13.10.2023 - 19:16
L’ex-conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat i membre d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Raül Romeva, serà el candidat de l’Aliança Lliure Europa (ALE) a presidir la Comissió Europea en els comicis europeus del maig del 2024, segons que ha avançat l’ACN. El republicà farà tàndem en la candidatura a presidir l’executiu comunitari amb Maylis Rosberg, de la minoria danesa d’Alemanya, i militant de l’Associació de Votants de Slesvig Meridional, un partit polític regional d’Slesvig-Holstein que representa la minoria danesa i els nacionals frisons d’aquesta regió. L’ALE presentarà oficialment els seus dos ‘Spitzenkandidaten‘ –el terme alemany que designa el procediment pel qual cada partit polític europeu presenta un aspirant a presidir la Comissió Europea– en un acte demà Estrasburg, a l’estat francès.
Es tracta de la segona vegada que l’ALE presenta un candidat a presidir la Comissió Europea. A les eleccions del 2019, el seu candidat va ser el president d’ERC, Oriol Junqueras, que en aquell moment es trobava empresonat pel Primer d’Octubre. Per a l’ALE, la candidatura conjunta de Romeva i Rosberg representa la “diversitat” entre els partits que formen l’aliança -una quarantena d’arreu de la Unió Europea-,i que “treballen plegats en la defensa de l’autodeterminació, la democràcia i la diversitat a Europa”.
Un candidat inhabilitat
L’octubre del 2019, Romeva va ser condemnat a 12 anys de presó i 10 anys d’inhabilitació pel Tribunal Suprem espanyol pels delictes de sedició i malversació de fons públics per l’organització de l’1-O, juntament amb altres membres del govern. Tres anys després de la condemna, el 2021, el govern espanyol va indultar parcialment tots els condemnats.
En aquest sentit, des de l’ALE han fet valdre que Romeva representa els “valors democràtics i la convicció que la ciutadania de Catalunya té el dret de votar”. Així mateix, l’organització defensa que l’exconseller “ha hagut de patir la repressió de l’Estat Espanyol” i assegura que Catalunya “és un exemple de moltes de les nacions sense estat” que representa l’ALE, com ara el País Basc, Escòcia o Flandes.
Malgrat ser el candidat de l’ALE, i a diferència del que va passar amb Junqueras el 2019, Romeva no serà el cap de llista d’ERC a les eleccions europees, segons que apunten fonts del partit consultades per l’ACN.
Una opció simbòlica
De fet, es pot optar a la presidència de la CE sense ser necessàriament eurodiputat electe: l’actual presidenta de l’executiu comunitari, l’alemanya Úrsula von der Leyen, no és eurodiputada i el Parlament Europeu la va acabar escollint pel càrrec. Von der Leyen ni tan sols havia participat en els comicis com a ‘Spitzenkandidaten’ dels populars europeus, que el 2019 optaven per l’alemany Manfred Weber.
L’elecció de Romeva seria, per tant, una opció simbòlica, no tan sols a causa de la seva inhabilitació sinó també perquè l’ALE no té possibilitats d’aconseguir que el seu candidat sigui escollit per la majoria de l’Eurocambra per presidir la CE. El càrrec, de fet, sol sorgir d’una entesa entre populars i socialdemòcrates europeus, i necessita de l’aval dels estats membres.
