25.04.2023 - 21:40
En el curs de la història, hi ha hagut moltes obres d’art que han nascut d’un encàrrec. Es pot dir que és el gruix de la creació pictòrica i escultòrica fins al segle XIX. Els artistes es lluïen en cada una de les peces que feien per encàrrec perquè sabien que això els podia obrir moltes portes i, és clar, s’hi jugaven el prestigi i els diners. De patrons, n’hi havia de tota mena, particulars i institucions, de la monarquia i la noblesa fins a alguns altres com el que ara ens importa: l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Aquesta entitat va encarregar a Josep Mirabent, el pintor decorador més important de la segona meitat del segle XIX –i, per tant, un pintor pre-modernista–, que pintés divuit tipus de raïm, un encàrrec a què es va dedicar entre el 1869 i el 1878.
Mirabent va crear divuit quadres pintats a l’oli sobre fusta de cedre, en què apareixen alguns dels raïms més significatius de la viticultura catalana de la segona meitat del segle XIX. El pintor, que llavors tenia el màxim prestigi, era un dels millors creadors de natures mortes del país i dominava com pocs la tècnica de la pintura de flors i de fruita. Va anar creant la seva obra mentre la fil·loxera arrasava el camp francès, però quan encara no havia arribat a casa nostra. Per això, aquesta sèrie de quadres és encara més valuosa, perquè s’hi poden observar raïms que es varen perdre definitivament en la catàstrofe que va arrasar les vinyes a final del XIX.
Ara aquesta obra arriba a un nou cim de la seva difusió, perquè l’editorial Vibop ha decidit de publicar un llibre que reprodueix totes les obres que va fer Mirabent complint aquest encàrrec. Ocupen el número 20 de la col·lecció Envinats i van acompanyades de texts de la historiadora de l’art Isabel Coll i de Xavier Fornos, director del Vinseum, el Museu de les Cultures i el Vi de Catalunya. L’editora, Montserrat Serra, explica: “Els raïms de Josep Mirabent és el títol número vint de la col·lecció Envinats, una col·lecció que vincula el vi amb les arts i la creació. El vi és el fil conductor de la col·lecció, sempre hi és, i es trena amb alguna altra disciplina, sobretot artística: literatura de ficció i de no-ficció, arts visuals, disseny, història, filosofia… Cada any editem quatre títols i la idea és que siguin variats, que escrutin aspectes diferents entre el vi i les arts, el coneixement, la creació i la ciència. En el procés de programar els títols d’aquest 2023, vaig parlar amb l’equip del Vinseum, un museu que té col·leccions molt interessants, que ultrapassa la idea del vi com a fet etnogràfic. I Jordi Ribas, que és el responsable d’activitats del museu, em va recordar que una de les sèries bones i boniques que té el museu són els raïms pintats per Josep Mirabent al segle XIX. De seguida vaig imaginar-me el volum, reproduint les divuit pintures, amb uns textos introductoris contextualitzant el pintor i el valor de l’obra. Els textos els vam encarregar a la historiadora de l’art Isabel Coll, biògrafa de Mirabent, i al director del Vinseum, Xavier Fornos. I el museu ens va posar totes les facilitats per a fer possible el llibre.”
Les dificultats de l’obra
Precisament Coll explica en el llibre algunes de les dificultats que va tenir l’artista per a poder fer l’obra: “No sé si veient aquells quadres algú pensava en les dificultats que el pintor havia hagut de superar per realitzar la col·lecció de raïms, que va trigar deu anys a completar. No era una tasca fàcil perquè, d’una banda, el model era de temporada i, d’una altra, des que el viticultor li donava els raïms, Mirabent disposava de poc temps per pintar-los abans no es fessin malbé. L’escassa duració dels models era un problema al qual s’afegia la minuciositat i dificultat que requeria la seva interpretació.”
L’editora diu: “Aquest volum encaixa a la perfecció amb la col·lecció Envinats, perquè conté el tema vitivinícola en la seva essència, alhora que es vincula amb les arts visuals i la recerca científica. Perquè, en un temps en què la fotografia era completament incipient, aquestes obres, més enllà de la seva bellesa, tenen una precisió tècnica impecable i mostren totes les parts del raïm per poder-lo identificar. Són divuit varietats de raïm pre-fil·loxèriques, una part de les quals no es van tornar a replantar després dels estralls de la plaga. Finalment, un altre valor a destacar d’Els raïms de Josep Mirabent és l’interès i la vigència que té el llibre avui per al món del vi, que torna a valorar les varietats pròpies i es troba en procés de recuperació de moltes varietats de raïm pre-fil·loxèriques, en el context de canvi climàtic.”
I Xavier Fornos ens explica: “Les pintures de Mirabent són, doncs, la instantània de la vinya catalana a les portes del desastre anunciat. Sense ser-ne gaire conscient, pinta la vinya que no tornarà a ser mai més […]. És curiós com, en plana era de la identificació de varietats de raïm a partir de l’extracció de l’ADN, el conjunt pictòric del final del segle XIX perviu com l’únic recurs científic que queda a l’ampelografia per poder reconèixer la morfologia d’aquestes varietats avui desaparegudes.”
Montserrat Serra diu: “Coneixia aquesta col·lecció de raïms, perquè és una de les sèries importants que s’exposen al Vinseum i tenen una qualitat tècnica i artística que fa que la recordis. D’ençà de la primera vegada que vaig veure aquests raïms ja em van atreure i interessar. Tenen una qualitat tècnica i artística diria que a l’abast de pocs. Amb l’arribada del modernisme al tombant de segle XX, Josep Mirabent va anar quedant desplaçat i avui poca gent coneix la seva obra. El llibre també contribueix a recuperar la seva figura.”
Amb el llibre podrem tenir coneixement de la vida i obra del pintor i també de la trajectòria d’aquests quadres i admirar la precisió amb què va retratar l’afartapobres, carinyena, garnatxa, grumet, macabeu, malvasia, raïm de Martorelles, moscatell romà, moscatell de gra petit, moscatelló (moscatell de gra vermell), raïm d’Alacant, raïm de València, pedro ximenes, picapoll, Sant Jaume, sumoll, terrassenc i xarel·lo. Tot un compendi de bellesa, història i gastronomia per a servar el nostre patrimoni cultural.
