El TNC estrena ‘Raphäelle’, una obra sobre un cas real de canvi de sexe

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena Raphäelle, una obra basada en el cas real de Raphäelle Pérez, una jove transsexual de vint-i-tres anys que fa el procés de transició. La representació, en què Pérez s’interpreta a si mateixa, s’ha preparat, de fet, mentre feia el tractament hormonal per al canvi de sexe. Per això, com va explicar dimarts a la presentació de l’obra, la interpretació li ha resultat ‘terapèutica’. ‘Em trobava en una situació complicada, una mica perduda, i treballar sobre les experiències vitals m’ha fet reflexionar molt sobre la transició, un camí difícil en una societat com la que tenim’, va dir. La companyia barcelonina la Conquesta del Pol Sud culmina així una trilogia sobre la dona, la identitat i la història que va començar el 2014 amb Nadia i va continuar amb Claudia el 2017. L’espectacle es representarà a la sala Tallers fins el 2 de febrer.

Raphäelle és una producció del Grec, el TNC, la Conquesta del Pol Sud i el CCCB, amb la direcció de Carles Fernández Giua i l’escenificació d’Eugenio Szwarcer. Tots dos van impulsar la Conquesta l’any 2010, i el 2015 van muntar-hi Nadia, la primera part d’una trilogia de documentaris escènics centrats en la relació entre l’experiència individual de tres dones i la història col·lectiva. A escena no hi ha actors, sinó les protagonistes reals dels fets. Nadia se centrava en la figura de Nadia Ghulam, una jove afganesa que durant el règim dels talibans es va fer passar per noi per poder treballar i mantenir la seva família. A Claudia, s’hi tractava de la recuperació d’una família biològica i la construcció d’una realitat amb una filiació familiar diferent.

Raphäelle ha estat un viatge encara més intens per als seus creadors, que volia respondre a la pregunta ‘què significa per a un mateix ser dona-home?’. ‘Això et porta a qüestionar moltíssim la nostra societat, i els rols’, diu el director, Carles Fernández. Per abordar la transsexualitat van començar a cercar algú que pogués explicar el seu recorregut vital en la pròpia pell. La van trobar en una associació de dones transsexuals de Barcelona, I-Vaginarium, just quan feia un any que havia començat el canvi de sexe. ‘Hem tingut molta sort de trobar la Raphäelle’, diuen.

L’experiència personal de la jove no és l’únic eix de l’obra, que ha passat pel filtre de la interpretació de Fernández i Szwarcer. El director se centra en la contradicció entre el fet que la protagonista hagi nascut en un país com França, on els transsexuals tenen un emparament legal, i, en canvi, el seu trànsit sigui tan complicat. ‘Queda molt per fer en l’educació de les persones’, constata Fernández després d’endinsar-se en moltes vivències.

‘A poc a poc, es van fent més presents les persones trans. Les xarxes socials són una eina estupenda per a compartir històries’, diu Raphäelle. La pretensió de l’obra era fer evidents els problemes laborals i la lluita de persones transsexuals en el passat. ‘Ens hem adonat que no tot és senzill. Feia un any que feia el trànsit, experimentant les coses en directe, tot era molt fluid i nou. En el meu cas tinc sort, i he pogut trobar feines i integrar-me més o menys en la societat, perquè puc passar més o menys desapercebuda’, diu la jove. Reivindica no amagar-se rere l’etiqueta de ‘dona’, sinó exposar-se com a trans, sense por ni vergonya. ‘És el moment de mostrar-nos perquè si no la societat no ho farà per nosaltres’, afegeix.