05.12.2023 - 21:40
Quan el 2007 la companyia tecnològica Apple va llançar al mercat el primer iPhone, a ningú se li va acudir de legislar-ne l’ús. Els telèfons intel·ligents van ser considerats d’ençà del començament grans avenços tecnològics, extensions de l’ésser humà que simplificarien moltes tasques fins aleshores complexes.
Els mòbils van resoldre algunes situacions –van permetre de trucar a tothom en qualsevol lloc i de tenir accés permanent a internet– i alhora van originar problemes imprevists que ara causen estralls a la població. És allò que l’expert Evgeny Morozov va anomenar “solucionisme tecnològic”.
Els més joves, nascuts alhora que aquests dispositius digitals, no han conegut la vida sense tenir-ne i són els qui pateixen aquests problemes més intensament. Les anomalies de conducta per sobreexposició a les xarxes socials que han aparegut inclouen la distorsió de la realitat, l’obsessió pel físic, els trastorns de l’alimentació, la depressió, l’ansietat i el suïcidi. Als Estats Units, per exemple, la prevalença d’idees suïcides s’ha duplicat en una dècada, i ha passat del 9,2 % el 2008 al 18 % el 2019. A l’estat espanyol, el 48,9% dels joves ha pensat alguna vegada a suïcidar-se.
Els pares no saben com ajudar els fills, entre més raons, perquè quan aquestes dificultats apareixen, acostuma a caldre la intervenció dels professionals. Amb aquest article, volem posar el focus en la necessitat que els grans s’hi anticipin i, proactivament, participin en els contexts de recepció dels continguts a què són exposats els menors.
Entre el buit legal i la legislació obsoleta
En molts àmbits de la vida, àmplies masses socials es veuen abocades a consumir certes substàncies o a reiterar comportaments causats per productes i serveis distribuïts sense controls de qualitat adequats. Es produeixen buits legals en què ningú no es fa plenament responsable de les conseqüències i es va legislant “en calent” a mesura que arriben els efectes nocius, no desitjats, però reals, per a la societat.
En el cas dels productes digitals, a més, la legislació és obsoleta de seguida per la lentitud dels sistemes legislatius i per la celeritat dels productes digitals. Les normes vigents a les democràcies més avançades s’han construït sobre tecnologies del segle XX àmpliament superades, de manera que gran part de les realitats (fets, vivències, actes…) que passen a internet i a les xarxes socials es desenvolupen en una alegalitat inquietant.
Regular l’ús de les xarxes socials
Ara fa poc que els mitjans s’ocupen dels efectes nocius que les xarxes socials produeixen en un sector vulnerable de la població, com ara els infants i els joves. La qüestió preocupa tota una generació de pares que de vegades han engegat iniciatives comunes per fer-hi front mentre l’edat de començar a usar-los avança.
A més, les xarxes socials són un negoci. El 2021, l’ex-treballadora de Facebook (ara Meta) Frances Haugen, fundadora de l’ONG Beyond The Screen, va fer públics 21.000 documents interns de la companyia que van demostrar que els executius eren conscients dels danys a la salut mental dels joves i la distribució d’informacions falses i més continguts que encoratjaven la violència.
Aquesta denúncia ha desencadenat un procés judicial als Estats Units amb un recorregut incert. El 24 d’octubre, les fiscalies de quaranta-un estats van presentar una demanda conjunta contra Meta (matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram) per haver creat productes addictius per als joves, especialment dissenyats per enganxar els menors de tretze anys “i disparar els ingressos corporatius” del gegant tecnològic.
Addiccions i salut mental
Algunes veus són molt contundents: donar a un nen o un adolescent un telèfon mòbil quan té poca capacitat d’autocontrol és com deixar-li una ratlla de cocaïna sobre la taula d’estudi. No implica que tots els nens que usen dispositius digitals hi acabin enganxats, però, sens dubte, fa créixer les possibilitats d’originar una addicció.
Les addiccions de comportament, en particular les vinculades als dispositius digitals –a les xarxes socials o als videojocs, per exemple–, tenen tots els components propis de qualsevol altra addicció, tal com ha descobert la investigació del doctor Herradón sobre consum d’alcohol en adolescents.
No tots els usos abusius impliquen una addicció, tot i que la porta d’accés a tota addicció és un ús abusiu. En el cas dels telèfons intel·ligents, si no és possible de garantir-ne unes normes d’ús, és preferible que els menors no facin servir els dispositius fins que no tinguin la capacitat de gestionar-ne el temps d’ús.
Signes d’alarma
Com es pot detectar que l’ús del mòbil comença a ser abusiu? Alguns indicis poden ajudar a detectar conductes addictives, per exemple:
- Quan els nens deixen de sortir al parc per estar connectats amb l’excusa que hi ha uns altres amics.
- L’ús de les pantalles en qualsevol moment de descans, és a dir, tan sols les deixen quan es veuen obligats a estudiar.
- Voler tornar abans a casa per connectar-se.
- Notar que el mòbil és un dels passatemps preferits.
El problema és que aquest procés és gradual, i no sempre és fàcil d’adonar-se’n quan comença a malmetre la salut.
Seguretat i companyia
Sense arribar a l’extrem de l’addicció, els adults amb menors al càrrec no poden obviar que els telèfons mòbils donen accés il·limitat a les xarxes socials, en què els menors sovint són implicats en situacions per a les quals no estan preparats.
És una etapa crucial en la vida d’algú que construeix la seva personalitat en què l’acceptació pel grup d’iguals és fonamental i el comportament gregari preval sobre el pensament crític. Per això es fa absolutament necessari un acompanyament prudent, atent i empàtic que, lluny de fer desconfiar el menor, li proporcioni seguretat i companyia.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
