02.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 04.10.2024 - 10:45
El Reial Madrid i Le Monde fa més d’una dècada que estan embolicats en una batalla legal, tant a l’estat espanyol com al francès, que esquitxa els límits de la llibertat de premsa i d’opinió. Demà, finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà la sentència que tancarà el cas. L’origen del conflicte es remunta al desembre del 2006, quan el diari francès va publicar una informació – “El Reial Madrid i el Barça, vinculats amb el doctor Fuentes”– que vinculava el Madrid, el Barça, el València i el Betis amb el dopatge, concretament amb el polèmic metge Eufemiano Fuentes, el cervell rere l’operació Port.
Le Monde deia que havia accedit a la documentació confidencial sobre els “plans de preparació” que Fuentes dissenyava per als clubs –escrits amb la seva lletra en un paper A4–, tot indicant que eren molt similars als confiscats per la Guàrdia Civil en l’operació Port, que va desarticular una trama de dopatge que involucrava més d’una cinquantena de ciclistes, entre els quals, Jan Ullrich, Ivan Basso, Alejandro Valverde i Michele Scarponi.
“No es va fer cap contracte escrit entre els clubs i el metge [Eufemiano Fuentes], que transmetia les instruccions per als tractaments mèdics per mitjà del metge de l’equip i va rebre visites d’alguns jugadors. L’ex-ciclista Jesús Manzano, les revelacions del qual van posar la Guàrdia Civil rere la pista del doctor Fuentes el 2004, ha confirmat a Le Monde que es va trobar a la consulta del doctor Fuentes ‘un jugador del Madrid’, de qui no ha volgut revelar la identitat”, deia una part del reportatge.
Els quatre equips assenyalats van negar rotundament qualsevol mena de vincle amb el metge i van exigir una rectificació. El diari no ho va fer, però sí que va publicar les cartes dels clubs que desmentien els contactes amb Fuentes. Tanmateix, el Madrid i el Barça, cadascú pel seu compte, van decidir d’emprendre accions legals. En primera instància, els jutjats van fixar una indemnització idèntica de 300.000 euros per vulneració de l’honor. En el cas del Madrid, també se’n va fixar una de 30.000 per a un dels seus metges, Alfonso del Corral, tot i que no apareixia esmentat en l’article.
L’editora del diari, Société Editrice du Monde, va recórrer contra les sentències, però sense gaire èxit. L’Audiència de Madrid va avalar la indemnització al club espanyol i al seu metge, mentre que l’Audiència de Barcelona va retallar l’import fins als 15.000 euros en el cas dels blau-grana. Posteriorment, el Tribunal Suprem espanyol va ratificar les condemnes. “La informació no era veraç. No hi va haver prou comprovacions del periodista, que es va limitar a publicar com a certes dades inconsistents i no contrastades que podien representar un descrèdit greu per al Reial Madrid”, deia.
L’autor de l’article, Stéphane Mandard, va lamentar la sentència del Suprem i va afirmar que era un atemptat contra el periodisme d’investigació. “Crec que hi ha una voluntat de matar la premsa que investiga. Hi ha un tabú sobre l’ús del dopatge en el futbol”, va dir. I va afegir: No em penedeixo del que vaig escriure, vaig fer la meva feina i vaig intentar d’arribar al fons de l’afer.”
El conflicte esdevé internacional
El 2014, la justícia espanyola va ordenar l’execució de les indemnitzacions al Reial Madrid i a Alfonso del Corral. Amb els interessos i les despeses judicials, els imports havien augmentat fins als 390.000 euros per al club i 33.000 per al metge. El 2018, el Tribunal de Primera Instància de París va cursar la petició, però Le Monde va portar-ho al Tribunal d’Apel·lació, que, el 2020, va aturar l’execució de les indemnitzacions, tot argumentant que eren contràries a l’ordre públic francès.
El tribunal assegurava que el Reial Madrid no havia al·legat cap dany patrimonial i considerava que l’impacte de l’article havia estat molt limitat, tenint en compte que Le Monde havia publicat les cartes dels clubs afectats i els mitjans espanyols, de bon començament, havien posat en qüestió la veracitat de la informació. A més, qualificava d’insòlites les indemnitzacions perquè la legislació francesa castiga la difamació amb multes de 12.000 euros o inferiors. En aquest sentit, els jutges van concloure que l’excepcionalitat de les condemnes només cercava un efecte dissuasiu, és a dir, coartar la llibertat d’expressió i de premsa i, per tant, condicionar la participació del diari i de l’autor de l’article en el debat públic en temes d’interès general i rellevància informativa.
El Reial Madrid va recórrer al Tribunal de Cassació, la darrera instància francesa, tot al·legant que els jutges d’apel·lació s’havien extralimitat perquè havien revisat el fons de la sentència del Tribunal Suprem espanyol, en compte d’executar-la directament. A més, defensava que l’import de les dues indemnitzacions no era desorbitat perquè no eren multes o sancions. L’octubre del 2022, el Tribunal de Cassació va consultar al TJUE si l’execució de la sentència tenia alguna mena d’impacte en la llibertat de premsa.
L’advocat general fa costat a Le Monde
El febrer d’enguany, l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, va publicar les conclusions del cas i va fer costat al diari francès, en defensa de la llibertat de premsa. De fet, qualificava d’irracionals les indemnitzacions imposades per la justícia espanyola. “Una condemna de pagament d’una indemnització per danys i perjudicis d’una quantia manifestament irracional genera un efecte dissuasiu que afecta tant la llibertat de premsa com la llibertat d’informació”, deia.
Així mateix, Szpunar va justificar la decisió del Tribunal d’Apel·lació de París d’aturar l’execució, tenint en compte l’amenaça que podia representar per al periodista, el diari i el conjunt de mitjans. “El risc d’un efecte dissuasiu que transcendeixi la situació de la persona directament afectada justifica que es denegui el reconeixement i l’execució perquè constitueix una vulneració manifesta i desproporcionada de la llibertat de premsa”, afegia.
Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, però normalment els jutges del TJUE les tenen en compte i les incorporen en la redacció de la sentència.
