Rajoy ho nega tot

Mariano Rajoy no sabia res de l’operació Catalunya. No té res a veure amb la creació de proves falses per a desacreditar els dirigents independentistes. No va ordenar que el seu ministre d’Interior i mà dreta durant gran part de la seva carrera política, Jorge Fernández Díaz, maquinés per filtrar informes falsos a mitjans de comunicació, ni tan sols ho sabia. No va facilitar que el seu cap de gabinet, Jorge Moragas, convertís la xicota de Jordi Pujol Ferrussola en una confident per mirar de treure draps bruts sobre la família Pujol. I no va amenaçar els dirigents de la Banca Privada d’Andorra (BPA) ni el govern andorrà perquè li donessin informació bancària sobre polítics independentistes, ni va fer caure el banc perquè no ho van fer. Aquest és el relat que ha volgut vendre en la seva compareixença a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, que es fa al congrés espanyol.

Rajoy era un dels noms destacats de la llista de compareixents, però no hi ha hagut cap sorpresa i no s’ha mogut del guió que segueix de fa anys, negant-ho tot. Darrerament, no és habitual poder escoltar en públic qui va ser president del govern espanyol entre el 2011 i el 2018, tot i que fa poques setmanes va presentar el seu llibre en un espai amable com El Hormiguero. Sabedor que l’audiència d’avui no seria tan amable, hi ha arribat acompanyat d’una quinzena de diputats del PP que l’aplaudien amb cops a la taula i escridassaven els altres diputats quan el collaven, i ha exhibit el seu to característic, un equilibrisme entre les evasives i la retranca gallega marca de la casa. Malgrat la pressió, Rajoy ha sostingut la tesi de la ignorància i la negació dels fets, i no ha tingut problemes per a sortir a l’atac contra els diputats que més l’irritaven, com Gabriel Rufián, a qui ha titllat d’irresponsable per, suposadament, haver empès Puigdemont a proclamar la independència amb l’històric piulet de “les 155 monedes de plata”. O el socialista Manuel Arribas, que l’ha tret de polleguera fins al punt que Rajoy li ha contestat que era “un maleducat, ofensiu i mentider”. “Representa que jo he de saber què feien 100.000 policies, i l’actual president del govern no sabia què feia el seu ministre de Transports, que a més era el segon del Partit Socialista. Expliqui això i deixi d’insultar-me”, li ha dit.

“No tinc cap coneixement de l’existència d’una denominada operació Catalunya.” “No tinc coneixement de cap trama parapolicíaca ni de les presumptes irregularitats que s’investiguen.” “No em va arribar cap nota informativa de Fernández-Díaz sobre la iniciativa de posar en marxa una activitat delictiva.” “No recordo que Fernández Díaz em digués que es reuniria amb el senyor Pujol.” “Aquesta senyora que ha citat [Victòria Álvarez] no sé ni qui és.” “Mai he conegut l’informe PISA [acrònim de Pablo Iglesias Societat Anònima, sobre un suposat finançament irregular de Podem], que no és ni un informe oficial ni va signat per ningú.” “No puc convertir-me en un comentarista d’allò que fan o no fan els altres, encara menys, d’esdeveniments que no em consten.” Rajoy ho ha negat tot, i ha explicitat que ell duia preparats uns temes –per què es va reunir amb el cap de govern andorrà Toni Martí i què n’opina de la comissió rogatòria que va demanar la jutgessa andorrana que l’ha encausat–, i ha demanat que li preguntessin sobre això. Fins i tot, s’ha permès treure el seu darrer llibre per a recordar alguns episodis del seu mandat, com ara una reunió amb Puigdemont per a reclamar-li la convocatòria d’un referèndum d’independència. Segons Rajoy, ell ja li va dir que no hi havia cap possibilitat que autoritzés un referèndum, i Puigdemont li hauria contestat que ja ho sabia, perquè a més no tindria poder per a fer-ho.

