05.05.2019 - 22:00
|
Actualització: 05.05.2019 - 23:31
Milions de musulmans arreu del món comencen a celebrar el seu mes sagrat: el ramadà. Durant aquest període s’han d’estar de menjar, de beure i de tenir relacions sexuals durant les hores de llum: de l’alba fins a la posta de sol. Els cinc pilars de l’islam sunnita, els cinc preceptes de compliment obligatori són: la professió de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i el pelegrinatge a la Meca. Durant aquest mes es porta a la pràctica el quart pilar: l’abstinència d’ingerir aliments durant el dia. Us expliquem què és el ramadà i què s’hi fa.
Calendari islàmic
El ramadà és el novè mes del calendari islàmic, un calendari sincronitzat amb la lluna i que es divideix en dotze mesos de 29 dies o 30. En total, un any islàmic comprèn 354 o 355 dies, depenent de l’any. Per això, cada any el ramadà avança uns quants dies respecte del calendari gregorià, que és més llarg –de 365 o 366 dies. La fugida de Mahoma dels seus enemics, l’any 622, de la seva ciutat natal de la Meca a Medina s’anomena hègira (en àrab, hijra) i dóna inici a aquest calendari, que els musulmans anomenen hijri.
Dejuni
El fet més conegut del ramadà és el dejuni que practiquen els musulmans de la sortida de sol fins a la posta. La tradició diu que no es pot menjar mentre l’ull pugui distingir un fil blanc d’un de negre. Els qui el volen practicar s’han d’estar de menjar, de beure, de tenir relacions sexuals, de fumar i de maquillar-se fins al vespre. Estan dispensats de fer el dejuni els malalts o els qui fan un viatge, els nens, els vells, les dones durant la menstruació, les embarassades i les lactants.
La gran majoria de musulmans dejunen cada dia, però els no tan devots ho acostumen a fer en dates assenyalades o quan es troben amb familiars o amics per a fer el trencament del dejuni –o iftar– plegats.
Dates assenyalades
Les dates assenyalades són el dia 10, quan es commemora que Mahoma va preparar la batalla de Badr, que li va permetre de prendre el control de la ciutat de la Meca, i la nit del 27, o nit del destí o del poder, en què els primers versos de l’Alcorà van ser revelats a Mahoma, l’any 610. És el dia en què els caps d’estat dels països islàmics acostumen a anunciar l’amnistia i l’alliberament de presos comuns. Si es diu ‘del destí’ és, en part, perquè els musulmans creuen que aquesta nit es decideix el futur de tot l’any següent. Durant tota la nit es fan pregàries que invoquen la pau i la salvació.
A més de l’àpat del vespre o iftar, que trenca el dejuni, un dels elements presents cada dia en moltes llars és el televisor. Els musulmans s’hi passen hores i hores mentre mengen, es reuneixen amb la família i els veïns o fan el ressopó.
Als països islàmics, quan la gent plega de treballar i arriba a casa, té una estona abans no pot menjar. Mentre cuinen i paren taula, les famílies encenen el televisor, que també els fa companyia durant les llarguíssimes sobretaules després de l’àpat. Com que el televisor és encès tantes hores, totes les cadenes aprofiten l’avinentesa per fer grans estrenes de serials. També programen sèries històriques en àrab clàssic, programes d’humor, magazins i programes de música.
Jornada laboral
En molts països, la jornada laboral s’escurça. Les hores lliures es dediquen a descansar, estar amb la família, anar a comprar, preparar l’iftar i llegir l’Alcorà.
El període de dejuni és, alhora, un temps de sacrifici que afavoreix la reflexió, el recolliment i la introspecció. Els musulmans es mostren més sensibles a les qüestions de la fe i miren de posar el seu granet de sorra en benefici de la comunitat islàmica fent donacions a mesquites o bé aprofundint el coneixement de la religió.
Alimentació durant el ramadà
El dia comença amb un esmorzar abans de l’alba. La majoria de musulmans mengen quan encara és de nit, es tornen a gitar i es lleven per segona vegada amb la crida a l’oració del fajr, que es fa entre l’aparició del primer raig de llum i la sortida del sol. La jornada comença com qualsevol altre dia, tot i que en molts països acostumen a tenir permís per a arribar més tard a la feina i plegar més d’hora.
En tornant de la feina o l’escola molta gent no pot estar-se de fer una becaina. A la tarda es prepara l’iftar, que es comença a menjar quan se sent la crida a l’oració del magrib, o de la posta de sol. La tradició diu que s’ha de trencar el dejuni amb dàtils i llet, perquè Mahoma ho feia així i perquè és vital de recuperar els nivells de sucre a la sang. També mengen moltes sopes. Per exemple, al Marroc es comença per la sopa harira, que porta tomàquet, llegums i carn. Aquest és un exemple d’àpat de ramadà, però n’hi ha tants com països i cultures. Però una cosa que no hi falta mai són els dàtils.
Tot i la primera ingesta líquida, els musulmans acostumen a endrapar amb excessiva voracitat el menjar de què han estat privats durant tantes hores. Sovint, les dietes diàries amb alts continguts en sucre i greixos saturats i el consum de cafeïna anul·len els suposats beneficis del dejuni ben fet. Els mitjans de comunicació d’alguns països fan campanyes per a fomentar la qualitat dels aliments de l’iftar i fan crides a la moderació.
A mesura que la gent acaba de menjar, es va alçant de taula per a fer l’oració del magrib, per la qual havien estat cridats en el moment que s’havien posat a menjar. Alguns, més devots, s’estimen més de fer primer l’oració i, tot seguit, menjar.
És obligatori?
El ramadà és obligatori per a tot musulmà sa d’ençà que arriba a la pubertat. Però hi ha excepcions. Els nens i les dones amb la menstruació o que encara no s’hagin recuperat d’un part recent poden no seguir el ramadà, per bé que ho hauran de compensar durant l’any. Això mateix han de fer els malalts i aquells qui viatgin durant aquestes dates: poden retardar el dejuni, però hauran de complir-lo abans d’acabar l’any.
El dejuni no és pas l’únic manament d’aquest mes sagrat de l’islam. També es demana als musulmans que mantinguin una moral pura, per la qual cosa no han de parlar d’altri a l’esquena ni renegar, per exemple. Aquest mes també es considera el de la comunitat i es demana als musulmans que ajudin els seus veïns, especialment els més necessitats.
