Rajoy, víctima de l’odi que ha escampat

Que algú tan mediocre com Rajoy i tan podrit com el seu partit hagin estat set llargs anys al govern diu molt poc de l’electorat.

Al final, crec que ha estat una barreja de supèrbia i de creure’t les teves pròpies mentides la causa del seu enfonsament. El PP creu genuïnament que tothom és corrupte i que és licit robar diners i va subestimar la reacció a la sentència. Rajoy sabia que en tot moment estava a tir de moció de censura, però probablement va creure que els bascs del PNB farien els ulls grossos amb uns dinerons i la promesa (només la promesa!) d’aixecar el 155. Es va equivocar.

A la dreta espanyola ja li va bé haver perdut la moció de censura. Ara qui té el pollastre és l’esquerra espanyola i “los enemigos de la patria”. Venen anys de vaques magres, i se’ls menjarà el nou gobierno. La caixa de les pensions, gairebé a zero, el preu del petroli en alça i la prima de risc comença a pujar. I hi ha la probable pèrdua de la colònia catalana, que també se la menjarà l’esquerra. L’estratègia per sotmetre “legalment” Catalunya fa aigües. Cara a molts espanyols, la situació ha estat controlada mentre manava el PP, i les esquerres l’hauran esguerrat. Amb l’ajut de la caverna mediàtica no els costarà gaire de convèncer. A canvi d’una breu retirada, la dreta espanyola s’està assegurant el domini del que quedi d’Espanya pels propers 10 o 20 anys.

Trobo un to molt pessimista en general. Crec que ens hauriem de donar temps per veure el que passa, i mentrestant engegar la feina bàsica: presos polítics, exiliats i 155. Començar a fer República.
No ens adonem que ara tenim els botxins en fora de joc? Cal recitar la llista dels que vivien per anorrear-nos i que ara no hi son? Podem començar per en Rajoy i en Millo. Peró es que a mes la brutalitat i el cinisme que desprenien els escolanets a l’ombra de l’estat mes repressor s’han quedat sense valedor, i tenim un Govern. Hem d’aprofitar qualsevol avantatge que ens ofereixi el pas del temps en comptes lamentar-nos del que pot venir abans de que arribi.

Aquesta persona “de la que Vd. me habla” i de la que no vull recordar mai més el seu nom, ja s’ha acabat. El problema gros serà ara desactivar tota la xarxa mafiosa que s’ha muntat al seu voltant i de la que continua tenint a les mans tots els ressorts per a fer anar les coses per allà on les vulgui fer anar. Ell té els interruptors i els ciutadans (és a dir, els que no ho són) seran el seu braç executor. Amb aquesta màquina de guerra oberta, intentarà com sempre que res canviï, i el nou president només tindrà un camí per anar desmuntant el garbuix, que és el d’entendre bé als seus aliats i enfrontar-se tots a la màquina mafiosa. Per començar, haurà de trencar tots els paradigmes que el PP ha introduït en la població central contra tot allò que no és igual que ells. El pecat és gros i profund, pel que, o ho fa bé de debò o no se’n sortirà. No n’hi haurà prou amb educar en uns altres valors més socials i democràtics, sinó que caldrà deseducar per poder tornar a educar. Igual com van fer els alemanys després de la segona guerra mundial.
Si ho vol fer bé, tots l’ajudarem. Si no, durarà dos dies i tornaran a ser on son sempre. A les cavernes.

Crec que tot és gràcies al país Valencià i a Catalunya.
El PP és una màfia amb les maneres d’una màfia. La gent catalana i després valenciana va començar a perdre la por i els ha anat desbancant del poder.
Quan vaig veure que perdien el poder a València, ja vaig saber que això s’encomaneria a Madrid autonomia i després govern central. I ara seguiran les altres, Galícia…
Van perdent poder molt ràpidament i ja no pot tapar boques. Ahir un periodista madrileny va insinuar que habien creat molt de mal i dolor a Madrid. Per això el silenci contra Catalunya.
També els tocarà al PSOE i es possible que ho facin els andalusos. Allà també parlen de màfia. Compreu crispetes que tot s’accelera.

Jo no vaig viure la guerra civil però tinc la sensació que és com si ahir l’haguessin guanyat els que van perdre. La victima va ser tota la dreta i ultradreta espanyola.

El cas a estudiar és com i perque es va generar una guerra (la civil i la politica dels últims anys) i si no hi havia o hi ha una altra manera d’abordar el problema i com es pot o podria solucionar definitivament.

Si es certa la sensació que tinc que hi ha un aliat exterior (EU) que intenta estudiar el cas i posar ordre al “merder” crec que la cosa pot acabar bé, tant per ells (Espanya) com per nosaltres (Catalunya) si nosaltres tenim la força democràtica suficient per a justificar la nostra causa per a l’independència, i sempre i quan garantim fidelitat a la supra nació EU sense posar-la en risc públicament com es va fer l’Octubre passat. (Do not declare independence).

