Raimon

Avui Raimon fa setanta-cinc anys. En qualsevol cultura europea, la data i l’efemèride quedaria marcada per les reverències a un home que encarna el bo i millor del seu país. Per sort, en la nostra també han canviat coses i avui Raimon és reivindicat i homenatjat per tot allò que ha fet en el curs de la seua vida, de cap a cap del país. VilaWeb s’hi ha volgut afegir amb un vídeo de felicitació, en què participa gent que l’estima i gent que ens representa a tots. Com un simple gest més de reconeixement i, per què no dir-ho, d’estima.

Raimon és un home difícil perquè sempre ha fet allò que ha volgut o, més ben dit, perquè sempre ha fet allò que ell ha cregut necessari de fer. Tot això, a més, vivint en un món que alaba la independència intel·lectual com si fos un tòtem i que idolatra l’autenticitat com si fos un eslògan. Però que s’espanta amb facilitat i es neguiteja quan algú exerceix de bo de bo l’honradesa i la independència.

Raimon, en aquest sentit, fa la feina que hauria de fer qualsevol intel·lectual: escoltar, analitzar, explicar i opinar, de la manera més honrada i ben treballada possible, amb la màxima honestedat, sobre la societat on viu. Sense lligar-se a ningú més que a ell i als principis que indiscutiblement han inspirat tota la seua vida. Uns principis que, si els hagués de definir jo, diria que són l’amor a la cultura, el respecte al país i a la seua gent, l’estima per la bellesa i la precisió i l’anhel de justícia. Quatre valors que estic segur que molts de nosaltres compartim amb ell i que molts també voldríem que fossen la divisa d’aquesta terra on et responen bon dia quan tu dius bon dia.