Raons a favor del català com a llengua comuna en una societat cohesionada

Dimarts passat l’editorial BonPort va presentar a l’Espai VilaWeb el llibre ‘L’elefant lingüístic. Siguem un sol poble‘, del politòleg Miquel Gil. A la presentació, Gil va ser acompanyat pel lingüista David Valls, autor dels documentaris ‘Són bojos, aquests catalans?!’ i ‘Què ens passa, valencians?’ i l’editora Diana Coromines. Basant-se en sòlids referents de la biologia evolutiva, l’antropologia i el pensament polític, Gil defensa que el català ha de ser l’única llengua oficial a la Catalunya independent.

L’autor del llibre, Miquel Gil, va explicar a l’acte que el bilingüisme social és un estadi previ al monolingüisme perquè ‘la llengua feble desapareix’. Va defensar que ‘si volem una societat cohesionada, hem de triar entre el català o el castellà com a llengua vertebradora’. I va criticar amb contundència l’eslògan pujolista que diu que ‘és català qui viu i treballa a Catalunya’. Per Gil, és una definició naïf fruit del pensament màgic.

Miquel Gil es pregunta: ‘Si donem a entendre que el català no és necessari per integrar-se, quin motiu hi ha per aprendre’l?’ I avisa que ‘una societat cohesionada al voltant del castellà no seria justa amb els autòctons’. Segons Gil, ‘la identitat nacional catalana, basada en la llengua, ha estat sempre molt oberta i inclusiva’.

A ‘L’elefant lingüístic. Siguem un sol poble’, Gil es fa una sèrie de preguntes i les respon: Què passaria si féssim el castellà oficial a la Catalunya independent? Seria possible mantenir el català en equilibri amb la llengua de Castella? Seríem un país més cohesionat, més igualitari, amb una identitat compartida, més just, tal com alguns proclamen?

Per a Miquel Gil, la resposta a totes aquestes preguntes és un ‘no’ rotund. Basant-se en sòlids referents de la biologia evolutiva, l’antropologia i el pensament polític, Gil argumenta que la continuïtat del castellà a Catalunya reforçaria el dualisme identitari de la ciutadania i tindria conseqüències molt negatives tant per a l’estabilitat de les institucions del nou estat com per als mateixos ciutadans. Per evitar-ho, Gil proposa l’oficialitat única del català com a clau de volta d’un model d’assimilació eminentment socialitzador i educatiu, que respectaria els drets individuals de tothom però alhora permetria revertir el procés de substitució lingüística que pateix la nostra llengua. El català exerciria, de nou, la funció inclusiva i integradora que tradicionalment li hem atribuït, i contribuiria a eliminar la divisió nacional de la nostra societat.

Sobre aquest llibre podeu veure’n el booktràiler i aquesta entrevista.