Un cop desactivat el 155, s’ha de presentar totes des demandes judicials per tots el greuges patits i portar-les fins a les últimes conseqüències, aquí o a fora.

Res ha de quedar sense jutjar i si no ens fan cas a Espanya, s’ha de portar als tribunals europeus.

A més, les querelles s’han de presentar en cada cas contra la persona, tal i com ells ens han mostrat com fer.

On arribaran aquestes querelles ja es veurà, però que ningú més se senti impune d’atacar o insultar cap català.

Per molt pes de la justícia que li pogués caure al damunt, aquest personatge mai pagarà prou pel que ha fet.

Esperem que el Govern del Torra doni 4 mesos al feixista SSancheSS per fer tot el que li manin els catalans, i tot es tot.
Sino al carrer el feixista SSancheSS pur caradura franquista, feixista i que odia als catalans, insultant greument al President
SSancheSS es un miserable, una vergonya humana, un racó de inmundicies del GAL, i cal fer.li passar puta des del primer moment.
Esfonsar Espanya es el primer objectiu dels catalans; arruinar españa es un objectiu honrat davant els criminals, lladres i feixistes del 155.
iceta es Franco i res més.
Pactar amb aquests miserables, es a canvi del seu esfonsament

Un que no em respecte, que em menysté, no tinc perquè respectar’l i això em passa amb aquest Mariano.

Ens ha fet molt i molt mal a tots, independentistes o no, catalans o no, treballadors, jubilats, dones, homes, estudiants, joves. Com se li pot desitjar res bo?, com Déu ha pogut crear un ser així?, com una mare ha pogut parir un fill així? i…. com coi un poble ha triat un imbècil, beneit i lladre com a seu lider?

De’n P. Sánchez no esperem res bo, susanitas, ábalos, rubalcabas i, pitjor, icetas li voltan com mosques bironeres a una 💩.

Ara més que mai hem de ser intel.ligents. No podem esperar gran cosa de Sánchez però seriem uns il.lusos sino col.laboréssim a portar a terme vàries accions urgents i necessàries. Acabar amb el 155 i la intervenció de les finances, canviar la fiscalia, acostar presos i alliberar-los, derogar la llei mordassa i la del TC, tancar les causes contra els Mossos, tallar les ales a Ciudadanos, seria important que a les properes eleccions PSC, Comuns i ERC deixessin Ciudadanos sense representació als feus on van obtenir grans resultats el 21D, deixar de subvencionar mitjans feixistes. S’obre també una gran oportunitat d’estrényer la col.laboració amb el País Valencià i les Illes en tots els àmbits. No ho hem de desaprofitar. Ajudar a que els republicans espanyols surtin del seu cau on estaven amagats per por. Els independentistes hem de treballar sempre en positiu per tots els catalans i també ajudant als espanyols a que surtin del franquisme . I aconseguir les majories necessàries ( ens falta molt poc) per donar el proper pas endavant. Si fem l’estratègia contrària, del quan pitjor , millor, i que fracassi Sánchez, el que ens espera és un resorgiment de PP i Ciudadanos que ens farà retrocedir altre cop. Això és una partida d’escacs molt llarga i hem de moure bé les peces. Si per arribar a la independència abans hem d’acceptar ser una mena d’Estat lliure associat, ja hauriem avançat molt.

Aquest home no podrà pagar amb penitència per la resta dels seus dies tot el mal que ha generat i infligit. Senyor de l’odi, de la mentida i la corrupció, ha portat Espanya a ser un país molt pitjor del que era abans que ell. Però el pitjor de tot plegat és que tot l’odi que ha impulsat entre la citadania espanyola amb l’ajuda inestimable de C’s ara el rentabilitzarà precisament Ciudadanos, més tard o més d’hora, i aquests són molt pitjors que el PP si es que se’n pot ser que ja és molt dir.

ELS CONTINUADORS….DEL COP D’ESTAT
Del mort totes les puces en fugen. Passem pågina de tanta infàmia. El que em preocupa és el relleu de la continuíïtat. Les puces ens diran que tot l’aparell repressiu contra Catalunya ha estat culpa del mort (d’en Rajoy), quan ells ens sòn còmplices amb ganes de ser més faxes que els mateixos franquistes. Ara és quan la situació és més perillosa, perquè allà on ens sembla veure canvis, només hi haurà miratges. Només cercant l’enfrontament trobarem veritats. Les roses són ara, flors de cementiri. Ja m’enteneu…

És tranquil·lituador que es faci fora Alí Rajoy i els seus 400 lladres, molts d’ells infiltrats en la judicatura, la premsa, l’exèrcit i els paramilitars de la guàrdia civil i els escamots terroristes i espanyolistes.