Rajoy ha donat el tomb al concepte “operació Catalunya” i ha dit que, en tot cas, l’operació que hi va haver va ser el procés d’independència: “No hi ha hagut cap operació Catalunya, més enllà del fet que uns dirigents polítics que van acabar condemnats, que van fer moltes coses. Aquesta és l’operació Catalunya, és l’intent de liquidar una nació amb cinc segles d’història.” En un mateix sentit, ha dit que el seu paper davant de l’Operació Catalunya va ser desarticular-la políticament amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola, i ha venut que ell va intentar evitar-ne l’aplicació fins al final, però que no li va quedar cap més opció: “Vaig fer tots els intents perquè no es declarés la independència, perquè si la declarava havia de posar en marxa l’article 155 de la constitució espanyola. Si no ho hagués fet, hauria estat un irresponsable.”

Rajoy ha jugat a fer-se l’orni, i ha recordat les múltiples investigacions judicials que havien afectat el PP per a desacreditar l’existència de la policia patriòtica. “Si és una policia del PP, que malament la fem anar”, ha dit. També ha dit que, d’investigacions judicials per corrupció a Catalunya, n’hi havia hagut sempre, i que no es podien atribuir a la mà del PP des del govern espanyol.

Què feia Rajoy a Andorra?

Mariano Rajoy i els seus ministres Cristobal Montoro i Jorge Fernández Díaz estan encausats a Andorra per un delicte contra la sobirania nacional, arran de les pressions als responsables de la BPA per a aconseguir els suposats comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, amb l’amenaça del tancament del banc andorrà i de la seva filial espanyola, Banco Madrid, cosa que finalment es va produir. Aquest estiu, l’Audiència de Madrid va negar l’ajut judicial que li va demanar la justícia andorrana en forma de comissió rogatòria, amb l’argument que no concretava una exposició dels fets i ni oferia una descripció individualitzada dels fets atribuïts a cada querellat. I ha estat aquesta resposta judicial espanyola la que ha fet servir Rajoy per, un cop més, fer veure que allò no era cosa seva. “Aquella querella ha estat liquidada”, ha dit.

Rajoy ha posat en qüestió la legitimitat de la querella pel fet que s’hagués presentat el 2019, quatre anys després dels fets, i que l’hagués presentada l’Institut de Drets Humans d’Andorra, que ha relacionat amb l’independentisme català. I també ha negat qualsevol amenaça, i ha justificat la relació estreta del seu govern amb l’andorrà no pas per a extorquir-los, sinó amb la voluntat d’ajudar-los a treure’s la llufa de ser un paradís fiscal.

“L’objectiu del meu viatge a Andorra va ser signar un conveni per a evitar la doble imposició i lluitar contra el frau fiscal”, ha dit sobre la visita que hi va fer el 2015, la primera de la història d’un president del govern espanyol. “L’origen va ser un sopar a Madrid amb el cap de govern d’Andorra, perquè Andorra tenia interès que es deixés de dir que era un paradís fiscal. Vam signar acords similars amb altres estats”, s’ha justificat. Ja llavors, el viatge va despertar moltes suspicàcies sobre la possible relació amb el cas Pujol, i l’esfondrament posterior de la BPA no li juga a favor. Tot i això, també ha negat haver tingut cap relació amb el lliurament d’informació bancària falsa a les autoritats dels EUA, que van intervenir la BPA i en van provocar el col·lapse. “En aquella època, jo ni sabia què era el FinCEN”, ha dit sobre l’organisme nord-americà, i ha negat que fos possible que “per un paper que els pugui enviar un policia espanyol li donin tota la credibilitat”.

Final agre i una hora més tard del que era previst

Rajoy ha anat esquivant amb prou habilitat les preguntes dels diputats, però la intervenció del socialista Manuel Arribas l’ha enervat profundament i l’ha fet sortir a l’atac amb acusacions sobre la suposada corrupció del govern de Pedro Sánchez. La darrera intervenció pertocava al PP, en veu de Rafael Hernando, el seu escuder al congrés espanyol durant la presidència, que li ha fet un massatge públic i li ha permès de justificar-se i lloar el seu llegat. Però quan ha acabat, Rajoy encara ha tingut temps de recordar-se dels socialistes i li ha retret que hagin “perdut la dignitat, que és l’última cosa que algú pot perdre”, en paraules seves.

La intervenció de Rajoy s’ha allargat més del previst, fins al punt que ha mogut la compareixença del seu ministre Fernández Díaz, que estava citat a les 13.00 i no ha començat a parlar fins a les 14.30.