Rajoy se la juga a l’estranger amb la visita a la Casa Blanca i la cimera de Tallinn

Ara que falten cinc dies per al referèndum d’autodeterminació de Catalunya, el president del govern espanyol Mariano Rajoy emprèn un viatge als Estats Units per a reunir-se amb el president Donald Trump; i a continuació anirà a Tallinn, a Estònia, per assistir a la cimera europea. Segons que han informat mitjans espanyols de fonts de la Moncloa, aquests dos viatges de Rajoy la setmana del referèndum han de servir per a aconseguir un ple suport internacional contra l’autodeterminació de Catalunya. La sortida de Rajoy de l’estat espanyol en un moment tan decisiu com aquest i enmig de l’operació repressiva més forta d’aquests últims anys s’interpreta també com una fugida per mirar de contrarestar un relat interior que fa aigües amb imatges de suport a l’estranger.

Rajoy se la juga, amb aquests dos viatges, després de les declaracions de la portaveu de la Casa Blanca ahir que reafirmava la posició expressada per la secretària d’Estat nord-americana, Heather Nauert, que va dir que els EUA treballarien amb l’entitat que sortís del referèndum de l’1 d’octubre; i del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va dir que respectarien el resultat del referèndum. Els pronunciaments de la comunitat internacional han estat clarament de condemna de l’ofensiva repressiva de l’estat espanyol contra el referèndum de Catalunya i, si Rajoy no obté declaracions contundents a favor de la seva política i contra l’1 d’octubre, serà un cop demolidor per a Espanya, pocs dies abans del referèndum.

Pluja de pronunciaments en favor del referèndum
Si repassem les declaracions d’aquestes últimes setmanes, veiem que quaranta-vuit diputats europeus de sis grups parlamentaris diferents han exigit a Rajoy que s’aturés la repressió contra el referèndum i el govern de Catalunya. Setze diputats del parlament danès també han demanat en una carta signada conjuntament que es respectés la voluntat de Catalunya de decidir el seu futur en un referèndum d’autodeterminació. Així mateix, els membres del grup parlamentari sobre Catalunya del parlament britànic, que té representants de tots els partits polítics, van escriure una carta en què s’expressava la preocupació per la repressió de l’estat espanyol contra el referèndum, que consideren obertament una expressió democràtica i pacífica del Parlament de Catalunya.

La cosa no s’acabava aquí. També un grup de diputats del parlament d’Estònia feien arribar una carta a Rajoy en què manifestaven preocupació i discrepància amb les mesures preses pel govern espanyol contra el referèndum. Li deien que no podien entendre de cap manera la negativa d’acceptar una solució democràtica per a Catalunya. Igualment, un grup de diputats escocesos enviaven una carta, aquesta vegada al president del Consell Europeu, Donald Tusk, en defensa del principi d’autodeterminació i del dret de Catalunya d’exercir-la.

Hi ha hagut també el suport del Moviment per a la Participació Popular de l’Uruguai, del grup parlamentari europeu Esquerra Unida Europea – Esquerra Verda Nòrdica, d’un grup de diputats i d’intel·lectuals italians, del Parlament Gal·lès, del president de Còrsega, de ministres i dirigents de governs i partits europeus i internacionals, i de batlles i tinents batlles de grans ciutats com ara Nàpols, Estrasburg i París, entre més.

En cap cas, no hi ha hagut cap mostra de suport explícita a la repressió ni a l’estratègia del govern espanyol d’aquestes últimes setmanes. Ans al contrari, la premsa internacional ha estat especialment crítica amb l’actitud de Rajoy i del seu govern. Caldrà veure si Rajoy es deixa entrevistar o preguntar per cap periodista internacional i com és rebuda la seva possible resposta. La setmana internacional del president espanyol enmig de l’ofensiva repressiva no és pas una aposta segura i caldrà interpretar declaracions, mitges paraules i silencis, que en el llenguatge diplomàtic poden valer molt més que les fotografies d’encaixades de mans.