23.09.2019 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2019 - 07:11
La Guàrdia Civil va desplegar ahir una nova operació contra l’independentisme, encara més extensa i més agressiva que les precedents. Una ràtzia pocs dies abans de saber-se la sentència del judici contra el procés, i just una setmana abans del segon aniversari del Primer d’Octubre. Un altre intent de dinamitar els CDR, d’atemorir el moviment independentista a la porta d’un octubre que es preveu calent. Nou persones van ser detingudes en una operació ordenada per l’Audiència espanyola, específicament contra grups d’independentistes. Quatre dels detinguts són de Sabadell, un de Mollet, un de Cerdanyola, un de Santa Perpètua de Mogoda, un de Sant Pere de Torelló i un de Sant Fost de Campcentelles. Tres són membres dels Nou dels Lledoners,
El Ministeri d’Interior espanyol, dirigit en funcions per Fernando Grande-Marlaska, va desplegar ahir un dispositiu policíac enorme de la Guàrdia Civil. Va enviar sis-cents agents al Principat, amb helicòpters i drons, va fer servir els Tedax, experts en desactivació d’explosius, va entrar amb armament d’assalt de matinada a les cases particulars dels detinguts, alguns dels quals acompanyats de la família –dels fills o dels pares. Perquè, diu el fiscal, ‘preparaven accions violentes’. I el jutge de l’Audiència espanyola els acusa de terrorisme, de rebel·lió i de tinença d’explosius. La Guàrdia Civil va comunicar que als escorcolls havia localitzat ‘abundant documentació i material informàtic per a ser estudiat i analitzat’, i també ‘abundant material i substàncies, considerades precursores per a la confecció d’explosius, susceptibles (tot esperant confirmació dels especialistes) de ser utilitzades en la fabricació d’artefactes.’ Quin és aquest material tan perillós de què parlen? En un vídeo editat per la Guàrdia Civil mateix, de caire propagandístic, es veuen agents entrant de nit, armats amb fusells, en un local –que no diuen on és– on hi ha tot d’andròmines, com ara un sac amb un material que no es precisa i una olla i que la policia presenta com una prova contra els detinguts.
Dos dels detinguts van quedar en llibertat, després d’haver passat sis hores detinguts, però els mantenen els càrrecs de terrorisme. Els altres set els van dur cap a Madrid per a declarar a l’Audiència espanyola.
Rebuig unitari de l’independentisme
La reacció de l’independentisme a aquestes detencions ha estat d’absolut rebuig, tant per part dels partits polítics i les organitzacions independentistes com dels ciutadans. Al vespre hi va haver concentracions contra la ràtzia de la Guàrdia Civil i de suport als detinguts en tot de viles i ciutats, com ara Sabadell, Cerdanyola, la Selva del Camp, Badalona, Vic, Lleida, Manresa, Mollet…
ERC i JxCat van exigir al ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que retés comptes per la ràtzia policíaca. Tots dos partits van demanar la compareixença del ministre davant la comissió d’Interior del congrés espanyol. Tanmateix, no es podrà fer perquè avui es dissoldrà la cambra per la convocatòria de les eleccions espanyoles del 10 de novembre.
‘Vius en un país en el qual es deté gent de matinada per a buscar proves en contra seu. Ho comento perquè en democràcia és just a l’inrevés. L’única pregunta que cal fer-se és qui serà el següent. Ja vam avisar. L”A por ellos’ era un ‘A por todos’, va escriure ahir a Twitter el portaveu d’ERC al congrés, Gabriel Rufián.
I la portaveu de Junts, Laura Borràs, va criticar Grande-Marlaska per una operació que va titllar de ‘opaca i criminalitzadora contra l’independentisme’. I es demanava: ‘Primer detenen i després investiguen?’
El ministre Fernando Grande-Marlaska, no descarta de reforçar la presència de policia espanyola i de Guàrdia Civil a Catalunya quan es faci pública la sentència del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. En una entrevista a RNE, va dir que prendrien les ‘mesures de prevenció necessàries per a garantir la seguretat i que tothom pugui continuar exercint els seus drets i llibertats’. Va afegir que això ho avaluarien els operatius de policia en coordinació amb els Mossos d’Esquadra. I va demanar de no fer ‘alarmisme’: ‘Evidentment, davant circumstàncies concretes s’actua amb els mitjans necessaris.’ En relació amb el ‘moment especial’ que hi haurà quan es publiqui la sentència, parlà de ‘contestacions des de l’àmbit més radical’. I encara va afegir: ‘Esperem que la prudència de tothom en minimitzi possibles conseqüències.’
Els comuns també van refusar l’operació. El dirigent d’En Comú Podem, Jaume Asens, es va manifestar preocupat i va lamentar que ‘es banalitzi el terrorisme’. Recordant els casos d’Adrià i Tamara Carrasco va dir: ‘Ens preocupa perquè sabem que aquestes operacions amb molta publicitat i alarma social després s’acaben desinflant.’
El president de la Generalitat, Quim Torra, es va pronunciar també sobre la ràtzia de detencions d’independentistes. Creu que és una mostra més que la repressió continua essent l’única resposta de l’estat espanyol, que ara vol construir un relat de violència abans de les sentències. ‘No ho aconseguiran –va afegir–. El moviment independentista és i serà sempre pacífic.’
Els partits unionistes van aprofitar la ràtzia de la Guàrdia Civil per criticar Torra. Parlant com si fossin veraces les acusacions contra els detinguts, van dir que el president n’era el responsable.
