Ramon Sentmartí: “És vital que l’àmbit urbà tingui molt de coneixement del sector agroalimentari, perquè hi ha el risc de banalitzar l’alimentació”

Aquesta setmana s’ha fet la Prowein a Düsseldorf, la fira de vins més important del món. Catalunya ha tingut un pavelló en què ha acollit una norantena de cellers i quatre entitats vinícoles. En conjunt, més d’un centenar d’empreses vinícoles catalanes hi han estat presents, sota el paraigua del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural o pel seu compte.

En aquest gran esdeveniment es pot copsar l’interès internacional pels vins catalans i també permet de detectar les preocupacions i tendències que marquen el món del vi. És per això que hem preguntat per aquestes qüestions a Ramon Sentmartí, director de PRODECA, entitat que depèn del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, per la projecció internacional dels productes agroalimentaris i també per la promoció i suport a la comercialització en l’àmbit local. Entre més, ha parlat dels vins de mínima intervenció, que són una tendència en el mercat mundial i això posa deures a les institucions catalanes i a les Denominacions d’Origen.

Coincidint amb Prowein, el departament ha publicat dades d’exportació del sector vinícola català, que segons que indiquen, són clarament positives. “El vi i el cava de Catalunya es recuperen de la pandèmia i creixen les exportacions del sector per primera vegada en els darrers dos anys, i tenen un augment del 18,97% del valor i d’un 11,42% del volum respecte de l’any 2020. Si s’atén a les darreres dades disponibles, del gener i el febrer del 2022, el sector vitivinícola català ha augmentat les exportacions tant en valor com en volum de més d’un 6,5% respecte a les dades del mateix període del 2021.” Aquestes dades van en consonància amb una tendència mundial d’augment del consum de vi. Segons Ramon Sentmartí, el 2021 hi ha hagut un rècord en xifres de facturació del sector del vi mundial i en volum de litres, també.

Però posades les xifres d’exportació de Catalunya en el context pre-pandèmic, Sentmartí aclareix: “Respecte de les dades d’exportació de vins catalans (vins tranquils i espumosos), en valor, la xifra més alta d’ençà que hi ha dades disponibles (1995) correspon a l’any 2018, seguit molt de prop del 2021, que ha estat d’un 3,7% per sota del rècord aconseguit el 2018. En volum, el 2021 és la xifra més alta d’ençà del 2017. Entre el 2014 i el 2017 érem en xifres similars de volum, que van baixar el 2018, 2019 i 2020 i s’han recuperat el 2021.”

Els vins i caves de Catalunya s’exporten a 145 mercats del món. La Unió Europea (46,3%) és el destí principal del sector respecte de mercats tercers (53,70%). En general, els Estats Units són el primer importador de vins catalans amb una quota de mercat del 14,56%, que representa un augment significatiu del 44,96% respecte del 2021. Els Estats Units han eliminat els aranzels imposats per la presidència de Donald Trump i això ha fet que augmenti significativament la quota del mercat nord-americà. Alemanya es manté com a segon destí mundial i primer d’Europa, amb 74,83 M€. La segueixen els mercats del Regne Unit (71,5 M€), Bèlgica (59,8 M€) i el Japó (40,56 M€).

El sector vitivinícola català té una estructura competitiva amb més de 600 cellers embotelladors, 8.359 viticultors i una superfície inscrita a les DO de 42.822 hectàrees de vinya. El sector dóna feina directament a més de 25.900 persones i gaudeix d’un volum de negoci de 1.185 M€, un 5,25% del sector agroalimentari de Catalunya i un 19,90% respecte del sector del vi a Espanya. Amb un 4,81% respecte del volum total de les exportacions agroalimentàries, el vitivinícola es manté com el cinquè sector agroalimentari del país, amb un valor de 619,99 milions d’euros.

Ramon Sentmartí ha estat present a la fira Prowein. Per això, d’entrada, li demanem que ens faci una valoració de com els ha anat a les empreses del pavelló català. Explica:

—En general ha anat molt bé, ha estat molt positiva. Hi ha hagut menys visitants al conjunt de la fira, però cal remarcar que han estat de més qualitat. La Prowein normalment es feia a primers de març, era de les primeres fires de l’any, però a causa de la covid es va haver d’ajornar fins al maig. En aquest temps s’han fet fires com la Wine Paris, la Barcelona Wine Week, el Vinitaly, el FENAVIN. Això li pot haver restat visitants. També perquè el mercat xinès (i asiàtic en general), que és important per la seva dimensió, no pot viatjar. Dit això, el resultat per a les empreses catalanes que es van preparar bé la fira ha estat molt satisfactori perquè han tingut visites de molta qualitat.

—El pavelló català ha estrenat un nou eslògan de promoció: “Catalunya, on el vi és cultura.” Ha estat ben rebut?
—És la nova marca amb què anem pel món, que té una marca paraigua: “Catalunya, on el menjar és cultura.” Cultura entesa en un sentit ampli: de saber produir, de tradició, d’innovació, de saber vendre, de saber gaudir… entorn de l’alimentació. I ha agradat molt, tant el concepte de la marca com el disseny.

—Quines tendències heu detectat en l’àmbit del vi aquest any a la Prowein?
—Les fires permeten una gran concentració d’informació i són molt interessants per veure què es presenta, què es comenta, com es veu el futur, què es treballa… Respecte de les tendències, anem detectant dos aspectes: la sostenibilitat i arribar a nous consumidors. I això es tradueix en nou packaging, envasos més sostenibles, i per arribar a nous consumidors, van creixent els estands que ofereixen vi en llauna, buscant consumidors joves. També es detecta que es busquen nous contextos per al vi.

