Rajoy ho té tot preparat contra les lleis de ruptura, inclosa la sindicatura electoral

  • El Govern de Mariano Rajoy té preparada la resposta contra les lleis de ruptura --la de referèndum i la de transitorietat jurídica i fundacional de la república-- davant la inminencia de la seva aprovació per part del Parlament català o per decret de la Generalitat de Catalunya.

VilaWeb
Redacció
05.09.2017 - 20:20

MADRID, 5 (EUROPA PRESS)

El Govern de Mariano Rajoy té preparada la resposta contra les lleis de ruptura –la de referèndum i la de transitorietat jurídica i fundacional de la república– davant la inminencia de la seva aprovació per part del Parlament català o per decret de la Generalitat de Catalunya.

De fet, no es descarta que hi hagi una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aprovar el recurs, encara que dependrà del que facin els independentistes.

Segons fonts de l’Executiu consultades per Europa Press, estaria fins i tot preparada l’actuació contra la sindicatura electoral, l’òrgan de cinc membres que faria les funcions de la Junta Electoral Central i que s’arrisca a incórrer en delicte penal per desobediència, usurpació de funcions i fins i tot coaccions.

La Generalitat ha anat retardant l’aprovació d’aquestes lleis per temor a les repercussions judicials que pogués tenir tant per la presidenta del Parlament com per als membres de la Taula de la Cambra legislativa que ho recolzessin i també per al propi president de l’Executiu, Carles Puigdemont.

No obstant això, i atès que només falten 25 dies de la data anunciada per al referèndum d’independència, és previsible que les lleis de ruptura es puguin aprovar en els propers dies.

Demà hi ha convocat un ple ordinari en el Parlament i Junts pel Sí i la CUP han sol·licitat la celebració d’un extraordinari divendres que ve argumentant que és per a la “valoració de l’acció política de govern actual i previsions”.

Segons fonts del Govern central, s’han escrutat tots els escenaris possibles que poden utilitzar els independentistes catalans per tirar endavant aquestes normes i s’aplicarà en cada cas la que convingui.

Però tant si trien una tramitació parlamentària com si opten per aprovar-ho mitjançant decret de l’Executiu català, el Govern central ho impugnarà davant el Tribunal Constitucional.

En el primer cas, el Govern de Mariano Rajoy presentaria un incident d’execució de sentència, i si les lleis de ruptura s’aproven per decret, es presentaria un nou recurs davant el Tribunal Constitucional, previ informe del Consell d’Estat.

SUSPENSIÓ CAUTELAR IMMEDIATA I FINS I TOT RETROACTIVA

En tots dos casos, la suspensió cautelar de la norma per part del Tribunal Constitucional seria immediata, fins i tot retroactiva per a les parts al moment en què el Govern de Rajoy presentés el recurs.

Encara que en el cas que la suspensió es pogués aplicar a tercers implicats, aquesta suspensió cautelar només tindria efecte al moment en què es publiqui en el BOE, segons van explicar fonts jurídiques a Europa Press.

Per això, les fonts consultades assenyalen la importància que el Govern present el recurs al més aviat possible, perquè les lleis de ruptura estiguin en vigor el menor temps possible.

Fonts consultades per Europa Press destaquen que, entre unes altres, hi ha una diferència fonamental en aquesta ocasió en relació amb la consulta que es va celebrar el 9 de novembre de 2014 i és la creació que preveu la Llei de referèndum d’una administració electoral, encapçalada per la Sindicatura Electoral, com l’equivalent de la Junta Electoral Central.

En l’article 16 d’aquesta Llei es preveu la creació d’una Sindicatura electoral per a Catalunya, les sindicatures electorals de demarcació i les seccions i taules electorals.

La primera d’elles es configura com un òrgan independent, imparcial i permanent que s’adscriu al Parlament de Catalunya, estaria composta per 5 membres triats i tindria com funció garantir la transparència del procés electoral i l’exercici efectiu dels drets electorals, segons el projecte de llei electoral registrat al juliol en la Càmera catalana.

No obstant això, les fonts consultades asseguren que el paper que poden assumir els integrants d’aquesta Sindicatura Electoral és molt arriscat ja que podrien incórrer en delictes penals com la usurpació de funcions públiques, a més del delicte de desobediència i fins i tot es podrien arribar a considerar delictes de coaccions, ja que a més tenen la jurisdicció disciplinària sobre totes les persones que intervenen en el referèndum i per corregir les actuacions que contravinguin la normativa per la qual es regeixi l’1-O.

El Govern de Mariano Rajoy confia que els recursos que presentin en el Tribunal Constitucional i la suspensions de les normes que aquest dugui a terme, així com les prevencions personals que realitzi, siguin suficients per frenar el referèndum.

Però l’Executiu no ha volgut desvetllar quines mesures concretes adoptaran si això no és suficient per evitar que l’1 d’octubre hi hagi urnes a Catalunya. La vicepresidenta de l’Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, que és qui pilota la resposta judicial enfront del desafiament sobiranista, assegurava ahir que no li anava a desvetllar a Puigdemont com impedirà que posi les urnes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor