27.04.2021 - 20:20
|
Actualització: 27.04.2021 - 20:56
Josep Maria Argimon no s’exalta, però tampoc no amaga l’enuig, i ja fa setmanes que la contundència és el pa de cada dimarts, a les conferències. En la d’avui, especialment. Una colla de disputes amb el Ministeri de Sanitat espanyol han fet més agre el to de les discrepàncies. Contingut, però més agre. Tant que el secretari de Salut Pública ha ressonat com Rhett Butler quan envia Scarlett O’Hara finalment a pastar fang, al final d’Allò que el vent s’endugué: “Francament, estimada, m’importa un rave.” Després d’anar-li al darrere mitja vida, Rhett s’atipa de la irracionalitat impulsiva de Scarlett i se’n va. Argimon no se’n va, però també ha trobat una Scarlett que l’atipa –tot i que no sempre les decisions de Salut són, per dir-ho així, racionals. La Scarlett nova: decisions “tècniques” del ministeri que “no tenen gens de sentit” i decisions judicials “ridícules”.
Primera disputa. “Francament, estimada…”
El TSJC ha ordenat avui a la Generalitat de vaccinar “immediatament i sense més dilacions” policies espanyols i guàrdies civils, fins que hagin arribat a la mateixa proporció de vaccinats que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Dit altrament: per vaccinar guàrdies civils, Salut haurà de deixar de vaccinar gent més gran de setanta anys aquests dies vinents. Amb un sol objectiu. Igualar la xifra de mossos vaccinats. Per evitar de discriminar, diu el tribunal. “La doctora Cabezas i jo som sanitaris. Els sanitaris no discriminem mai ni per raons d’edat, ni de gènere, ni de creença, ni de res. M’és igual si és un mosso com si és un guàrdia civil”, ha respost Argimon, visiblement irritat. “Alguna vegada he fet servir l’expressió ‘m’importa un pepino’. Algú em va dir: es diu ‘rave’. Doncs m’importa un rave, la professió del pacient.”
[VÍDEO] Argimon esclata contra l’obligació de vaccinar ara guàrdies civils
Si no s’han continuat vaccinant guàrdies civils, ha explicat Argimon, és perquè el ministeri ha imposat l’aturada preventiva de la vaccinació de menors de seixanta anys amb AstraZeneca i Janssen. “Si no hi hagués hagut l’aturada cautelar d’AstraZeneca, ja serien tots vacunats“, ha dit. Situació curiosa, doncs. El govern espanyol impedeix l’ús d’AstraZeneca als treballadors essencials menors de seixanta anys, però obliga a vaccinar guàrdies civils menors de seixanta. Quin vaccí rebran? “Doncs no ho sé. Ho demanaré al jutge”, ha dit Argimon. “Quan ens arriben les dosis, nosaltres vacunem? Sí. Nosaltres hem polititzat aquesta qüestió? No. S’ha polititzat i judicialitzat des de Madrid. És una qüestió de salut. I qui ho ha polititzat, que ho resolgui.” Val a dir que els bombers també han adreçat una carta a Argimon i Vergés demanant que els vaccinin. “Però no es dóna a tothom el mateix ressò.”
Segona disputa. El retard de la segona dosi
Per què no s’amplia la separació entre les dues dosis de Pfizer i Moderna? La ministra de Sanitat espanyola, Carolina Darias, ho ha impedit. Salut no hi està d’acord. La setmana passada, Argimon ja va dir que aquesta negativa esbocinava l’objectiu de tenir vaccinada tota la població més gran de quaranta-vuit anys a final de juny, i que no entenia la decisió. Avui, més dades. “Escoltin bé”, ha dit. Segons el ministeri, inocular la segona dosi al cap de dos mesos en lloc de tres setmanes evitaria un 26% de les infeccions, un 31% dels ingressos i un 32% de les morts. I aquí, pausa dramàtica d’Argimon. “No són dades nostres. Són dades del ministeri.” Dades acompanyades d’uns informes, també del ministeri, que diuen literalment que “per a la majoria de persones, la primera dosi és la que més contribueix a la protecció”. Dades que han estudiat un interval de dos mesos. La Generalitat proposa vuit setmanes.
