Ramon Font: ‘Ens poden dir missa. Només reconeixem la consellera Ponsatí’

Aquestes últimes setmanes, el PP i Ciutadans han tret del baül l’argumentari contra l’escola catalana. Les acusacions d’adoctrinament, especialment amb la bel·ligerància de Xavier García Albiol, han anat acompanyades de les amenaces d’intervenció amb l’article 155 de la constitució espanyola. A la Seu d’Urgell, vuit professors han estat encausats per haver parlat de l’1-O a classe. Fins i tot, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, ha estat reprovat al congrés per haver mentit quan deia que no s’ensenyava castellà a l’escola pública.

Arran d’aquests atacs, la comunitat educativa catalana s’ha mobilitzat per tot el territori per rebutjar qualsevol ingerència en la feina del professorat. Dimecres, el sector educatiu va ser un dels que més va secundar la vaga general. De tot plegat, en parlem amb Ramon Font, portaveu del sindicat majoritari d’ensenyament USTEC-STEs (IAC).

—Com valoreu l’aturada? Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) no van donar-hi suport.
—No únicament no hi van donar suport, sinó que la van rebentar. És diferent, oi? El dia abans, Camil Ros va dir que era una vaga política i il·legal, i Javier Pacheco, que només ells podien convocar vagues generals. Gran part dels delegats anaven pels centres i enviaven correus advertint que els treballadors anessin amb compte. Això genera molta inseguretat. A més, Foment del Treball va intentar tombar-la fins a última hora. Nosaltres sempre intentem preveure les vagues. Sobretot a primària, per a notificar-ho a les famílies. Hi ha molta gent implicada, i les famílies van respondre molt bé. Que sortissin trenta mil mestres de la pública i sis mil de la concertada en un context tan hostil és per estar-ne contents. I més, tenint en compte que no es comptabilitzen els professors que van fer serveis mínims.

—Com us expliqueu el paper de CCOO i d’UGT?
—És la segona vegada que fan una cosa així. El 3 d’octubre, ja demanaven als empresaris una aturada que ells no estaven disposats a fer. Si un empresari abaixa la persiana pel seu compromís polític, a mi em sembla lloable. Ara, que un sindicat els demani que tanquin i que el sindicalista no faci vaga és una vergonya per al sindicalisme i per a la classe obrera.

—Fa uns dies, la comunitat educativa ja es va mobilitzar contra el 155.
—Rebem un atac important de la classe política i la societat civil que s’intenta articular. Tots els règims autoritaris intenten crear tota una societat civil al seu voltant. Això va cristal·litzant en totes aquestes manifestacions de Societat Civil Catalana i aquestes denúncies per adoctrinament contra les escoles i perquè es facin les classes en castellà. Estudiem quines mesures legals s’han d’emprendre. Nosaltres ara hem de mobilitzar-nos més que mai, perquè pot ser que intentin anar més lluny. Van contra el model d’escola catalana i la immersió lingüística.

—Us preocupa la persecució que s’estimula contra el professorat?
—Sí, es viu molt malament. Sobretot perquè comença a haver-hi autocensura. La mobilització ha d’apoderar el professorat per continuar fent el que hem fet tota la vida: educar en l’esperit crític, el pensament lliure, els drets civils i polítics, els drets humans, el pacifisme, la tolerància i el respecte a totes les postures.

—Les denúncies contra els vuit professors de la Seu d’Urgell són un avís?
—És una intimidació perquè ens autocensurem i ens reprimim, perquè ens creguem que no tenim la potestat d’exercir la llibertat de càtedra. El sentit real de la llibertat de càtedra és que jo, en l’exercici de les meves funcions, pugui tractar l’1 d’octubre de manera lliure, i que no ha de ser igual que la d’un altre docent. Ahir va haver-hi un bloc educatiu a la manifestació. Si l’ofensiva no s’atura, la nostra no ha de ser una defensa, sinó una ofensiva i parlar de política més que mai.

—S’intenta construir un discurs mediàtic que justifiqui aquests atacs?
—Clarament. A més, amb un aparell jurídic que ho sustenta. Són els mecanismes de l’estat: la propaganda i la força. Tenim un estat autoritari que cada vegada s’assembla menys a una democràcia. Els mateixos que posen la religió com a matèria avaluable i que promouen les escoles que separen els nens per sexes ens diuen que adoctrinem. Això és molt qüestionable. El professorat no ha de tenir por de fer la seva feina.

—Des que s’ha començat a aplicar el 155, heu rebut cap directriu?
—La primera conseqüència clara del 155 és que teníem un acord signat amb el govern que s’havia de reflectir en el pressupost del 2018. Ara aquest acord està paralitzat perquè han dissolt el parlament i han destituït el govern. Nosaltres demanàvem la segona hora lectiva per al setembre, però si no s’espavilen a fer un pressupost, serà inviable, i això és un dret que vam perdre i que vam aconseguir recuperar amb un acord amb el departament el 31 de gener. Serien 2.700 professors més per al curs vinent. Això ara, amb el 155, està aturat. L’altra cosa. El 30 d’octubre es van trobar les comunitats autònomes per a definir com serien les proves d’accés a la funció pública. Havíem acordat 2.000 places de funcionaris i havia de sortir la convocatòria aviat. Les comunitats del PP defensaven que hi hagués una part eliminatòria i les comunitats no governades pel PP defensaven que no. Hi havia un empat. Sabeu què va passar, com ho van desempatar?

—Amb el vot de Catalunya.
—Amb Catalunya. Usurpant el vot, que a mi em consta que hagués estat diferent. Ara la prova serà eliminatòria. El concurs d’oposició consta de diverses parts i això premia la persona que té temps per a estudiar i penalitza l’experiència docent i, per tant, els interins. Nosaltres defensem l’experiència docent i els llocs de feina. No ens sembla just que vingui una persona que té molt temps per a estudiar, que no cuida nens ni família gran, i aprovi la part eliminatòria i, en canvi, la persona que té el pare amb Alzheimer o que té canalla petita però que entra en una aula i sap què ha de fer, es trobi amb una prova eliminatòria. Doncs van fer servir el 155 i Catalunya per a desempatar això.

—Ara qui és el vostre interlocutor a la Generalitat?
—Continua essent el secretari general del departament. Per sort, això es manté. Nosaltres no reconeixerem cap altre interlocutor que els que representen el poble de Catalunya. Ens hi hem barallat molt, però només els reconeixem a ells. Han destituït la consellera Clara Ponsatí, però nosaltres no volem trobades amb Méndez de Vigo (ministre d’Educació espanyol).

—Teniu algun contacte amb la consellera?
—No, no n’hem tingut cap. El dia de la vaga la vam saludar des de l’escenari de la catedral, però els contactes que tenim són els habituals amb el departament. Per nosaltres, ara la màxima autoritat és el secretari general, perquè la consellera és a l’exili. Ens poden dir missa i el que vulguin. Per sobre d’ell només reconeixerem Clara Ponsatí o qui surti escollit després de les eleccions. Ara, o hi ha Clara Ponsatí o no hi ha ningú.