25.05.2017 - 16:37
MADRID, 25 May. (EUROPA PRESS)
L’escriptor Ray Loriga torna a la novel·la amb ‘Rendición’ (Alfaguara), una història sobre els intents d’una família per recuperar la seva vida anterior a la guerra, en la qual l’autor retrata una societat “d’autodelació” molt similar a l’actual.
Loriga ha explicat en una entrevista amb Europa Press que ha tractat d'”allunyar-se dels maniqueismes” bèl·lics, encara que la realitat sembla obstinada a mostrar el contrari. “És veritat que Daesh semblen els dolents de ‘Batman’, no es pot ser més dolent. Ocorre com amb els nazis, que a més de dolents, tenien la cara dura i la pocavergonya de dir-ho, doncs aquests igual, fins i tot amb vídeos de promoció”, ha assenyalat amb humor.
En qualsevol cas, per a l’escriptor madrileny la “diferència” amb els països occidentals que també participen en la guerra és la de “no dir les coses dolentes que es fan, i parlar en nom de la llibertat”. “En realitat ja no hi ha punts dolents, està també el ‘playmobil’ de Corea del Nord (en al·lusió a Kim Jong-un), que ja no sé si existeix ni m’ho puc creure”, ha continuat amb aquest to irònic.
A ‘Rendición’, premi Alfaguara de Novel·la 2017, un home de qui es desconeix el seu nom –al llarg de l’obra només els nens tindran nom propi– narra com, al costat de la seva dona, comença el trasllat a un refugi en anar perdent la guerra el bàndol que regia la seva comarca. Loriga explica que la seva intenció és la de mostrar a algú que “es mou en la ignorància, malgrat que potser el seu bàndol és el pitjor”, a la manera que va ocórrer amb moltes persones a Alemanya en la II Guerra Mundial.
UNA SOCIETAT ‘ORWELLIANA’
L’arribada a una espècie de camp de reeducació transparent al costat de Julio, un jove al qual han decidit adoptar, canviarà per complet les seves relacions. “Aquesta transparència on tothom pot veure el que fas no és tan misteriosa, perquè és una cosa que vivim avui dia: la societat d’autodelació”, ha explicat Loriga.
“En la meva generació potser hi havia més cansament de la política, que era una cosa que no s’esmentava. Hi havia per contra una gran obstinació lúdica, també de ser creatiu. A aquesta generació la veig més activa en la queixa, encara que amb una intenció més estètica: igual si treus la ‘selfie’ no van a la manifestació”, ha assenyalat.
DROGUES LEGALS
Loriga ja va avisar en rebre el premi el passat mes d’abril que en aquesta novel·la no hi hauria ‘drogues ni rock and roll’, si bé es reflecteixen en diversos moments una societat narcotitzada amb medicaments. “Els van purificant els dolors, com si en l’aigua et donessin ‘Lexatin’. Vivim en una societat en la qual les drogues legals es consumeixen molt, que no et treuen els dolors però sí l’angoixa”, ha apuntat.
El protagonista de ‘Rendición’ anirà a poc a poc rebel·lant-se, encara que aquesta exclusió de la societat comporti certs perills. “És una reproducció dels grups socials ‘ad eternum’, tot el que es queda fora està marginat. Per exemple, ara ho pateixen els adolescents, que si es queden fora d’Instagram són una mica pàries”, ha assenyalat.
Preguntat sobre si ell mateix ha sentit que ha tirat la tovallola en algun moment, ha asseverat que no. “No m’he rendit, perquè escriure és un acte tan petulant i tan arrogant que seguir fent-ho quan ningú t’ho demana és un gest d’insurrecció”, ha conclòs.
