“Del carrer a la galeria”: les rajoles del català que van voltar món s’exposaran a Barcelona

Fa més d’un any, l’arquitecte Joan Juncosa va començar a distribuir peces per tot Barcelona per afecció. La primera rajola hidràulica la va regalar als seus veïns, que van anar-se’n al seu país d’origen i en van penjar una fotografia a les xarxes socials. A partir d’aquí, va decidir de començar un joc pels carrers de la ciutat. L’usuari que trobava la peça la podia agafar amb una condició: transportar-la a un altre lloc i retratar-ho per deixar-ne constància. Praga, Hong Kong, Panamà, San Francisco, l’Argentina i el Perú són uns quants dels indrets on han viatjat les peces que Juncosa amagava.

Aleshores, ja anhelava dedicar-s’hi professionalment algun dia i ara és més a prop de l’objectiu. Avui al vespre, unes quantes peces faran un camí més curt però igual de gran, perquè s’exposaran al Canal Gallery, la galeria d’art urbà i contemporani situada al carrer de Palau del barri Gòtic de Barcelona. “La galeria va contactar amb mi després d’haver vist què feia i em va cedir un espai, amb la llibertat que considerés per a exposar-hi la col·lecció de peces.” Creu que és un pas gegant, un homenatge a la feina feta. “M’exposen en l’àmbit internacional. És un reconeixement que era dins del meu imaginari, jo creia que es podia fer.”

Què s’hi podrà veure?

Els usuaris podran gaudir de l’exposició durant tot el mes de setembre. Constarà d’una primera part, “Rajoles per al món”, per als qui no coneguin el projecte. “Hi haurà una mena de mapa en què apareixeran els llocs on han viatjat les rajoles i que explica més detalladament com va començar el joc. Hi apareixen els països i es detalla per què la gent els ha dut fins allà.” Explica un cas concret, el d’una parella que es va conèixer a un altre país i hi torna de viatge amb rajola. “Potser no és un lloc gaire bonic, però és on es van conèixer i per això porten la peça fins allà”, relata. La història que hi ha darrere, diu, fa que l’obra tingui més valor perquè ells tanquen el cercle.

“Unes quantes de les peces més mítiques”

La segona part de l’exposició serà un repàs d’on ha arribat artísticament per acabar fent les composicions. En total, hi haurà dotze grans formats, és a dir, peces molt grans fetes amb la rajola. “He creat aquests murals de quatre metres quadrats i cinc entre els quals hi ha diàlegs.” Una de les obres, titulada El jardí de les delícies, és una composició formada per tres terres hidràulics que hi havia en una casa modernista. “He fet el tríptic del Bosch amb els meus propis colors, amb la mirada d’allò que fins ara era un terra, i canvia de perspectiva. És art pur.”

El joc, l’essència de tot

Sobre el joc, Juncosa diu que el continuarà fent perquè és l’essència de tot. Precisament, acaba d’aterrar de Venècia, on també ha portat unes quantes peces que ja tenen propietari. “He rebut uns quants missatges de persones que es demanaven què era el joc. També vaig anar a Portugal, on un diari es va interessar pel projecte després d’haver vist les peces.”

Allò que va començar com un joc s’ha convertit en peces que es venen per acabar en galeries d’art. “Vendre-les és allò que em permet tenir tota la llibertat per a fer un munt de coses gratuïtes a la ciutat.” Fira de Barcelona també li va encarregar el disseny dels trofeus que es van lliurar durant el congrés IOT Solutions World Congress (IOTSWC). “Són panots exclusius que vaig dissenyar per lliurar-los a empreses com Amazon. És un encàrrec que no hauria imaginat mai.”

Ara bé, en tot moment destaca que, com que no s’hi pot dedicar professionalment, continua treballant d’arquitecte en projectes que li entusiasmen. Un fet, diu, que d’alguna manera va lligat al vessant d’artista. “Amb l’arquitectura conec interioristes i ells em diuen que volen posar peces meves a les habitacions d’un hotel.” D’aquesta manera, va fent col·laboracions i omple l’agenda de contactes. “No deixaré l’arquitectura perquè sóc arquitecte, i tampoc no deixaré l’art perquè em considero artista”, conclou.