‘Rebellion’: l’Alçament de Pasqua des del punt de vista de les dones (3)

La història de la independència d’Irlanda té molts noms: James Connolly, Padraigh Pearse, Thomas J. Clarke, Seán Mac Diarmada, Arthur Griffith, Éamonn de Valera, Mícheál Ó Coileáin… Noms d’home, en una lluita en què les dones van formar part tant del comandament militar com de l’agitació política, més enllà de ser les esposes d’uns homes compromesos, sovint empresonats o exiliats. Noms com el de la comtessa Constance Markievicz, diputada i primera dona a ocupar un càrrec ministerial a Europa, la sindicalista i membre del Sinn Féin Madeleine ffrench-Mullen i la metgessa Kathleen Lynn, totes elles implicades en l’Alçament de Pasqua del 1916.

Potser per això, Rebellion, la sèrie amb què la televisió irlandesa RTÉ va commemorar el centenari de l’esclat revolucionari fracassat que va posar les bases de la futura República d’Irlanda, té com a protagonistes tres dones i observa els fets amb una notable perspectiva de gènere. De cap a cap de la sèrie, les dones es reivindiquen com a subjecte responsable de les seves decisions, tot i que això tingui conseqüències.

Totes les posicions morals davant un conflicte

La sèrie pren com a punt de partida tres amigues: Elizabeth Butler (Charlie Murphy), filla de la burgesia dublinesa promesa amb un parlamentari autonomista irlandès enrolat com a tinent de l’exèrcit britànic a la Gran Guerra, però d’idees socialistes i secretament implicada en els preparatius de l’Alçament; la militant nacionalista Frances O’Flaherty (Ruth Bradley), que no dubta a empunyar les armes i fins i tot adoptar un estil queer per a dur a terme les accions més arriscades; i May Lacy (Sarah Greene), secretària d’un alt càrrec del Castell, seu del govern colonial britànic, amb qui manté una relació adúltera. Alhora, la ficció pren tot un univers de personatges per a assenyalar totes les posicions morals i polítiques del conflicte –del compromís al cinisme, de la ingenuïtat a l’obligació– en tots els sectors de la societat –d’obrers a burgesos, passant pel clergat–, mentre veiem com la repressió de l’exèrcit britànic no els deixa indiferents. D’alguna manera, la reacció sagnant dels britànics va accelerar una independència que fins el 1916 era una idea pròpia d’exaltats.

En aquest sentit, la sèrie ha tingut continuació amb una segona part que es va titular Resistence, i que se situa en els anys de la Guerra d’Independència d’Irlanda, en què tornem a veure alguns personatges de la primera temporada i es fan més evidents personatges històrics que a la primera tenien un paper secundari, com són Collins i De Valera.

Subtítols: No disponibles en català.

Plataforma: Netflix.

Format: Dues temporades de cinc capítols cadascuna.

Període històric: 1916.

La història de l’Europa del segle XX en trenta-una sèries: