Rebeca Quintáns: “Ni els grans amics de l’Íbex 35 no van a veure Juan Carlos I”

La periodista gallega Rebeca Quintáns (1964) és tota una experta sobre el rei emèrit espanyol, Juan Carlos I. Fa més de vint anys que va publicar Un rey golpe a golpe, la primera biografia no autoritzada del monarca, que va haver de signar amb el pseudònim de Patricia Sverlo per seguretat. El 2016 va publicar un altre llibre que ampliava la investigació sobre la trajectòria, Juan Carlos I: una biografía sin silencios. VilaWeb va entrevistar-la fa tan sols un any, quan va sortir a la llum que la justícia suïssa l’investigava i Juan Carlos va fer públic que se n’anava a l’estranger. Un any després, Quintáns continua creient que el final de la monarquia espanyola és molt a prop: “A la Casa Reial li espera un futur molt fosc”, augura.

—Sembla que Juan Carlos I és a l’illa de Zaya Nurai, convidat per la família reial dels Emirats Àrabs. Platja privada, piscines, jardins…
—M’imagino que la vida que té allí és molt avorrida. Pressiona molt per tornar perquè no el van a veure. Per més que sigui d’or, és en una gàbia i no en pot sortir. La premsa és amatent tot el dia, i ell és en unes condicions que el fastiguegen força. Jo me n’alegro, és clar [riu]. Profundament. I confio que no el deixaran tornar, però hi ha moltes pressions perquè pugui.

—Segons El País, bona part dels costs associats a aquest exili daurat van a càrrec del contribuent perquè els seus treballadors cobren dels ministeris.
—Sí. No ens en diran els números, però hi ha una part que la paguem tots amb la nostra butxaca. S’hauria de retirar i que s’ho pagui ell. No sé quins plans té la Casa Reial amb aquests gests de transparència que començaran a fer. No sé si afectaran la mena de coses com ara saber quant ens costen, per exemple, les vacances dels qui no són família reial directa, que en molts casos també paguem.

—Han dit que farien aquests gests de transparència?
—No ho han dit públicament, però ho deixen entreveure. El govern els pressiona perquè facin un intent de modernitzar la monarquia amb petits gests de transparència. Crec que seran molt insuficients i que arribaran tard. Desitjo veure quina part de la informació ens obren, però no solucionaran pas la crisi de la monarquia.

—Dèieu que ningú no va a veure Juan Carlos I. La relació amb la família, o com a mínim, amb Felipe, no ha millorat.
—Crec que no. Sembla que les visites que rep són d’Elena i alguna vegada de Cristina. Però els seus grans amics de l’Íbex 35 tampoc no el van a veure.

—Són els qui li van fer un préstec perquè regularitzés part de la fortuna oculta.
—Sí, i a més van ser molt pròxims en tots aquests negocis d’última hora.

—Si la relació no és bona ni amb Felipe VI, ni amb els amics de l’Íbex, ni amb el govern espanyol, sembla una operació d’estat per a marginar-lo.
—Absolutament. Per a allunyar-lo de Felipe. Felipe fa dues coses que poden semblar contradictòries. S’allunya del seu pare i alhora s’acosta molt al model que va seguir tota la seva vida, es va desfer sempre de qui el molestava, fos son pare o fos el seu col·laborador més íntim quan va deixar de ser-li útil. O bé els va apartar o bé va deixar que anessin a la presó per ell. Felipe també fa això. Per a beneficiar-se ell i mantenir-se ell al tron, s’allunya del seu pare. Per a salvar-se ell, vol que el seu pare assumeixi tota la responsabilitat de la corrupció de la Casa Reial. Ho tindrà difícil, però és la intenció.

—Per tant, Juan Carlos I ho té magre per a tornar. Quins aliats té?
—Té poca gent al seu voltant, i aquesta gent li dirà allò que vol sentir, perquè hi està acostumat de tota la vida. Està entossudit a fer allò que li doni la gana, i li dóna la gana de tornar com abans millor. Els costarà de convèncer-lo, i si no torna no serà de bon grat.

—Si aconseguís de tornar, quin paper podria tenir? Diuen que s’ha estudiat d’enviar-lo al Palau de Carles V, a Granada, o al del Pardo.
—Han parlat de cercar-li un allotjament ben lluny de la Zarzuela. No crec que això solucioni res. Seria un escàndol que tornés i li faria perdre molta autoritat a Felipe VI com a cap de la casa Borbó.

—Així i tot, creieu que a Felipe VI li ha sortit bé la jugada d’enviar Juan Carlos I a l’estranger? Per més que la gent li hagi atorgat la imatge de la corrupció, l’escàndol ha baixat.
—Ho ha endarrerit tot. També hi ha contribuït l’aturada de les mobilitzacions durant la pandèmia. Això ha ajudat. L’anunci dels darrers casos i que Felipe VI renunciava a una part de l’herència es va fer casualment quan van començar el confinament i l’estat d’alarma. Les circumstàncies van ajudar a controlar-ho. Però hi havia un gran malestar popular i els va costar de contenir-lo. Amb la marxa de Juan Carlos I, ho endarrereixen tot una mica, però se’ls farà incontrolable, perquè no hi ha solució. No ho podran aturar de cap manera.

—El final de la monarquia espanyola el veieu més pròxim o més llunyà ara que no fa un any?
—El continuo veient prudentment a prop. Mai no se sap quina serà la guspira, què farà que tot esclati definitivament. Si continuen apareixent casos o s’asseu al banc dels acusats… El futur de la Casa Reial espanyola és molt fosc. Però tot és una partida d’escacs que es juga a poc a poc.

—Una d’aquestes guspires també podria ser la denúncia per assetjament que Corinna Larsen ha posat contra Juan Carlos I davant la justícia britànica.
—És un cas molt greu. La repercussió que ha tingut en la premsa espanyola ha estat minsa, però és molt greu. La insistència de Corinna té a veure amb el fet que té una por real que l’ataquin. En el cas de Bárbara Rey, sabem que per petició de la Casa Reial per a silenciar un xantatge hi va intervenir el CSID. També es va presentar denúncia contra Manuel Prado y Colón de Carvajal, que va intervenir-hi en primera persona per ordre de Juan Carlos I. Sabem que aquestes amenaces no són qualsevol cosa. Corinna té por. Són amenaces reals i també s’han fet quan ja manava Felipe VI.

—El cas és en mans de la justícia britànica.
—Les pressions no són les mateixes que les que poden fer aquí. Aquí poden tenir molt més controlats els jutges i tot el sistema. Però a Londres no poden fer-ho, almenys de la mateixa manera.

—També fa poc que s’ha sabut que Juan Carlos I ha regularitzat a la Hisenda espanyola més diners que no li reclamava la fiscalia.
—Sí [riu]. Ho van calcular malament. Van fer els càlculs abans que la fiscalia presentés el resultat d’allò que investigaven. Sembla que la fiscalia ja li ho va afinar bastant, però no se’n van adonar.

—Com estan la resta de causes que hi ha obertes?
—A Suïssa van a velocitat de creuer. Estiren fils i comparen dates d’ingressos amb viatges, oficials o no, de Juan Carlos I a l’Aràbia Saudita o als Emirats Àrabs. I a l’estat espanyol és clar que no és el mateix, però al capdavall hi ha una investigació judicial que haurà de seguir unes pautes. Segur que no arribarà ni molt menys tan lluny com les investigacions a l’estranger, però per molt que ho vulguin controlar, hi ha unes lleis que s’han de complir, i si es posen a revisar allò que se sap de Juan Carlos I, alguna cosa sortirà. Serà entretingut de seguir.