Raves de Parlament/2

  • Ravergent, o el Rave català de soca-rel i manual

Julià de Jòdar
08.06.2021 - 21:50
Actualització: 08.06.2021 - 22:46
VilaWeb

Vet aquí una subespècie de Rave català l’estructura del qual està patint grossos problemes d’adaptació al(s) medi(s) els darrers temps. El subgènere Ravemunt sosté una aspra lluita per mantenir el seu espai de reproducció als bancals internacionals enfront del Rave hispànic –varietats rosa d’Andalusia, negre i negríssima– que el vol exterminar i enfront del Ravepublicà, subespècie Ravejonc (v. avall), que el vol lluny, ben lluny. Entretant, el subgènere Ravechez prova de mantenir, ara a l’obaga, adés al sol, el bancal-de-tota-la-vida provant de fer empelt amb l’invasor Ravepublicà, subgènere Ravepineda. I, finalment, el subgènere Ravenabràs, gros exemplar de ravenessa, presenta lletres de batalla a les feres del Parc abans no la facin seure davant el Tribunal Superior Ravegarro Voxista de Catalunya, que la vol segar arran arran. Deixem de costat el subgènere de Rave català de pascalí, ressec d’ençà del 14-F.

Tot plegat té els seus orígens en les catàstrofes climàtiques hagudes des de la sequera del 2014, que van pansir el Gran Ravenot de pujol; del tornado Ravecup del 2015, que va escapçar el subgènere Ravemàs; de les tempestes del 2017, que van arrasar la collita de Ravemunts i Ravejoncs; i de l’ocupació del bancal-de-tota-la-vida pel Ravepineda, amb qui Ravergent ha de fer empelt, si us plau per força, per compartir aigües somes de séquia. Intentem, humilment, explicar-nos l’evolució d’aquest Rave de soca-rel i manual, regat, en temps no gaire llunyans, amb turbulentes aigües de pujol i aigües estancades de palau.

Sabem, en primer lloc, que el Ravergent ha exhibit al llarg dels anys una ferma voluntat de créixer cap avall en un bancal usurpat pel Rave hispànic a canvi d’un delme anual de Rave comú de qualitat. I, en segon lloc, sabem que, en temps de sequera, per tal de mantenir-se ert, el Ravergent no ha dubtat a créixer cap amunt, cap avall i cap al centre, mig desfullat, a canvi d’un rajolí discrecional de l’Administració General del Rave Hispànic. Fet miques després del sobtat destrempament del 2014 i de l’esguerro inesperat del 2017, i sense gaires perspectives de recuperar la titularitat exclusiva del bancal-de-tota-la-vida, aquest Rave català de soca-rel i manual mostra una formació històrica rudimentària.

Rudiments de caràcter. Quan li anava bé a la fira, el nostre Ravergent era un milraves que s’inflava i s’inflava i creixia cap amunt que feia goig; i, quan li anava malament, era un milraves que s’inflava i s’inflava i creixia cap avall que feia goig. Ja veiem, doncs, que s’inflava molt i tothora, el Ravergent, però, així que el mossegaven, la carn era flonja i el suc, insubstancial. Algú demanarà si cal que un rave tingui dura la carn i sucosa la substància, però som davant un Rave català de soca-rel i manual, constituït amb l’essència del Rave mil·lenari, que es perd en la nit dels Ravecomtes, en les faules dels Ravecontes, i en la boira dels Comptes Perduts dels Negocis Raveneris.

Rudiments d’intel·ligència. El nostre Ravergent, quan no trobava ningú que li dugués la contrària, engolava la veu, cridava molt, i se sentia un Rave cartesià, branca Francesc Pujols. Però, quan el guió se li torçava, engolava la veu, cridava “escolti, miri, sap…”, i se sentia un Goliat dels raves. Sempre cridava molt, i engolava molt la veu, aquest Ravergent nostrat. Cert és que no deixava de ser un rave de parròquia –convençuda, si voleu, però, no ens enganyéssim pas, parròquia.