Un encert de l’editorial és el sobrenom o primera qualificació que es fa de CS. Neocons i, encara millor, ultres són qualificatius i segones deniminacions precises i justes que contribueixen a aclarir el panorama polític.

És decebedor i preocupant veure com, fins i tot en la premsa democràtica (la no madrilenya en general) es colen els qualificatius afalagador que ells mateixos difonen. Liberals, centristes, etc són clares falsedats tenint en compte la postura clarament esbiaixada cap a la defensa dels interessos dels més poderosos de la formació ultranacionalista i, encara més, l’odi profund que escampen a tort i a dret sobre les minories nacionals ibèriques no espanyoles.

El sobiranisme no pot caure en el parany d’aplicar-los els afalacs que li dediquen els seus valedors d’una premsa mercenària. I ha d’intentar revertir aquest missatge subliminal que ens està portant a l’absurd de pensa que a l’estat espanyol no hi ha extrema dreta.

Si no som capaços d’identificar i desenmascarar els neofranquisme podem tornar a patir una nova onada de feixisme similar a la que va anegar Europa en sang i horror a mitjans del secle passat.

Tot el que ha passat aquesta setmana és extraordinari.
Rajoy desapareix com un tirà clàssic. Desapareixen de cop totes les patums de la barbàrie que hen conegut. Totes. Calvari per al seu partit.
Ciudadanos, descol.locats absolutament. Ara mostraran la seva veritable imatge, tan desconeguda pels espanyols.
Sánchez ha fet una cosa inesperada, d’un valor polític excepcional: trencar el marasme perillós en què estàvem instal.lats, en un bucle viciós de persones i dites que no podia desfer-se i que semblava que només podia empitjorar. La causa és la revolta catalana, que ha trencat costures i esbudellat la dictadura espanyola. La corrupció sistèmica del PP ha permès passar aquell punt d’ebullició que va acabar amb Aznar, Rajoy i el PP justament l’11-M-14.
Ha estat fonamental que els vots a Sánchez hagin estat de franc. Se’ls mereixia. A més, ara tothom té les mans lliures per fer Política i posar les seves condicions.
La setmana vinent, tota la crosta espanyola (ben vigent, però sacsejada com un còctel) serà nova. La respirada a fons d’aquests moments ens la mereixíem. Gaudim-ne, espolsem-nos la nostra pròpia crosta, queixosa, màntrica, paralitzadora.
Fem Política.
Molta sort….després de la feina.

Llibertat presos, immediatament. Via lliure als exiliats.

Però la cosa no pot quedar així.
Aquesta gent han robat, han prostituit la justícia, els títols universitaris, han tancat a la presó els nostres representants legítims provocant molt de mal a nivell humà, han deixat el país amb la pitjor imatge internacional que ha tingut mai. S’han carregat tots els principis de la democràcia.
Aquesta gent ha de pagar per tot el mal que han fet,. Si això ha estat possible és degut a que no es va fer net durant la Transició, si ara tampoc es prenen mesures, segur que ho tornaran a intentar altra cop.
Cal portar a judici imparcial (recordeu què era això?), a més del Rajoy, a TOTS els seus ministres, jutges, fiscals i altres corruptes. Si tornem a “oblidar” ells tornaràn, potser sota altres sigles (CD’s, Wox, FAES, o qualsevol altra), però tornaran.
Ara que s’obre una nova oportunitat per tornar a la democràcia, fem neteja, no deixem la porqueria per als nostres fills.

Els jutges de la Gurtel podien haver-ho fet de moltes maneres i ho han fet així per tornar als populars el ridícul internacional que els ha obligat a fer a causa dels nostres polítics. Han estat ells que han desallotjat Rajoy.

I perquè Espanya ja tenia el recanvi perfecte:

Fa dos dies en Sánchez com maleït zombie o muñeco diabòlico no feia més que repetir que el nostre President és un .. no he estat al cas de l’adjectiu que li posava però tinc clar que era a més a més d’injust, insultat amb clar propòsit d’insultar, i així ens insultava també a la majoria de catalans.

(En tenien un altre gairebé perfecte, l’Albertito, però no deixa de ser català, el pobre, i ja sabem que això a Espanya penalitza).

Caldria fer lluir en tot el seu esplendor la matèria de què està fet el personatge.

Ningú vol perjudicar Espanya. Només és defensa pròpia. I si no, ho tenen molt fàcil: ordre a la fiscalia d’estat de retirar càrrecs contra els nostres presos, i treure les mans de sobre els nostres diners i les nostres escoles i institucions. Llavors podrem parlar com gent civilitzada.

