17.12.2022 - 16:27
|
Actualització: 17.12.2022 - 17:56
Mig centenar de persones s’han aplegat avui a Banyoles per a rebutjar l’Operació Garzón, ara que en fa trenta anys. El 1992, en el context dels jocs olímpics i per ordre de l’Audiència espanyola, quaranta-cinc persones vinculades al moviment independentista català van ser detingudes per presumpta vinculació amb l’organització Terra Lliure. Ramon Piqué, un dels detinguts, ha intervingut en l’acte i ha dit que en comparativa amb ara fa trenta anys la repressió contra l’independentisme s’havia multiplicat exponencialment, amb més de 4.000 persones amb processos oberts. També ha denunciat que els apliquessin la llei antiterrorista i la major part de detinguts fossin torturats pels cossos policíacs de l’estat espanyol.
Considera, això sí, que han canviat les formes: “Ara, la repressió no presenta aquella brutalitat que vam conèixer en forma de tortura, però s’aplica de manera prioritària a l’hora de resoldre conflictes polítics i socials.”
Per la seva banda, Carla Costa, de la CUP Girona i a qui demanen dos anys i mig de presó per les manifestacions post-sentència, a més de 32.000 euros de multa pels desperfectes a la via del tren, explica que ara el context és diferent, però que posar en comú les defenses i poder compartir espai els dóna força.
En l’acte, organitzat entre la CUP i l’Alerta Solidària, també hi ha participat el portaveu de l’Alerta Solidària, Martí Majoral, l’advocat Benet Salellas i la periodista Sònia Bagudanch, que ha moderat la conversa. Tots quatre ponents han aprofitat l’acte per mostrar-se contraris a la reforma de sedició, que consideren que no és beneficiosa per a l’independentisme de base. Dilluns s’ha organitzat una concentració a la plaça del Vi de Girona per mostrar el rebuig a aquesta reforma.
Les detencions de l’Operació Garzón es van fer en diferents punts del país el 1992, tres de les quals a Banyoles. El 1995, 25 dels detinguts van ser jutjats i, d’aquests, 18 foren condemnats a presó. Més tard, 17 dels detinguts van engegar un procés judicial que va acabar al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que el 2004 va condemnar l’estat espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.
La major part dels detinguts acusats de pertànyer a Terra Lliure eren militants del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i, en menor mesura, dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Partit Comunista de Catalunya (PCC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el grup ecologista Alternativa Verda. També van ser detinguts un periodista del diari el Punt i un altre del setmanari el Temps.
📸✊ MEMÒRIA I LLUITA | Amb @AlertaSolidaria a Banyoles recordem els 30 anys de l'#OperacióGarzón
➡️ Unes detencions, tortures i empresonaments que no van tenir prou ressò al 1992. El jutge Garzón va ser responsable i el TDEH va condemnar l'Estat pic.twitter.com/2W4tkOBboX
— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 17, 2022
L’operació s’anomena així en referència al jutge de l’Audiència espanyola Baltasar Garzón, que va dirigir l’operació. Ramon Piqué ha denunciat durant l’acte que Garzón no va fer cabal de la denúncia de tortures per parts dels detinguts mentre eren a Madrid. “Hi ha un abans i un després de ser sotmès a una tortura”, ha afegit. Tot i això, es manté ferm en la lluita independentista perquè, segons que diu, “Catalunya és una nació ocupada i d’aquí ve la lògica del conflicte”.