Rudiments d’ètica. Quan es tractava de passar comptes als altres, el nostre Ravergent semblava el Cobrador dels Raves de Frac; què diem, semblava un Rave de Banca Catalana portant a domicili la lletra vençuda! Formalitat, rigor, exigència –vet aquí les virtuts que han ajudat a ser com és el Rave català de soca-rel i manual, o sia, ert, fred i cap per amunt. Però, quan havia de fer-se càrrec de les responsabilitats pròpies, el Ravergent nostrat acusava els altres de manca de formalitat, rigor, exigència –les virtuts que han ajudat a ser com és el Rave català de soca-rel i manual: fred, ert i cap per avall. Ja veiem, doncs, que el nostre Ravergent podia fer tant el Goliat com el filisteu. Quan feia el Goliat, salvava els seus al crit de: “Via fora, Raves catalans!”; i quan feia el filisteu, tot rave aliè era reu d’anatema al crit de: “Raves catalans, al forat mil·lenari!”

Amb aitals rudiments, el nostre Rave català de soca-rel i manual ens va fer la Catalunya Raverègim del 78 bo i substituint el mutatis mutandis –o canviar alguna cosa perquè tot continués igual— pel mutatis commutandis –o canviar l’intercanviable perquè res no s’intercanviés. Extret del seu forat d’aixopluc i confort per la catàstrofe del 2017, el Ravergent se’ns ha fet transformista als prats de Brabant i del Bages i ha fet empelt, si us plau per força, amb el Ravepublicà, subgènere Ravepineda, per mantenir ben entaforat el Rave comú. Són els avantatges d’haver estat regat amb prístines aigües de pujol i esquitxos de pica de sagristia mentre ens inflàvem i ens inflamàvem.

Ravepublicà, o el Rave català d’empelt

Vet aquí una varietat de Rave català de soca-rel i manual que va començar pretenent de crear una espècie pròpia –el Rave menestral– i ha acabat en Rave català d’empelt. Que volent ser frontissa, ha estat a punt de treure’ns de polleguera. I que cercant la centralitat, ha derivat en satèl·lit… De qui, ja seran raves d’un altre bancal, al Parlament del Rave català; de moment, al congrés de Ravedrit, Ravepublicà fa de Rave de pacte i diàleg dins la diversitat ravenèria hispànica.

La qüestió és –i serà– la porpra. Perquè el Ravepublicà té la pretensió de tintar molt la porpra, fins al punt que, a les envistes d’una presidència, vira fàcilment al morat cardenalici de pompa del Ravejonc i al gris d’obra tecnocràtica del Ravepineda.

És sabut que el nostre Rave català d’empelt, regat amb aigües somes del Rave comú, va fonamentar les seves ambicions primeres amb fullaraca del Rave català de colomí, amb què no en tenia prou per a crear una família pròpia, sempre a mig fer des dels temps heroics dels empelts del Rave d’avellaner amb el Rave de marge del Baix Llobregat. Quan la collita de raves del 2017 es va arrugar amb les primeres pluges, el Ravepublicà se’ns va fer transaccional, subgènere que no es podia arrugar, perquè mai no s’havia de mullar; que no es podia pansir, perquè mai no havia de sortir a prendre el sol; que no es podia trempar, perquè mai no s’havia d’escalfar; i que no es podia ensopir, perquè mai no s’havia d’orejar. Després de veure que el Rave comú des-foradat es decantava una micona per aquest subgènere orfe de suc i de bruc, el Ravepublicà, remogut per la foguerada pròpia de la porpra, va patir un arravatament de cofoisme i, a través del subgènere Ravepineda, va caure en la temptació de sentir-se Rei del Rave Refregit per un dia. Els déus, però, sempre a l’aguait, el van refrenar i, seguidament, en van decretar la redempció obligant-lo a fer empelt, mig desfullat, amb el Ravergent transformista, conreat a les cledes del Bages i del Brabant.

Vista des d’aquesta perspectiva, no sembla pas que aquesta imatge de dos raves entortolligats si us plau per força pugui servir d’icona de supòsit a la família del Rave català independentista germinal, però raves més verds han madurat, diran els Raves de caseta i hortet (v. avall). Sigui com vulgui, si el tàndem no dóna bona collita, el Ravepineda haurà de deixar el conreu directe a mans del Ravejonc, procliu, propici i procrastinat respecte als indults raveneris d’Estat. Per la seva banda, el Ravergent transformista haurà d’enfilar una nova mutació a la recerca urbi et orbi de forats on créixer cap avall i, si molt convé, girant avall i al centre amb el subgènere Ravegiró com a eix. Tot és qüestió de temps. De temps, el país en va sobrat. Per no parlar de canyes.