El comentari d’en Pep Soler, em sembla del tot pertinent. Fent comparació internacional, Alemanya no fa un pas sense el judici de Nüremberg. Algú imagina mantenir dins el mateix règim als botxins i les seves víctimes? Té raó l’editorial, els noecons, han pensat la polítics de terra cremada, o com jo la penso: la de mafiosa lògica. Vull dir, si no ets de la meva família, estàs a la meva contra.
O hi ha presó, lliçó i arrepentiment exemplar; o jo no puc comtemplar estable o creïble cap promesa d’Espanya.

Pep Soler: Tens tota la raó, i més raó encara; serem uns estúpids i uns delinqüents per omissió els ciudadans i polítics que per dropos i deixats, i fins i tot per covards i porucs no ens prenguem amb urgència i dedicació aquesta necessària desinfecció. Crec que una cosa és important: que es comenci pels jutges, perquè són ells els que hauràn d’aplicar correctament la constitución española netejant legalment el estado, i no pas aplicant venjativament la criminal constitución Rajoy-PP.

-Sobre la transversalitat popular, “només el poble salva el poble”respecte a la parcialitat partidista “els nostres polítics menys les CUP ens han traït. No seré jo qui faci la lloança de l’actitud dels nostres partits polítics (excepció feta de quan vaig alabar, l’estiu del 2015 l’aliança per presentar-se com a Junts pel Sí), i ja hem sigut molt crítics amb la seva suposada / real previsió de que “tot està llest” durant octubre de 2017.
-Dit això, si utilitzem dues variables que són : d’una banda el sentit comú sobre l’origen dels polítics, i d’altra banda l’experiència empírica de la pròpia col•laboració des de dins “de la bèstia”-permeti’s la hipèrbole per referir-me a les dues grans entitats, ANC; Òmnium-, podem arribar a tres o quatre veritats (incòmodes):

Primera. No hem sortit guanyadors del torcebraç amb l’estat espanyol. Malgrat l’heroïcitat de l’1 d’octubre, malgrat el resultat –net, no manipulat ni exagerat com volen fer creure els neofalangistes- de 2,0M de vots en favor de la independència, malgrat la consolidació i augment d’aquest electorat sobiranista en les eleccions proposades injustament pel govern pepero el 21/D, malgrat que la decència, l’empatia, la legitimitat, la justícia, els drets humans, el pacifisme cívic, i la raó són a favor nostre, malgrat tot, no hem volgut/sabut mesurar la nostra força, i els indecents, antiempàtics, il•legítims (tot i que legals), injustos, pseudogenocides, violents incívics i irracionals, han guanyat.

Segona. La idea generalitzada de que la força del poble, en concret membres i simpatitzants d’ANC , Omnium, és angelical respecte a la diabòlica de la força representada per PdCat i ERC, és un raonament propi de societats immadures, adolescents. O és que el sentit comú no ens fa entendre que els nostres polítics sorgeixen de la nostra societat, i en són un reflex? O és que en un període de temps històric suficientment llarg (dècades), no queda clar que cada societat té els governants que es mereix? O és que pensem que nosaltres, el poble, som valents, anti-sectaris, atrevits, llestos, coherents, i resulta que els càrrecs electes que ens representen són el contrari, covards, partidistes, botiflers , estúpids i veletes ? O és que l’experiència dels que estem a Omnium i ANC no es recorda que entre nosaltres, ciutadans de base, hi ha de tot?

Tercera. No estem tan malament com diuen els catastrofistes. Probablement el futur immediat, els propers cinc, sis, set anys, seran propicis per a nosaltres. Pot ser que tinguem una segona oportunitat per “implementar” la proclamada i en suspens república catalana. Per fer-la efectiva, per estendre passaports republicans, i decidir des del nostre Parlament el destí dels nostres impostos. Ara bé, segurament aquesta vegada guanyarem als punts. Guanyar per K.O. no vam saber-ho fer a l’octubre (no ho hem sabut fer mai) i caldrà resistir, perseverar, entomar, atacar, fer pedagogia europea, mantenir-se ferm i decidit, explorar idees “out of the box” i aprofitar el moment oportú per demostrar que el combat el guanyarem a la catalana, no a la taliban. Tant de bo. Tant de bo. Bé, tant de bo m’hagi de menjar aquesta hipòtesi amb patates, i aquesta segona oportunitat efectiva sigui en un futur immediat, posem abans que s’acabin els propers quatre anys, diguem per tot el 2022. Tant de bo.

“…que ja no es basava en la capacitat d’atracció sinó en la de repulsió.”

Poques vegades, usant tant sols un grapat de lletres, hom crea frases tan sencilles com elegants, tan certes com contundents, i que defineixen l’essència d’un concepte amb una nitidesa insuperable.

Aquesta frase n’és un exemple.

Tampoc cal dir que li permetem la caricatura. Jo fins hi tot l,agraeixo. L’humor és sagrat i absolutament necessari. Però a més, en aquests cas, es totalment encertada la caricatura.