29.10.2023 - 21:40
Al parc tecnològic de Paterna (Horta Nord) hi ha Ainia, un centre especialitzat en R+D+I que treballa, principalment, en el desenvolupament sostenible. Ací, dins el projecte Foodcollect II, ha nascut Ramonet, un robot recol·lector que recull la fruita que cau a terra per evitar que es desaprofite i que ha pres el nom de la coneguda cançó popular. Parlem amb Gabriele Kubiliute, l’enginyera que ha encapçalat el projecte, que ens explica tots els secrets del robot que ha omplert els mitjans aquestes setmanes. Apassionada per la seua faena, allò que més li agrada és cercar com millorar la vida de la gent. En aquest sentit, també reflexiona sobre la intel·ligència artificial i totes les seues aplicacions en el dia a dia.
—D’on va sorgir la idea de Ramonet?
—Va sorgir de veure el desaprofitament tan gran que hi havia en l’agricultura, de la fruita que cau a terra, perquè fins ara tot es recull amb un tractor i es llença. És a dir, fruita que ha caigut, per exemple, per fortes calamarses, temperatures, o per mala gestió dels nutrients, cau a terra i no es recull, perquè en principi al llaurador no li produeix tant de benefici econòmic. Aleshores vam veure l’oportunitat d’incorporar-hi aquesta tecnologia.
—Per què aquest nom?
—Tothom sempre demana: “I per què ‘Ramonet’?” Simplement era de broma. Fins i tot abans que jo entrés a Ainia, ja li deien Ramonet, “Ramonet si vas a l’hort”. Ens va fer gràcia i es va quedar així, com una cosa amistosa, més de casa.
—Podeu explicar com funciona Ramonet?
—Ramonet consisteix en una plataforma robòtica que té quatre rodes i va de manera autònoma pel cultiu. Damunt li hem muntat un braç robòtic que simula un braç humà i després té càmeres 2D i 3D, que són com els ulls, que l’ajuden a detectar la fruita a terra. Llavors, de manera autònoma, genera les trajectòries per les plantacions i es va aturant a poc a poc per inspeccionar el sòl i recollir la fruita que hi veja.
—Heu rebut sol·licituds d’empreses que vulguen començar a usar Ramonet?
—Sí. La veritat és que últimament, aquestes darreres dues o tres setmanes, que la notícia ha estat en auge, sí que força gent s’ha posat en contacte amb nosaltres. D’una banda, per la part de visió o algorismes més específics, perquè també els interessa col·laborar en aquest sentit. I, d’una altra, també tenim empreses que volen provar-lo. Però tenim precaució perquè és un prototip i cal anar amb una mica més de cura. Necessita uns quants més rebrecs perquè tinga al final aquest fermall de tancament, i poder dir que funciona perfectament.
—Quin seria el cost de desenvolupar el prototip perquè puga incorporar-se en una empresa?
—El cost dels prototips sempre és alt. Un llaurador no s’emporta el prototip, perquè no el pot comprar. El procés normal és que nosaltres continuem desenvolupant, que el cost baixe, perquè òbviament la tecnologia va avançant, i després això ho compre una cooperativa, per exemple, o un conjunt d’agricultors, perquè si cal, el puguen usar.
—Quin és el futur immediat de Ramonet?
—El futur immediat és que surt en mitjans i que estem de gom a gom. D’aquest projecte n’ha sortit un altre que executem ara. És un projecte europeu de tres anys, Life Gleansmart, en què potencialment veurem els temps de treball, quanta quantitat de fruita recull de veritat per una hectàrea, i ho aplicarem en unes altres fruites. Fins ara ho hem provat amb caquis i taronges. En aquest projecte europeu, treballarem amb uns altres cítrics i també amb pomes. Més que futur, ja és l’actualitat.
—Quin paper pot jugar Ramonet en el sector primari en un context de canvi climàtic?
—Quan hi ha alguna adversitat de fortes calamarses, o grans canvis de temperatura, o fruita que no es pot recol·lectar perquè, fins i tot, ha vingut una plaga d’un altre lloc del món, aleshores actua, perquè cau molta fruita a terra. Això és una pèrdua per al llaurador, i amb Ramonet podríem ajudar-lo a guanyar diners per aquesta part en què ara ho perd del tot.
—Heu treballat conjuntament amb gent que es dedica al camp? Veuen Ramonet com una aliança?
—Depèn a qui li ho demanes, cadascú té la seua preocupació. Potser les cooperatives, o els centres d’agricultura més tecnològics, sí que estan interessats en les novetats, sí que estan al dia dels drons, de la robòtica. Anecoop i AVA-ASAJA participen en el projecte i són més oberts al que els proposem. És veritat que a l’agricultor del dia a dia li costa veure-ho perquè d’entrada té un preu alt. Però per a això hi ha el projecte europeu, per a treure números i convèncer que som en el camí correcte.
—Podem dir que Ramonet és una passa cap a la sostenibilitat del sector?
