Carta a un amic català pres

A Raul Romeva,

Centre Penitenciari de Lledoners, Catalunya.

Estimat Raül,

Quan et vaig conèixer al Parlament Europeu, fa quasi quinze anys, em va cridar l’atenció el fet que fossis el primer –i llavors l’únic- home que integrava la Comissió pels Drets de la Dona i la Igualtat de Gènere. Intervenies envoltat d’eurodiputades i es veia que estudiaves i que t’interessaves pels temes de l’agenda, per convicció democràtica i europeista. Després treballàrem junts durant alguns anys, tu com a ponent pels Verds i jo com a ponent a l’ombra pel grup dels Socialistes, en la Subcomissió de Seguretat i Defensa per a què el Codi de Conducta de la Unió Europea sobre l’Exportació d’Armes es convertís en una posició comuna vinculant (ho aconseguírem a finals de 2008) i per controlar la seva aplicació (i avui molts governs encara no l’apliquen). I com que he treballat amb tu braç a braç, sé que ets seriós, lleial, un demòcrata de tracte irreprotxable i determinat quan es tracta de lluitar pels teus ideals.

Fa set mesos que ets en presó preventiva per les teves conviccions democràtiques juntament amb set membres del govern català –la Generalitat- i dos líders de la societat civil com a conseqüència del referèndum sobre la independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017.

Aquell mateix dia hi va haver eleccions locals a Portugal. Recordo ser a casa i anar seguint a la televisió el nostre i el vostre dia de votació, ja que els canals portuguesos tenien reporters a Catalunya i cobriren extensament el que anava passant. Mentre a Portugal tot transcorria amb normalitat, de Catalunya arribaven imatges angoixants de la policia espanyola colpejant a porrades ciutadans, homes i dones de totes les edats que volien votar, mentre altres resistien dins d’edificis que la policia assaltava. Amb el cor encongit temia per vosaltres i per tots nosaltres: quina imatge més desgraciada es va projectar d’Europa a tot el món!

Després, per haver aconseguit facilitar les urnes als ciutadans, vosaltres acabàreu presos i acusats de rebel·lió i sedició, acusacions sense cap mena de base factual o legal, ja que ningú mai ha provat el que no va passar, que és que vosaltres haguéssiu emprat la violència.

No tinc cap mena de dubtes en afirmar que tu i els restants líders independentistes catalans sou presos polítics: sou a presó per les vostres idees. I ho dic amb dolor perquè això està passant a la nostra Unió Europea.
Saps que no estic a favor de la independència de Catalunya i que no estic d’acord amb la forma en com es féu el referèndum: el dret de vot hauria d’haver sorgit d’un acord negociat democràticament entre les autoritats de Catalunya i les autoritats espanyoles. Sé prou bé que el govern del PP trencà amb l’Estatut pactat per un govern del PSOE (Zapatero) aprovat per les Corts d’Espanya i votat a Catalunya el 2006 i que sempre es vantà de no dialogar.

Però el PP i Mariano Rajoy ja no governen Espanya. I el president Pedro Sánchez ja està marcant una clara diferència –per això finalment ens va ser permès, a mi i a una altra dotzena d’eurodiputats, visitar-vos el passat 7 de setembre. I a presons de Catalunya i ja no als voltants de Madrid, un canvi que les vostres famílies ens han dit que han sentit com un alleujament relatiu del càstig que la separació els causa.

El Govern Sánchez ja ha fet, mentrestant, la proposta d’un referèndum sobre un estatut d’autonomia el contingut del qual, evidentment, ha de ser negociat i acordat amb les autoritats de Catalunya. He tornat amb la percepció que el diàleg és possible. Un diàleg que necessita anar creant confiança entre les parts.

Ara bé, l’alliberament dels presos polítics s’ha d’encarar com una prioritat, com a condició essencial per a la creació de confiança. Espero que la nova fiscal general, amb tota la seva independència, pugui tornar a avaluar les acusacions de sedició i rebel·lió i concloure que no té fonament, determinant el vostre alliberament en breu termini.

Seria trist veure Espanya sotmetre’s a la mirada internacional que un judici amb vosaltres presos desencadenaria inevitablement. La premsa espanyola ho pot silenciar tot, com féu amb la nostra visita la setmana passada a les presons. Però no aconseguirà desviar l’interès internacional. A banda que mantenir-vos presos té, òbviament, un impacte polaritzador molt greu sobre les percepcions dels catalans pel que fa a la manera de sortir de la crisi. Espero que finalment es comprengui que aquesta no és una qüestió jurídica sinó política: només negociant es pot posar fi a un conflicte tan feridor per a Catalunya i per a Espanya i tan greu per a Europa. Qüestions d’aquesta importància, que divideixen els ciutadans, han de decidir-se de forma pacífica i democràtica. Abans que sigui massa tard.

Molts de nosaltres sortírem de la presó plorant perquè vosaltres hi quedàveu. Vaig tornar animada, tot i això, per haver-vos trobat –a tu i als teus companys- plens de força malgrat la presó injusta i el patiment imposat també als vostres fills i a les vostres famílies. Espero que la Fiscalia ens estalviï a tots un judici que serà molt penós. I molt perillós per a Espanya.

La teva amiga

Ana Gomes