Ramón Cotarelo: ‘Crec que el PP perdrà perquè el PSOE no s’abstindrà’

Gairebé es poden comptar amb els dits d’una mà els intel·lectuals espanyols que no es mosseguen la llengua quan se’ls demana pel procés i donen suport obertament al dret de decidir de Catalunya. Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política de la UNED, és un d’ells i segurament, el més actiu i decidit. Bona prova n’és La República Catalana (Now Bokks, 2016), el llibre que acaba de publicar. Explica el procés des de tots els angles. Des del fracàs de la nació espanyola, al paper de la societat civil com a catalitzador d’un sentiment nacional o els arguments dels catalans per a independitzar-se. I ho fa, diu ell mateix, des d’un punt de vista espanyol que no té cap prejudici anticatalà ni proespanyol. Però l’actualitat mana, i destriar l’actualitat política l’apassiona i s’hi posa bé. Del nou full de ruta apunta que veu més factible fer una DUI abans que un RUI, que no serà un altre 9-N, però no s’atreveix a anar més enllà perquè arribarà un moment en què s’entrarà en ‘territori desconegut’. Acaba parlant de la investidura espanyola i llança una afirmació contundent: ‘Crec que el PP perdrà perquè el PSOE no s’abstindrà’. I més coses.

—El llibre l’he escrit pensant en aquells que no són catalans?
—No t’ho prenguis com una pedanteria. En realitat els llibres que escrivim els escriptors, perquè llavors hi ha gent que no ho són, com Mariano Rajoy, que també té un llibre, els fem per a nosaltres. Per aclarir-nos nosaltres. Clar, el que passa és que jo, que estic en una posició privilegiada en l’assumpte Catalunya-Espanya, doncs considero que efectivament puc ser d’utilitat per a explicar-los als espanyols alguna cosa. I també als catalans. Al final es tracta de contribuir en un assumpte que quan va recomençar el 2010 i que oficialment no existia.

—I un català que hi pot trobar en el llibre? Ho dic tenint en compte que de la mà del procés s’han editat desenes de llibre que parlen de la construcció d’una república.
—En primer lloc, que el punt de vista és espanyol. D’un espanyol que no té un prejudici anticatalà ni proespanyol. Si de cas, se’m podria acusar de tenir un prejudici antiespanyol pel fet d’haver patit Espanya durant tants anys i això no passa envà. Saps que passa? Que les coses tenen un valor diferent segons qui ens ho digui. A mi no em poden dir que tinc interessos en la independència, simplement faig el llibre per l’afany de buscar una explicació a les coses. Molts catalans independentistes m’escolten perquè veuen que les seves argumentacions són sostingudes per algú que ve de fora. Li donen un valor, potser excessiu.

—El vostre acostament al procés està impulsat per una curiositat intel·lectual?
—Bé, clar, jo em dedico això. A més és una experiència única. Quantes vegades les persones tenim l’ocasió de viure en el nostre espai vital un esdeveniment d’aquesta magnitud? El naixement d’una nació. Aquesta expressió és desafortunada perquè la nació ja existeix però ve del ‘birth of a nation‘ americà. Clar, per a ells no hi ha diferències entre estat i nació. En tot cas, la idea és clara. És una experiència única. I des del punt de vista dels espanyols, és el mateix, el que passa és que l’enfocament ha de ser diferent. Uns fan un estat i altres es queden sense ell. Uns emancipen una nació i altres la perden. Això també és fascinant des del punt de vista ideològic. Els intel·lectuals, que són els encarregats de la fabricació ideològica i de la justificació de l’ens col·lectiu, com digeriran això? I com ho explicaran? Recordo fa més de deu anys discutir amb uns historiadors espanyols a París i em deien que Catalunya mai podria independitzar-se. Ells, que són historiadors! Quina falta de perspectiva o quin desig de no voler veure la realitat!

—On són els altres intel·lectuals espanyols, molts dels quals han defensat altres causes, com el Sàhara occidental, per exemple?
—O el Tibet, que no saben ni on és. Per por, sobretot. Quin tipus de por? Diverses. La por física, perquè aquests són molt bruts. La por a les conseqüències laborals: segons el que diguis no surts a cap mitjà. La por intel·lectual: tu has nascut en un context cultural i de cop, tot el que t’han explicat, s’esfondra i tu, que com a intel·lectual has subscrit uns valors de decència, de cerca de la veritat amb independència dels teus interessos, et trobes dient allò que no penses perquè si dius el que penses, aniràs en contra dels teus interessos. Un altre motiu és l’enveja. Els intel·lectuals catalans, tant els unionistes com els independentistes, són protagonistes. I els espanyols són espectadors. La història passa d’ells mentre que a Catalunya, els intel·lectuals, estan fent història, que per altra banda, això els agrada molt.

—L’enveja…
—Tots els intel·lectuals són molt envejosos. Sobretot quan hi ha premis pel mig. Mira com s’han posat amb Bob Dylan! I et diré una enveja més profunda. Als intel·lectuals espanyols els molesta que els catalans siguin bilingües. És un dels motius de la seva ràbia. És que el bilingüisme és molt poderós.

—Al llibre aprofundiu molt en el dret de decidir i en el dret de l’autodeterminació. Quina diferència hi ha?
—Són el mateix. Autodeterminació sona molta fort, i com que sona molt fort han cercat dret de decidir, que és més suau. Però és el mateix. Tinc col·legues catalans que són partidaris del dret de decidir i que em retreuen que ho barregi amb el dret d’autodeterminació. Jo crec que és el mateix. És un oportunisme benintencionat. Es tracta de què l’enemic no s’alteri, però no fotem, tu vols decidir si t’autodetermines. O és que es vol decidir una altra cosa?