—Què voleu dir amb “nous contexts”?
—Amb la covid, s’ha constatat que ha augmentat el consum de vi en nous espais. El més destacat, el de casa. Aquests nous envasos adaptats als nous contextos i afegits a la sostenibilitat originen nous productes amb nous materials. També creixen els vins de mínima intervenció, vins nus o crus (evitem de parlar de vins naturals, perquè es podria pensar que els altres no ho són). Això sí que és tendència. I el mercat alemany n’és especialment actiu. També begudes combinades, amb el vi com a base: escumosos amb maduixa, llimona; vins amb colors que sorprenen (blaus)… Són productes que pretenen consolidar el vi en nous mercats, sobretot de cara als joves. També ha augmentat el comerç electrònic del vi. I la digitalització cada dia pren més força, vinculada a donar més informació dels productes, a l’ús de les xarxes socials, les experiències, posar en valor les singularitats, l’storytelling dels vins…

—Ara que dieu que els vins de mínima intervenció són tendència, a Catalunya les Denominacions d’Origen, les institucions i molts sommeliers tenen molta feina a fer. Caldrà que perdin prejudicis.
—Els vins de mínima intervenció són tendència, és un fet que constatem i que tenim damunt la taula. El mercat alemany és molt amatent i va creixent en aquest àmbit, i al món hi ha cellers que ho veuen com una oportunitat. N’hem parlat amb l’INCAVI i la intenció és asseure’s amb els Consells Reguladors i mirar de trobar una entesa, que els vins de mínima intervenció no es vegin com una amenaça, al contrari, que es vegin com una oportunitat. Insisteixo, són vins que van guanyant quota de mercat any rere any. I cal fer les coses bé i convertir-los en una oportunitat per al sector i per al país. Tenim aquesta feina a fer.

—La qüestió de la sostenibilitat vinculada al canvi climàtic també crea molta preocupació en el sector vitivinícola. De quina manera es treballa al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural?
—Es treballa en un segell que en diem “de producció agrària sostenible”, que fa valer la sostenibilitat ambiental, però també la biodiversitat, la sostenibilitat econòmica del sector, en què hi ha qüestió de preus. És un projecte pioner a Europa, ambiciós i la voluntat és poder-lo posar en el producte per donar-li un valor afegit.

—Coincidint amb la Prowein, s’han publicat les xifres d’augment de les exportacions en l’àmbit del sector vinícola català. La covid ha afavorit l’augment del consum de vi, tot i que durant el confinament, pel tancament de la restauració, la facturació va caure en picat?
—La gent associava el vi a la restauració, però amb la covid ha ampliat a nous espais el consum. Les dades ho diuen: el 20% del consum de vi ja és en aquests nous espais. I es preveu que una part d’això quedi. En el context de la covid també ha crescut el mercat en línia. Els estudis diuen que a la gent li costa comprar-ne la primera vegada, però una vega n’ha comprat, després és molt fidel. I aquest mercat ha crescut molt.

—Creieu que el sector del vi està preparat per assolir els reptes i les oportunitats que es plantegen després de la covid?
—El sector agroalimentari català és el primer sector econòmic del país i ha mostrat una resiliència extraordinària. És un sector que jo dic que juga la Champions, en general, i el del vi, en particular. Fa molt de temps que treballa uns productes d’altíssima qualitat, que cuida molt l’embalatge, però també el servei, els clients… Tenim un ecosistema no solament de recerca, de producció, de varietats, sinó també en la distribució. Alhora, posa de manifest que tenim un sector molt preparat per anar aprofitant aquestes oportunitats. És un sector molt actiu i en molts aspectes capdavanter. Això no impedeix que hi hagi dificultats, que s’ha de pagar el vi al preu que correspon, que tota la cadena ha d’estar ben cuidada, que els viticultors, els pagesos, que són els primers i són peces fonamentals de la cadena, s’hi guanyin bé la vida. Hi ha molts reptes davant.

—Quan dèieu que el sector agroalimentari és el primer sector econòmic del país, pensava que això la gent no ho sap i per això no ho valora com cal. Tampoc en les institucions públiques.
—El sector agroalimentari (inclou tot el sector primari, la indústria agroalimentària i la indústria auxiliar directament vinculada al sector agroalimentari) és el primer sector econòmic del país i, a més, ha guanyat més pes amb relació als altres sectors en el darrer any, el 2021.

—La percepció que en general té la gent del país no és aquesta.
—Fem tots els esforços que podem per anar-ho explicant. Traslladar-ho a la societat. A més, és un sector que no és concentrat en un lloc concret, com uns altres. És un sector que abasta tot el territori. I això té molta importància, perquè vol dir que manté tot el territori actiu, amb tot allò que implica (activitat econòmica, infrastructures, serveis, ocupació…). N’hem de prendre consciència perquè ens hi va molt. És un sector que hem de cuidar. I el sector primari és fonamental, perquè és el primer, és la base. I en aquest ecosistema agroalimentari català és fonamental que tota la cadena sigui viable. I això també ens ocupa. Al costat de la sobirania energètica, la sobirania alimentària és vital, perquè necessitem menjar cada dia.

—Heu vist Alcarràs?
—Sí. És una pel·lícula extraordinària. Molt ben feta, molt arrelada al territori. És molt important que hagi rebut l’Ós d’Or, que molta gent la vegi, perquè ens alerta, perquè és un sector en risc de deixar de ser i hem de cuidar-lo, en depenem en molts sentits. Mira: és vital que l’àmbit urbà tingui molt de coneixement del sector agroalimentari, perquè hi ha el risc de banalitzar l’alimentació. Ja passa. Anem al supermercat, hi trobem de tot, tot l’any, i desconnectem de la producció d’aliments. I hem de decidir cap a on ha d’anar el país. En aquest sentit, no prenguem decisions amb aquest desconeixement i banalització de l’alimentació.