I doncs, per què el ministeri espanyol es nega a un patró de separació que ja és vigent a la majoria de països europeus? Argimon i Salut continuen sense entendre-ho. És cert, ha admès: hi ha arguments en contra. Separar les dosis pot rebaixar la protecció dels més vulnerables, com ara la gent gran que viu en residències. Però, petit matís: són “persones que ja les tenim vacunades amb totes dues dosis”. Pausa dramàtica. “El rendiment de comptes és explicar el perquè de les decisions”, ha dit. “Volem que s’argumenti. No que es digui que allò s’ha votat i ja està. És una qüestió de proves científiques”, ha reblat. Argimon no vol que el seu parer s’interpreti políticament. “Intento despolititzar. És una qüestió molt tècnica. No interpel·lo la ministra Darias.” Per escapolir-se de la negativa del ministeri, Salut ha proposat a Darias una altra opció. Que Catalunya pugui canviar el protocol amb el pretext de fer un estudi sobre l’ampliació de la separació. De moment, se’n sap això i prou.
Tercera disputa. El punt d’inflexió
La cosa va lenta. “No podem abaixar la guàrdia”. De moment hi ha prop de 2,2 milions de catalans protegits del coronavirus. Un 28%. La majoria, gràcies al vaccí. La resta, perquè encara fa menys de vuit mesos que han passat la malaltia, i per tant encara tenen prou anticossos. La inclusió d’aquest segon grup fa que la xifra sigui inexacta. Però “igualment també ens podem trobar gent asimptomàtica que és immunitzada i no ho sap”. Per tant, la xifra és orientativa. I què vol dir, aquesta xifra? Que ja tenim més vaccinats amb dues dosis que infectats des del començament de la pandèmia. “La ministra Darias n’ha dit punt d’inflexió.” Pausa dramàtica. “No es un punt d’inflexió.” És una xifra de valor periodístic, diu Argimon. “Necessitem incrementar aquest tant per cent.”
Quarta disputa. AstraZeneca i la falta de base científica
Per què costa de fer pujar, aquest tant per cent? Per l’ús limitat d’AstraZeneca i de Janssen, per exemple. El primer, a pacients entre 60 i 69 anys. El segon, entre 70 i 79. I qui el limita? El ministeri. I fins quan? No se sap exactament, però Darias ha dit que esperen un estudi que es fa a la Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic, entre més centes, perquè els permetrà de saber si és millor inocular una segona dosi de Pfizer als qui van rebre la primera d’AstraZeneca. Argimon també en discrepa. Diu que això és fals, de fet. L’estudi no respondrà a aquesta pregunta “perquè no l’adreça”. “Servirà per a veure si hi ha cap efecte secundari greu” de la combinació de vaccins. I prou. És un estudi, a més, en què participen 600 persones, 400 de les quals rebran la segona dosi de Pfizer. Al Regne Unit, hi ha 2,1 milions de persones vaccinades amb dues dosis d’AstraZeneca. I tan sols un cas de trombosi greu. Val més que un estudi observacional de 600 pacients? Pausa dramàtica.
Conseqüències. L’aturada d’AstraZeneca ha frenat notablement la vaccinació de la franja entre 60 i 65 anys, la que menys s’ha pogut vaccinar aquesta setmana. Un 3,5% més que la passada. I també ha frenat la vaccinació en centres penitenciaris. Tot per uns topalls d’edat que, a parer d’Argimon, no tenen fonament. “Tot això no té sentit.” Pausa dramàtica. “AstraZeneca el donen a la gent de vuitanta, en altres països“, ha dit. I una cosa semblant amb Janssen, d’una sola dosi, que és un vaccí idoni “per a determinats malalts per als quals serà difícil d’aconseguir la segona”. “I això és el que intentem fer entendre als del ministeri, que costa una mica”, ha explicat Argimon. “Què ha dit l’EMA? De divuit en amunt. Per què posem límits, doncs? No té cap base científica!” Encara més: “Això que es fa de posar topalls d’edat, l’EMA no ho veu clar.”
Postil·les
La variant índia. És d’interès, cosa que vol dir que s’estudia, però encara no de preocupació. “No coneixem ben bé si transmet més, si causa una malaltia més greu.” Argimon demana prudència i remarca que quan diu això que dirà no parla de la variant índia, però a parer seu cal que estiguem preparats per a tancar fronteres si hi ha cap variant que aconsegueixi d’esquivar els vaccins aprovats.
Brot a la residència d’Esparreguera. 24 pacients que ja s’havien vaccinat, diagnosticats amb coronavirus. No és motiu d’alarma. Tots els casos són lleus, gràcies a la vaccinació, i només hi ha hagut una hospitalització. En aquest cas, el pacient es troba estable i fora de perill.
Janssen. Demà n’arriben 20.700 dosis, que continuaran administrant-se a pacients entre setanta anys i setanta-nou. Salut esperava rebre’n el doble.
