Raimondo Cacciotto: “L’Alguer ha de consolidar les relacions amb la resta dels Països Catalans”

L’actualitat política d’aquest cap de setmana a tot el país, amb l’excepció d’Andorra, serà marcada per les eleccions al Parlament Europeu de diumenge. Però a l’Alguer, les eleccions europees no tan sols començaran un dia abans, demà, sinó que, a més, coincidiran amb les eleccions municipals. Raimondo Cacciotto, candidat de la coalició de centre-esquerra, i Marco Tedde, candidat de la coalició de centre-dreta, es disputaran la sindicatura –o batllia– de la ciutat en uns comicis que començaran demà, dissabte, al migdia i s’allargaran fins ben entrada la nit de diumenge.

En aquesta entrevista, Raimondo Cacciotto exposa la seva visió de govern per a l’Alguer, que té com a eix vertebrador el suport a les famílies i l’accés a l’habitatge, i aprofundeix el rol del català en l’ensenyament i la vida quotidiana a la ciutat, tot reivindicant l’Alguer com un node lingüístic i cultural amb la resta del país.

[La conversa forma part d’un cicle d’entrevistes amb els dos candidats a les eleccions municipals de l’Alguer. Podeu llegir l’entrevista a Marco Tedde en l’edició d’avui de VilaWeb.]

—Quin és el principal problema que té l’Alguer en aquest moment?
—Hem de tornar a fer de l’Alguer una ciutat bonica, neta, acollidora. Per aconseguir aquest objectiu, cal que impulsem un sistema municipal de neteja i manteniment eficaç i eficient. El punt de partida de l’acció de govern del nou consistori ha de ser la cura i l’atenció als elements més ordinaris de la vida a la ciutat.

—Quina és la proposta del vostre programa que destacaríeu com a més important?
—Les polítiques familiars, i en particular les polítiques d’habitatge, són una prioritat del nostre programa. L’Alguer ha de tenir l’ambició d’elevar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Cal que fem de l’Alguer una ciutat on es pugui viure, i on es pugui viure de manera saludable. Però, per assolir aquest objectiu, caldrà que despleguem polítiques innovadores en matèria d’habitatge, família, salut, esports i, sobretot, inclusió social. És per això que volem que els programes de suport a les famílies passin, progressivament, de la mera assistència econòmica a una prestació de serveis més holística que afavoreixi la natalitat i la salut, i que reforci l’atenció als més dèbils i vulnerables. Una de les mesures que proposem, en aquest sentit, és ampliar l’oferta d’habitatge per a famílies, parelles joves, persones desfavorides i gent gran. És una de les accions concretes que el nostre programa proposa sobre aquesta qüestió fonamental.

—Quin paper ha d’exercir el català a l’Alguer?
—L’Alguer és una part integral de la comunitat internacional de parla catalana. Aquesta identitat lingüística i cultural fa única Sardenya: és una riquesa que cal preservar, promoure i transmetre. Garantir el coneixement i l’ús del català entre les noves generacions a l’Alguer és un dels objectius del pla estratègic que proposem per a la ciutat. Per a mi, personalment, la qüestió del català és –hi poso èmfasi– tota una missió. Sóc part d’una generació pont entre els més grans, els que més català parlen, i els més joves, que pràcticament no el coneixen. Per això sento que la meva generació està especialment capacitada per a aquesta tasca d’assegurar la transmissió del català: encara hi ha coses que podem fer per protegir, potenciar i promocionar el català de l’Alguer.

—Què proposeu per a consolidar l’ús del català a l’escola?
—Cal que potenciem i transmetem el patrimoni lingüístic que forma part de la identitat de l’Alguer. L’objectiu ha de ser fomentar-ne la transmissió generacional, posant l’èmfasi particularment en els més joves; és a dir, els alumnes entre zero i sis anys. Crec que és, precisament, en aquesta franja d’edat en què es pot trobar el veritable punt d’inflexió pel que fa a la transmissió generacional del català. El govern municipal ha d’esperonar les escoles perquè apliquin projectes en català, utilitzant tots els recursos i espais que preveu la llei regional. En particular, cal treballar en la formació del professorat i afavorir la immersió lingüística.

—Quina relació ha de tenir l’Alguer amb la resta dels Països Catalans?
—L’Alguer ha de consolidar les relacions amb la resta dels Països Catalans, tot procurant de teixir relacions amb més institucions catalanes i rellançar el paper de les associacions que s’ocupen de la protecció i valorització del català. Ara com ara, si més no, comptem amb la tasca imprescindible de l’Ofici a l’Alguer de la Generalitat de Catalunya; nosaltres volem rellançar l’oficina de polítiques lingüístiques perquè pugui tenir una identitat clara, uns objectius definits i, sobretot, un personal específic i dedicat. Això, de retruc, ens permetrà de rellançar iniciatives de caràcter cultural, esportiu, ambiental, comercial i turístic amb la resta del país. Però, per assolir aquest objectiu, cal que garantim les connexions aèries amb Catalunya durant tot l’any.