Les rajoles hidràuliques d’un jove català que han fet la volta al món

Durant el confinament, Joan Juncosa va trobar la inspiració al terra del seu pis a la Sagrada Família de Barcelona per a començar a pintar llenços de 20×20 centímetres en què reproduïa una rajola hidràulica que, posteriorment, va distribuir de quatre en quatre pels carrers de Barcelona. “Tot va començar quan vaig regalar una rajola als meus veïns, van marxar al seu país d’origen i en van penjar una fotografia a les xarxes socials.” En aquest instant va veure que seria interessant de fer un pas endavant i començar un joc pels carrers de Barcelona. Pensava els llocs on ubicaria les peces i uns minuts abans ho publicava a les xarxes socials perquè els seus seguidors poguessin cercar-les. Qui les trobava podia agafar-les amb una condició: conservar la rajola i, quan anés a un altre indret, fer una fotografia del paisatge amb la peça com a element principal i compartir-la a internet. El terra que trepitja cada dia, el pla horitzontal que veu diàriament a casa el fascina. “Per això vaig decidir de canviar la perspectiva a un pla vertical: per donar-li valor i estima“, diu.

D’aquesta manera, Juncosa va començar un projecte que, deu mesos després, es va convertir en més que una afició. És un tros de Barcelona que se’n va, viatja i torna virtualment. L’èxit a les xarxes creix i molts ciutadans de fora de Barcelona i també de l’estranger li demanen que faci rajoles personalitzades per la impossibilitat de poder anar a Barcelona. Ell hi veu una oportunitat per a anar més enllà. Per una altra banda, les fotografies que rep li han permès de conèixer uns altres països i cultures i, fins i tot, descobrir detalls de ciutats que ja havia visitat, però a les quals no havia parat prou atenció. Hong Kong, Panamà, San Francisco o l’Argentina són alguns indrets del món on han arribat les seves peces. “Un dia vaig investigar tot un matí on era platja del Venao, em va encuriosir molt aquest nom.” És una platja paradisíaca de la ciutat de Panamà.

Fer un pas més enllà per a dedicar-s’hi professionalment

Fa unes setmanes va decidir de començar una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami per a arribar a més gent. Juncosa ha assolit l’objectiu –manca una setmana perquè acabi– i, de moment, té més de dos-cents encàrrecs pendents. No li agradaria haver de rebutjar cap proposta, però per a assumir-ho necessita recursos. Ara mateix té encàrrecs que es van multiplicant perquè una sola aportació potser ser d’un usuari que ha demanat catorze peces. D’ençà que va començar el projecte, l’obra s’ha anomenat popularment “rajola”, però realment són peces que pesen poc perquè facin una doble funció. Per una banda, que qui ho agafi pugui transportar-ho fàcilment i, per l’altra, com que no és fràgil com la ceràmica, es pot enganxar fàcilment a un edifici o monument sense malmetre’n la infrastructura.

“Em va sorprendre la quantitat de gent que respecta l’art urbà”

Diu que al començament va ser complicat de tirar endavant el projecte perquè la gent s’aturava a observar l’obra d’art, però ningú no s’atrevia a agafar les peces. “Em deien que els agradava molt veure-les penjades mentre passejaven per Barcelona o anaven a treballar i, per tant, no volien que se n’anessin. Em va sorprendre la quantitat de gent que respecta l’art urbà“. De sobte, un dia es lleva i rep una notificació al mòbil d’una fotografia feta als Estats Units amb una de les seves obres: “Em vaig emocionar.” Era una de les peces que havia penjat el mes de gener al costat de l’Hotel Vela i fins uns quants mesos més tard no va saber que havia viatjat 9.000 quilòmetres, concretament fins a San Francisco. La ubicació de les peces és molt pensada estratègicament: “La cosa més bonica de les rajoles és quan els toca la llum directa i prenen tot el protagonisme. Potser el lloc no té encant, el poder te’l dóna la rajola mateixa.” La peça més gran que li han demanat mai és una gran catifa formada per trenta-dues rajoles i li va costar aproximadament un mes d’elaborar-la.

Elaborar murals o polir monopatins

Per una altra banda, les xarxes socials li han permès d’arribar a més sectors i rebre encàrrecs sorprenents relacionats amb diversos àmbits. Formar part d’un catàleg de peces ceràmiques, elaboració de murals exteriors, o el més curiós: arreglar la part final d’un monopatí. “Molta gent em demanava encàrrecs per privat, al principi és fàcil d’assumir, però un dia vaig rebre vint encàrrecs de cop i vaig veure que havia de fer-hi alguna cosa.” Ara, amb el micromecenatge espera d’assolir el màxim d’aportacions i de cara al setembre començar a fer els encàrrecs perquè la vida i història de les rajoles continuï fent la volta al món. “Jo creo la meitat de l’obra, el marc el construeix la persona que troba la peça i en completa l’altra meitat.” Juncosa admet que el projecte li ha fet prendre consciència de la cultura que envolta els mosaics hidràulics i tota l’oferta que hi ha per descobrir a Barcelona, però també a uns altres indrets del món.