar un alto-el-foc previ i va reprendre els atacs contra posicions militars a tot el sud-est del país. Els dirigents de la KNU diuen que també han armat i entrenat milers d’insurgents d’uns altres grups ètnics, incloent-hi la majoria ètnica birmana, que tradicionalment havia fet costat als militars.
El paper decisiu dels insurgents ètnics en el conflicte s’ha evidenciat aquestes darreres setmanes arran de l’ofensiva sorpresa, perpetrada per una aliança d’uns quants grups rebels, a l’estat de Shan, que ha obligat els militars a cedir el control de municipis clau del sud del país. Mentre rebels karen i els seus aliats, els karenni, han llançat atacs simultanis contra bases militars al sud, una milícia que representa a l’ètnia rakhine ha obert un nou front contra l’exèrcit a l’oest.
Els atacs sincronitzats, que els analistes diuen que no tenen precedent, continuen succeint-se setmana rere setmana. L’escalada ha deixat clar que els rebels ètnics de Myanmar ja no són un agent secundari, segons que explica el director de l’Institut d’Estudis Polítics de Myanmar, Min Zin.
Nous combatents, noves aliances
D’ençà del cop, el braç armat de la KNU, conegut com a Exèrcit d’Alliberament Nacional Karen (KNLA), ha augmentat a més de deu mil soldats, segons el general adjunt Hsa Tu Gaw. Diu que cada brigada ha reclutat uns quants centenars de soldats nous, fins al punt que s’han format milícies noves del tot.
Alguns d’aquests nous combatents són d’ètnia karen. Però molts altres no. “Aquests joves senten que no tenen cap més opció que agafar les armes i lluitar”, diu Hsa Tu Gaw. “Per a la revolució, això és una gran notícia.”
Nwe Nwe Wyin, d’ètnia birmana, era estudiant universitària a la ciutat de Mandalay quan va veure com les forces de seguretat mataven d’un tret al cap un altre estudiant durant les protestes pacífiques contra el cop d’estat a començament del 2021. Poques setmanes després, diu, va deixar els estudis i es va dirigir al territori controlat per l’ètnia karen.
“Mataven la gent”, diu Nwe Nwe Wyin, ara soldada de vint-i-tres anys del KNLA. “Vaig haver de trobar una altra mena de resistència.”
El braç armat de la KNU ha desplegat molts d’aquests nous rebels sobre el terreny en una campanya que pretén d’aturar les rutes comercials cap a Tailàndia i blocar el principal enllaç militar entre la capital, Naypyidaw, i la ciutat més gran del país, Rangun.
No obstant això, el grup també ha enviat un flux constant de combatents als seus pobles d’origen, al cor del territori birmà, i ha transformat indrets que solien ser bastions de l’exèrcit birmà en escenaris de conflictes acarnissats.
Aquesta combinació d’insurgents més nous amb rebels més vells i endurits no havia passat mai a Myanmar, si més no a aquesta escala, i ha estat tot un desafiament per als militars. A les regions fortament disputades de Sagaing i Magwe, els analistes diuen que els grups insurgents amb més èxit han estat entrenats per grups ètnics rebels.
Fora del conflicte, fins ara
En una conferència de premsa a l’agost, el portaveu de la junta militar, Zaw Min Tun, va dir que l’estranyava la col·laboració creixent entre rebels ètnics i insurgents terroristes que advertí que podria posar en perill el país sencer.
Segons les organitzacions que s’encarreguen de monitorar el conflicte, l’exèrcit birmà ha perpetrat centenars d’atacs aeris contra el territori de la KNU, que s’estén per una àrea de la selva aproximadament de la mida del Principat. Els atacs no han afectat la seu del grup fins ara, però sí els centres de comandament de dos dels aliats més pròxims de la KNU, els xin i els grups rebels ètnics katxin.
“Sabem que ens atacaran”, diu Saw De Kwe, un brigadier estacionat en una base del KNLA entre turons coberts de boira. “Però no sabem quan”, afegeix.
No tan sols les bases són en risc. Després del cop, professors, metges, conductors d’autobús i més treballadors del govern que es van negar a treballar per a la junta van arribar ací en massa.
Un hospital que feia anys que patia per la manca de metges qualificats es va convertir, d’un dia per l’altre, en un centre amb més de trenta antics treballadors de centres mèdics governamentals. La instal·lació –que tracta tant civils com soldats– és ara la més avançada de la història de la KNU, segons que diu Saw Diamond Khin, cap de serveis sanitaris del grup.
La plantilla inclou sis metges, amb un cirurgià ortopèdic, un anestesista i un patòleg. Disposa de dues sales d’operacions, una màquina de raigs X, equips d’ultrasons i un laboratori. I en un extrem de l’edifici de color verdós, hi han excavat dos grans búnquers.
L’hospital s’ha mantingut en secret excepte per als vilatans locals, i és envoltat de punts de control tripulats per soldats del KNLA. Tot i això, Diamond Khin diu que, si els militars l’acaben trobant, trigaran minuts a destruir-lo del tot.
Generacions en rebel·lió
A mesura que arria el capvespre, Thaw Thi Bwe, neteja de males herbes un cementiri on els soldats Karen són enterrats. Molts dels quals, diu, no van morir en combat. Es van morir de malaltia o de vellesa, tot esperant el final d’una revolució que no va arribar mai.
“Els conec tots”, diu mentre camina entre files de creus de fusta tacades. “Us ho podeu creure?”, afegeix.
Molts dirigents de la KNU, com ell mateix, van afegir-se a la insurrecció quan eren joves i ara tenen fills, i fins i tot néts, que serveixen al mateix front. Tot i presumir de les victòries recents del grup, explica que molts dels soldats tenen prou experiència per a saber que la victòria final no serà fàcil.
El cost de la munició s’ha triplicat d’ençà del cop, i hi ha aproximadament sis-cents mil desplaçats al territori de la KNU, que necessiten aliments i refugi. Alguns dirigents de la KNU han hagut de bregar amb acusacions de corrupció, cosa que ha desil·lusionat algunes seccions de la comunitat karen.
No obstant això, el desafiament més gros dels rebels és el de reconduir les aliances canviants i rivalitats dins el moviment de resistència, segons que expliquen els dirigents de la KNU.
El govern democràtic de Myanmar a l’exili, conegut com el Govern d’Unitat Nacional (NUG), diu que encapçala un front unit contra els militars. Però molts dirigents rebels són escèptics amb els dirigents del NUG, perquè diuen que molts són antics funcionaris del govern que es van mantenir al marge en dècades anteriors mentre els militars terroritzaven les minories ètniques. El NUG diu que dóna suport a una democràcia federal, però no és clar quant de poder està disposat a compartir amb dirigents ètnics, segons que diu el president de la KNU, P’doh Kwe Htoo Win.
“Els birmans es pensen que el país és seu”, diu. Però afegeix que gent com ara Nwe Nwe Wyin, l’ex-alumna de Mandalay, li fan pensar que les coses potser van canviant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