—Amb la reformulació del full de ruta ha tornat a reaparèixer la via d’assolir un dret de decidir pactat…
—Aquesta via està negada. El pacte amb l’estat és impossible, cal imposar-se.

—Com observeu els canvis en el full de ruta?
—Em sembla bé. El problema serà si és fa  un referèndum i una DUI, o una DUI i un referèndum. I la veritat, tal com ho llegeixo jo, que pot ser que no m’assabenti de res, l’actitud del govern és veure-les venir i esperar. Les dues vies estan obertes. Ara, s’ha de fer el que més convingui. A parer meu el més recomanable és fer la DUI abans que el RUI.

—Per què?
—Perquè la DUI internacionalitza la qüestió i la posa en mans d’un tribunal internacional, fa que la comunitat intervingui, frena la ingerència del poder central i es podria forçar el referèndum, que és el que buscaves en un inici. En canvi, si et tires de cap a la piscina amb un referèndum, en primer lloc, no saps com reaccionarà Espanya. I en segon lloc, possibilites que els teus enemics de fora diguin que això és una qüestió interna dels espanyols.

—Era necessari incloure el referèndum en el full de ruta?
—Naturalment. Tot va començar per si els catalans tenien o no dret a l’autodeterminació. Ara resulta que els escocesos faran un altre referèndum. El que ens faltava, dos cops. I aquí no se’n pot fer ni un.

—I com es farà per què no sigui un 9-N?
—Molt senzill. Si la convocatòria del referèndum es fa per una decisió del parlament, es posen les institucions en marxa i ja està. Llavors caldrà veure quina serà la reacció, i la reacció es pot produir en vint minuts. S’emetrà un decret de prohibició i a partir de llavors, ja entres en un territori desconegut. Però no saps com reaccionaran ells ni com reaccionaràs tu. L’altra vegada no va passar res perquè el govern espanyol va abandonar les seves funcions, però ara això no passarà. Però fixa’t que curiós. Tenint majoria absoluta van abandonar les seves funcions i ara, que això és poc probable, no té majoria absoluta. És un govern dèbil. Però tindrà la majoria absoluta en aquesta qüestió perquè tindran el suport dels socialistes.

—Quin futur té la nació espanyola? Catalunya pot obrir el meló i que altres pobles demanin la independència?
—Per descomptat. Ja la va demanar Cartagena, Elx, i Astúries li va declarar la guerra a França… No sabem què pot passar perquè el futur, per definició, és incert i el fabriquem nosaltres, però no a còpia de concebre una imatge immòbil en la qual tot el que se separi s’ha de sancionar. No. Has de ser obert, perquè poden ser moltes les conseqüències. El més raonable serà que a una república catalana independent s’hi afegirà una tensió d’irredemptisme tant del País Basc com de la resta dels Països Catalans, i això forçarà un nou conflicte.

—Si abans l’estat no posa el fre de mà.
—És clar, i es pot donar lloc a moltes fórmules, algunes de les quals seran més versemblants que les altres. I si finalment triomfen les tesis confederals, tothom està molt content i convencem els portuguesos? Vull dir que el futur és molt incert.

—Per acabar, vull saber com llegiu la crisi del PSOE.
—És una conseqüència del que passa a Catalunya. Ha estat un cop d’estat per posar el PSOE al servei del PP perquè els fa por Catalunya. Com que saben que ells no poden resoldre aquest problema, no són capaços, passen la pilota al PP, que té experiència en bombardejar Barcelona. Han donat un cop d’estat, fet que no és la primera vegada que passa al PSOE. Ara que els ha passat? Doncs que s’han imposat els anticatalanistes. Els Felipe González, els Susana Díaz… I s’han llençat als braços del PP.

—I Rajoy president.
—Mira, fa uns dies era pessimista, però ara no. Crec que el PP perdrà perquè el PSOE no s’abstindrà.

—Què us ho fa pensar?
—Hi ha una sublevació de les bases que t’hi cagues! I no només de les bases, sinó de molts batlles, que tenen molt poder dins del PSOE.

—Així anem a terceres eleccions.
—Clar. I no se li han de tenir por. Si el PSOE posa Pedro Sánchez on havia d’estar guanyaran. Tingues en compte que tindran [Francisco] Correa ajudant-los i només han d’amplificar tot allò que diu. I preguntar-li al senyor Rajoy si vol anar a fer un míting o a declarar davant del jutge. Sempre he pensat que Pedro Sánchez era bastant beneit. Però mira, la història l’ha col·locat allà.

—Ara és la víctima.
—Clar. I sobretot, és l’heroi. La imatge que utilitzo per descriure’l ve d’una pel·lícula de Rossellini dels anys 50, ‘El general de la Rovere‘. Boníssima! El general de la Rovere, que és un personatge real, era un capitost de la resistència italiana antinazi. Els nazis el cacen i el maten, però s’adonen que han ficat la pota perquè és un home que els podia donar informació sobre la resistència. Amaguen la mort, agafen un lladregot de pà sucat amb oli15 que se li assemblava molt i l’obliguen a fer-se passar pel general de la Rovere. La seva funció és espiar pels nazis i ha d’entrar en contacte amb tots els resistents. De mica en mica va canviant i al final es converteix en el general de la Rovere. Ajuda la resistència i no col·labora amb els nazis, que es queden amb un pam de nas. Aquest és Pedro Sánchez.