Ravenacup, o la Ravenessa catalana de contraforat

Vet aquí una subespècie de ravenessa petita i presumida, amb ànsies de destacar entre el comú de Raves i la comuna de Ravenesses, de qui no sabem si vol ficar-se al forat, si vol créixer amunt o avall, o si vol colonitzar el país amb subespècies específiques i especificades. Severs interrogants, derivats de la naturalesa pròpia de la nostra Ravenacup, de qui sospitem que, en el fons, vol fer de ravenessa alhora que se’n dol. I, doncs, preguntareu, per què fica el seu fullam on li plau? Per què s’empina contra aquells que només volen ser raves? Què vol ser quan creixi i es multipliqui? Hi ha elements de la dinàmica estructural de la Ravenacup que ens haurien d’oferir clarícies de resposta a aquestes qüestions.

La nostra Ravenessa de contraforat, subgèneres Ravenandes i Ravefat, es va ajuntar el 2014 amb el Rave de soca-rel i manual, subgènere Ravemàs, per fer una consulta de raves/ravenesses o per fabricar raves/ravenesses de consulta amb una sandàlia i una espardenya; al cap de quatre dies, com qui diu, va considerar, però, que el Ravemàs hi era sobrer i va decidir que la colonització d’Ítaca pel Rave català amb un timoner de litoral s’havia d’ajornar. Seguidament, el 2015, la nostra Ravenacup va donar suport al subgènere Ravemunt i el va impel·lir a fer, juntament amb el subgènere Ravejonc, un referèndum de raves/ravenesses o a fabricar raves/ravenesses de referèndum, però la catàstrofe del 2017 va agafar la Ravenacup amb el fullam entortolligat i es va ennuegar. Refeta al cap de quatre anys pel Rave comú des-foradat, enguany ha signat un pla raveneri amb el Ravepublicà, subespècie Ravepineda, amb el propòsit no declarat de fer real el somni republicà dels Raves de caseta i hortet per a blocar les aspiracions del Ravergent, subgènere Ravenessa monopolista d’eixample.

Constatem, doncs, que a la nostra Ravenacup li agrada molt de marcar el compàs als directors de l’orquestra nacional dels raves i ravenesses sense posar-hi solistes propis, encara que li agradi força de fer sonar el flabiol col·lectiu. N’hi ha, tanmateix, que coven el dubte de si la Ravenacup voldrà fer una espècie de Panravenessa catalana de nova planta i ajudar la Ravenessa hispànica tricolor a fabricar transgèneres de Ravenessa ibèrica o, contràriament, pretendrà de fer empelt amb la miraculosa miríada mirífica de nacionalitats hispàniques esparses per assolir totes plegades la República de Ravenesses Hispàniques Confederades.

Arribats fins aquí, intentarem de donar resposta, humilment, al primer dels interrogants plantejats més amunt dient que el fullam no fa el rave, amb què les subespècies Ravergent i Ravepublicà potser han manllevat, en benefici propi, certs atributs de la Ravenacup i corren el risc, per poc que badin, de fer collites de ravenaps, ravebledes i ravenagues, però no pas de raves i ravenesses comuns i comunes respectivament.

Al segon interrogant, respondrem, humilment, que es tracta d’un miratge produït per la irisació característica dels exemplars de Ravenacup, que semblen molt altives i deseixides per tal d’ocultar la timidesa de qui encara és a la recerca d’un bancal propi per als gèneres, transgèneres i ultragèneres del Rave i la Ravenessa comú i comuna respectivament.

A la tercera qüestió, respondrem, humilment, que la tendència de la Ravenacup a colonitzar erms desconeguts, dessecar terrenys palustres, o pol·linitzar plantes en perill d’extinció, podria donar una idea equívoca d’expansionisme, quan, de fet, la Ravenacup cova una forta aprensió al mestissatge gratuït, al cosmopolitisme d’aparador i a l’aiguabarreig de sèquia, propis dels confrares Comuraves (v. crònica anterior). De Ravenessa comuna, clama la Ravenacup, només n’hi pot haver una, valgui el rodolí, forjada en la solitud de l’endurança o en l’endurança de la solitud de la Ravenessa unitària, popular i transgenèrica. Esperem grosses collites de la família Rave i Ravenessa independentista germinal entre pasqües i rams, però no ens obligueu a fixar-ne dates. Si de cas, de dos anys en dos anys, podríem estudiar els progressos dels empelts. O desfullar-nos definitivament, car la metamorfosi del rave no és cosa d’un dia.

AMGD.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor