Els vuitanta anys de Raimon i una fundació en marxa

Des que es va retirar dels escenaris, Raimon està més pendent de la salut i dels avisos que li dóna el cos. Això abans no li passava, explica per telèfon a VilaWeb. Sorneguer, diu que sí, que el feliciten pels vuitanta anys que fa avui, però que no té ganes d’anar de plató en plató o de ràdio en ràdio, i que tot el que li ve de gust de dir és que no tornarà a complir vuitanta anys.  “Quan tinga alguna cosa interessant per contar, faré entrevistes; ara, amb tot això que passa, sense saber amb qui t’ajuntes, val més que em quede a casa”, diu.

Xàtiva!

La darrera gran notícia que vam tenir de Raimon va ser la signatura a València, el mes de juliol passat, del conveni per a la constitució de la Fundació Raimon i Annalisa. Va ser al Palau de la Generalitat tot aprofitant la mitja treva que va donar aquest estiu la propagació de la pandèmia de covid. Amb aquest gest, Raimon i Annalisa donaven tots els seus béns. Les altres tres branques de la fundació són l’Ajuntament de Xàtiva, la Diputació de València i el Ministeri de Cultura espanyol.

D’aquesta manera, Xàtiva continua posant les coses a lloc i reparant els danys i les ofenses comeses contra Raimon durant els anys de batlles del PP, amb Alfonso Rus al capdavant. Ja és fill predilecte, ja té una escultura dedicada. D’ací a un temps tindrà un centre cultural dedicat.

De fa dos anys, l’antic monestir de Santa Clara és propietat municipal. És dividit en dues grans àrees, una de les quals és Bé d’Interès Cultural (BIC) i l’altra no. Serà en els dos mil metres que ocupa la zona BIC on s’instal·larà el Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC). A l’altra ala, de planta més moderna i menys interessant arquitectònicament, s’hi construirà el nou palau de justícia de Xàtiva.

Un milió de pressupost

Abans que el llegat de Raimon i Annalisa puga ser exposat, contemplat i estudiat a Xàtiva, s’han de fer els treballs d’adequació de l’edifici, deshabitat des del 2002. La covid ha alentit prou el funcionament de les administracions generals i, del mes de juliol ençà, no hi ha hagut cap avanç ressenyable. El convent continua impertorbable i els materials encara són a les mans dels donants.

Amb tot, sí que hi ha moviment en els pressuposts de l’any 2021. L’Ajuntament de Xàtiva ha consignat mig milió d’euros per a licitar el projecte de reforma del monestir. Segons que han informat des del consistori, es van enllestint les bases que han de regular la licitació. A més, tant el pressupost de la Generalitat com el de la Diputació preveuen d’aportar, també el 2021, 250.000 euros cadascun.

El llegat, reunit i organitzat

Fa un parell d’anys, À Punt, la ràdio pública valenciana, batejava un dels nous estudis amb el nom de “Al vent”. En una entrevista per a celebrar-ho, Raimon ja parlava de tots aquests materials aplegats i guardats durant anys de treball, de viatges i de relacions. I es preguntava en veu alta si no tocava organitzar-ho tot i cremar-ho en una falla.

Això últim sembla descartat. La primera idea de Raimon i Annalisa era de repartir la deixa entre Xàtiva, València i Barcelona, però, segons que ha admès, hauria estat un desgavell. De manera que la proposta de Xàtiva la van trobar molt engrescadora per les possibilitats i l’amplitud del monestir. Un lloc emblemàtic per a un llegat important.

A banda els més de vuit mil llibres, la correspondència, l’obra gràfica, la discografia i totes les obres d’art, al CRAC hi haurà també una sala d’exposicions i una per a concerts. Segons que explica Raimon, Annalisa ho té tot molt organitzat i endreçat. A punt per a poder-ho traslladar. En la conversa telefònica es refereix a les peces artístiques. Diu que ells no han estat mai col·leccionistes, però que han tingut molts amics artistes. I és així com en el curs dels anys, Raimon ha reunit obres de Miró, Tàpies, Artur Heras, Andreu Alfaro, Rafael Pérez Contel, Joan Pere Viladecans i més. I també considera una sort haver coincidit, els anys seixanta del segle passat, amb fotògrafs excepcionals que li han fet portades o cartells, com ara Colita, Oriol Maspons i Leopold Pomès, els millors, diu.