—Cap a la sostenibilitat i cap a l’agricultura de precisió, en què veiem que hi ha molta feina per fer, que necessiten la part tecnològica per a poder avançar. Fins ara els treballs que es fan són molt bàsics. Les plantacions o l’aplicació de fitosanitaris van per calendari, i qualsevol eina, per senzilla que siga, ajuda. Ainia aposta bastant per l’agricultura de precisió per mitjà de drons, de la robòtica, la sensorial, per ajudar en la sostenibilitat, la presa de decisions, la predicció de cultius, etc.
—Quines funcions més pot tenir Ramonet?
—Tothom al·lucina amb la solució de recollir escombraries de la platja. Tothom en parla. Nosaltres ens centrem en els usos en l’agricultura, fins i tot, a ensenyar-li a recollir fruita de l’arbre. Aquest és un ús més natural. Però qualsevol ús que se’ns ocórrega que necessite un braç per a recollir coses, hi és.
—Els llauradors poden arribar a veure com una amenaça aquestes noves tecnologies?
—Justament amb Ramonet, com que recull de terra, no competim. On fins ara no hi havia res, hi posem una tecnologia que els pot ajudar. És veritat que en el cas de recollir de l’arbre, el poden veure com una amenaça, però és que sempre hauran d’acompanyar-lo per dir-li les trajectòries, o definir els horaris de faena. És a dir, millorarà aquesta tasca o, fins i tot, la farà més de pressa. Ens provem d’enfocar en la part de l’ajuda, no de la substitució. Per exemple, en el cas de la medicina, un robot no llevarà mai la faena a un metge, però l’ajudarà en el procés de l’operació. Ací, igual. T’ajudarà en el procés de la recol·lecta i tu et pots dedicar a gestionar la fruita, el processament i unes altres coses que aporten més valor.
—Quins projectes més teniu entre mans?
—Dins el projecte Gleansmart, dividirem la tecnologia en dues. Farem un robot recol·lector i després un robot vigilant, que tindrà tota la part de la visió. De tota aquesta fruita recol·lectada, es faran anàlisis en els laboratoris d’Ainia per veure com és de bona per al consum humà. En acabat, farem subproductes, com ara una pols per a fer suplements alimentaris. També estem involucrats en un projecte de la recol·lecció de nabius, que és molt interessant i molt complexa, i incorporarà robòtica col·laborativa –com aquesta–, intel·ligència artificial, visió, navegació… Serà gairebé el cosí germà de Ramonet. En el cas dels nabius, es fan jornades molt reduïdes perquè a partir de les dotze del migdia fa molta calor per recol·lectar. I al robot li és igual la calor, les hores del dia, la nit… Podem tenir un esquadró de recol·lectors fins a les dotze i després, la resta, la recull el robot. A vegades hi ha fruita que s’ha de recol·lectar avui perquè demà ja s’haurà passat i els recol·lectors no hi arriben. Doncs avui entra aquest robot, que me la recol·lecta de manera òptima i quan toca. Volem promocionar aquesta ajuda.
—Com poden influir aquestes noves tecnologies en el nostre dia a dia general?
—Estem envoltats d’intel·ligència artificial. Siri, Alexa, i ara és moda el ChatGPT. Tot això és intel·ligència artificial i ho usem dia a dia. Els cotxes autònoms, encara que no ho sapiguem, tenen darrere molta intel·ligència artificial. Són coses que crec que ens ajuden. Per exemple, en la medicina. Un metge pot tenir dubtes a l’hora de detectar un càncer de pell. Un robot entrenat amb moltes mostres reals d’imatge, amb intel·ligència artificial, pot ajudar d’una manera objectiva a establir un diagnòstic.
—D’on us ve l’interès per la robòtica i la intel·ligència artificial?
—Crec que la intel·ligència artificial és el futur. Bé, el futur, no: és el present. És una cosa molt potent. M’agrada la part social, ajudar la gent. Abans de Ramonet, també hi havia uns altres projectes, com ara un en què vam posar càmeres espectrals al robot per analitzar el camp. Amb això pots predir plagues i el creixement de la fruita. També tenim un altre projecte, que no té res a veure ni amb l’agricultura ni amb la medicina, per a higienitzar superfícies de la indústria alimentària. Amb la visió artificial (amb IA), aplicada a la robòtica, pots dir com està de bruta la superfície, i amb això decidir si cal més neteja o menys. Aquesta part de la higiene de la indústria alimentària també és molt potent, i molt estricta. És molt complex arribar al mateix nivell de la intel·ligència artificial amb algorismes de visió convencionals, i trigaries molt de temps. Si entrenes l’algorisme adequat per al teu cas d’estudi, tens molta més precisió.
—Què diríeu a algú que desconfie de la intel·ligència artificial?
—És que ja ens envolta. Quan entres al banc i el surt el típic xat d’ajuda, és intel·ligència artificial. Darrere Google també hi ha molta intel·ligència artificial i no s’ha de tenir por. L’altre dia vam ser en un congrés i hi havia una aplicació mèdica a la qual deies què et passava i et dirigia a uns certs metges. És que és pertot arreu i cada vegada més. És brutal. És una cosa positiva i, òbviament, sempre hem d’entendre que nosaltres ho supervisem. Sempre hi ha una persona humana que ho ha programat, ho ha supervisat, ho ha controlat. No els deixarem tots sols decidint coses estranyes.
