16.08.2017 - 18:03
Els informes conclouen que les comissions d’investigació de les cambres regionals han de cenyir-se a les autoritats de la CCAA
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido no estan obligats a comparèixer en la Comissió d’Investigació del Parlament per investigar el que alguns partits anomenen l’operació Catalunya, segons els informes que el Consell d’Estat i l’Advocacia han realitzat amb anterioritat per a peticions similars i als quals ha tingut accés Europa Press.
El passat 4 de maig el Parlament va aprovar la compareixença en aquesta Comissió del mateix president del Govern espanyol i de la seva vicepresidenta, però tots dos, juntament amb prop d’una quinzena d’alts càrrecs o ex-alts càrrecs del Govern espanyol, van rebutjar comparèixer al·legant informes de l’Advocacia de l’Estat que els eximien de fer-ho. Davant aquest fet, la Mesa del Parlament català ha acordat presentar una querella contra ells.
La presentació de la querella s’ha aprovat aquest dimecres al matí amb la majoria de vots que sumen els membres de JxSí en la Mesa, malgrat que el PSC i Cs han votat en contra, mentre que el PP i la CUP tenen veu però no vot en aquest òrgan.
No obstant això, són nombrosos els informes del Consell d’Estat i de l’Advocacia General, als quals ha tingut accés Europa Press, els que avalen que Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría i la resta d’alts càrrecs del Govern central citats no compareguin en la Comissió d’Investigació de la Cambra catalana.
Alguns d’ells es refereixen a nombroses peticions de cambres autonòmiques perquè compareguin alts càrrecs del Govern central en Comissions d’Investigació dels seus respectius parlaments. I en tots es conclou que les comissions d’investigació de les cambres regionals han de cenyir-se als òrgans i autoritats de la CCAA.
INFORME DEL 2015
Un dels últims va ser realitzat per l’Advocacia General de l’Estat a petició de l’Executiu central amb motiu d’una altra citació realitzada per la Cambra catalana perquè Jorge Moragas comparegués en una comissió d’investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política.
Aquest estudi, de març del 2015, repassa a més de la legislació vigent, altres informes del Consell d’Estat i conclou que el Cap de Gabinet de la Presidència del Govern espanyol no està obligat a comparèixer en aquesta Comissió d’Investigació.
El Parlament va citar Jorge Moragas el 13 d’abril del 2015 sobre la base dels articles 59.5 i 59.6 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en concordança amb l’article 59 del Reglament del Parlament regional. El primer d’aquests articles diu que els “càrrecs públics i el personal al servei de l’administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament”.
L’informe de l’Advocacia de l’Estat de març del 2015 –que recorda haver-se pronunciat ja en altres informes referent a això– precisa que d’aquesta redacció es desprèn que només tenen obligació de comparèixer els càrrecs públics de l’Administració de l’Estat les competències dels quals quedin limitades a l’àmbit territorial de la CCAA catalana, però no els càrrecs les competències dels quals “s’estenguin a tot el territori nacional”.
L’Advocat General també analitza l’article 59.6 de l’Estatut català, segons el qual “el Parlament pot crear Comissions d’Investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat”. Referent a això, l’informe cita uns altres del Consell d’Estat segons els quals “aquest interès públic o general” ha d'”entendre’s comprès o connectat d’acord amb el denominat bloc de constitucionalitat, amb l’àmbit competencial característic de la CCAA que es tracti”.
I cita expressament un informe de l’òrgan consultiu de l’Estat de febrer del 2003, segons el qual “als Parlaments autonòmics correspon el control de l’acció dels Governs de les CCAA, com a resultat de l’article 152 de la Constitució” per la qual cosa recalca que, encara que no es contingui de manera expressa en la Llei del Parlament de Catalunya, “ha d’entendre’s que la possibilitat de constitució d’aquestes Comissions no es vincula a la simple existència d’un genèric ‘interès públic’ sinó que aquest ha d’estar comprès o connectat amb l’àmbit competencial propi de la Comunitat Autònoma”.
Afegeix, sobre aquest tema, que les Comissions d’investigació són instruments de control dels governs, amb activitat d'”inspecció i investigació, verificació, valoració o enjudiciament que poden fixar no només la responsabilitat política del Govern, sinó una influència en l’orientació política” d’aquest o en l'”actitud del cos electoral”. És a dir, que “no són valorativament –políticament– neutres”.
I en aquest informe del Consell d’Estat citat per l’Advocacia, es recorda que la regulació de la compareixença davant les Comissions d’Investigació es troba, respecte de les Corts Generals, en els Reglaments del Congrés i del Senat, sense que resulti aplicable a les de les Comunitats Autònomes.
HAN DE CIRCUMSCRIURE’S A LES AUTORITATS DE LA CCAA
“En suma, el control parlamentari exercit per les Comissions d’Investigació constituïdes en el si dels Parlaments autonòmics ha de circumscriure’s a l’actuació dels òrgans i autoritats de la mateixa Comunitat Autònoma, sense que pugui arribar a òrgans i autoritats aliens al seu àmbit de competència, sense que sigui invocable en aquest cas el principi de cooperació entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, a causa de la possible interferència entre competències i potestats estatals i autonòmiques”, conclou l’Advocacia General.
El Consell d’Estat també va emetre dictamen el 17 de març del 2016, a petició del Govern espanyol, sobre si la ministra d’Ocupació, llavors en funcions, Fátima Báñez tenia obligació de comparèixer en la Comissió d’Investigació del Parlament d’Andalusia sobre les concessions de subvencions atorgades per la Junta d’Andalusia en matèria de formació professional per a l’ocupació, des del 2002 fins al 2016. La conclusió va ser la mateixa, que no estava obligada a comparèixer en la citada Comissió.
A més, en aquest últim informe, l’òrgan Consultiu del Govern espanyol cita altres dictàmens que havia emès amb anterioritat i en el mateix sentit i que es referien a les peticions de compareixença d’alts càrrecs o de personal de l’administració general en Comissions d’Investigació als Parlaments de Galícia –pel Prestige– i d’aquesta autonomia, a més de les de València, Extremadura i Navarra, per les fallides de les caixes d’estalvi.
En les Comissions d’investigació d’aquests parlaments regionals es demanaven les compareixences del personal del Banc d’Espanya, del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), del que va ser President de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Julio Segura, del Governador i de l’exgovernador del Banc d’Espanya, de personal del Ministeri d’Economia, així com l’entrega de documentació. En tots els casos, el Consell d’Estat va concloure que no estaven obligats a comparèixer.
