08.10.2023 - 16:08
|
Actualització: 08.10.2023 - 19:32
Té un braç robòtic i funciona amb intel·ligència artificial i visió per càmeres 2D i 3D. L’anomenen Ramonet i és un robot que té la missió de recórrer els camps de manera autònoma per recollir fruita de terra, identificar les peces que es poden consumir i evitar així un desaprofitament que cada any supera els trenta milions de tones a Europa.
Desenvolupat per l’Institut Tecnològic de l’Alimentació (Ainia) en el marc del projecte Foodcollect, aquest robot pot identificar taronges i caquis que siguin en bon estat malgrat haver caigut a terra i que, per tant, es poden menjar. El robot creat a Ainia, que forma part de la Xarxa d’Instituts Tecnològics del País Valencià, és capaç de dissenyar trajectes pels camps de cultiu de manera autònoma i pot “llegir” l’espai mitjançant les seves càmeres en dues dimensions i tres i identificar la fruita tirada per terra. Amb algorismes d’intel·ligència artificial, la classifica en les categories de “en bon estat”, “picada” o “podrida”. Així ho explica en una entrevista amb EFE la responsable del projecte Foodcollect, Gabriele Kubiliute, que diu que moltes tones de fruita cauen a terra en els camps per la pluja, les plagues o durant els processos de recol·lecció de fruita dels arbres. Pot passar que aquesta fruita caiguda estigui en mal estat per al mercat tradicional i en aquests casos l’agricultor normalment no la recull perquè no compensa econòmicament, diu Kubiliute. Però fins i tot aquesta mena de peces poden tenir una segona vida en forma de pinso per a animals, fruita deshidratada o sucs, tal com proposa Ainia en un altre projecte del centre, Green Smart.
No obstant això, en molts casos la fruita caiguda és en bon estat per a ser consumida i el robot de Foodcollect pot ajudar a detectar-la. “La unitat robòtica té un cistell per a emmagatzemar la fruita, un braç amb una arpa que la recull de terra i una barra amb dues cambres”, explica Kubiliute. Aquesta “barra” és el mòdul de visió de l’equip, que està compost per una càmera 2D i una càmera 3D; la primera permet d’identificar la fruita, analitzar-ne el color, la textura i l’estat i la segona se centra a analitzar-ne la forma, grandària i emplaçament a terra.
Quan el robot avança per un camp i percep un objecte, espera i les càmeres hi fan una fotografia. Aleshores apliquen els algorismes que permeten de detectar si és un fruit o no i, en aquest cas, si és comestible. Si ho és, s’activa el braç que la recull i la posa al cistell.
El robot és entrenat mitjançant algorismes d’intel·ligència artificial no sols per a “llegir” l’estat de la fruita, sinó també per a fer un “mapatge” del camp de cultiu, saber quants carrers té i per on ha d’anar per recollir la fruita de la manera més eficient possible. A més, inclou un sistema d’evasió d’obstacles per millorar la seguretat, de manera que el robot no pot topar contra objectes ni amb la gent que pot treballar en el camp. També té un GPS per a poder ser trobat en qualsevol moment i saber-ne la posició exacta en la plantació.
En realitat, diu Kubiliute, amb aquesta tecnologia es pot recollir “qualsevol cosa”, de manera que Ramonet podria actuar com un robot de neteja i ordre en general. Entre les seves aplicacions potencials, en destaca que podria usar-se per retirar escombraries de terra a les ciutats o a les platges, per a recollir un local després de la feina en restaurants o magatzems o com a mitjà per a netejar un recinte després de concerts o festivals.
