Els raiers alerten: “Cada any hi ha menys cabal als rius; notem moltíssim el canvi climàtic”

Dos rais amb quatre tripulants cadascun han tornat a solcar avui el riu Segre per rememorar aquest antic ofici, a la 32a Baixada dels Raiers de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. Enguany el recorregut s’ha hagut d’escurçar a causa de l’escassetat de pluges. “Notem moltíssim el canvi climàtic. Cada any hi ha menys cabal. Si això no canvia, els rais no es podran fer a l’estiu perquè no hi haurà aigua“, ha alertat el president dels raiers de Coll de Nargó, Àlex Ferré.

La jornada, que es va ajornar la setmana passada per les restriccions per l’onada de calor, ha començat amb l’enraiada. Consisteix a unir dins l’aigua els tres trams de fusta que han format cadascuna de les dues embarcacions. Tot seguit, ha estat el torn de la baixada per la zona de la platgeta dels Clops de Fígols, que ha aplegat desenes d’espectadors.

El recorregut d’enguany ha estat de prop d’un quilòmetre, una distància més curta que la d’anys anteriors i que ha estat condicionada pel canvi climàtic, segons que ha indicat Ferré. De fet, ha explicat que la manca de cabal al Segre ha obligat a escurçar els recorreguts d’aquests darrers anys i avisa que, si la situació no canvia, la continuïtat de la festa a l’estiu es pot veure compromesa. “Si continua així, haurem de canviar de data.” Ha afegit que, amb vista a l’any vinent, pensen d’ampliar aquest recorregut.

Amb la mirada posada a la candidatura a la UNESCO

L’entitat que promou la festa confia que l’any vinent els raiers puguin rebre el reconeixement de patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO. Segons Ferré, això pot significar que aquesta tradició sigui immortal, a més a més de consolidar el record de l’ofici de raier.

Les associacions de raiers de la Pobla de Segur i de Coll de Nargó formen part d’aquesta candidatura de caràcter internacional, juntament amb una quarantena d’entitats d’onze països europeus. El projecte l’encapçala Polònia, a més de ser-hi presents també Alemanya, Àustria, la República Txeca i Letònia.