Rafel Nadal guanya el premi Ramon Llull amb ‘El fill de l’italià’

Misteri resolt. Una de les cites literàries més importants de l’any ja té guanyador. Rafel Nadal s’ha emportat la XXXIX edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la El fill de l’italià, una novel·la que descobreix l’odissea d’un milenar de mariners italians refugiats a Caldes de Malavella el 1944.

Rafael Nadal és un vell conegut dels lectors del grup Planeta, ja que ha estat un dels autors més venuts de Destino d’ençà que el 2012 va guanyar el premi Josep Pla amb Quan érem feliços. En cap cas no podrà dir d’ell mateix que no és mediàtic perquè Nadal (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a 8 TV, RAC 1 i TV3.

En aquesta ocasió el protagonista de la història és en Mateu, fill de la casa més pobra de Caldes de Malavella, que aviat descobrirà que a casa seva bona part dels crits i baralles amaguen un misteri relacionat amb l’arribada al poble d’un milenar de mariners italians que varen sobreviure a l’enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 com a venjança per l’armistici entre Itàlia i els aliats, és a dir, la novel·la està basada en fets i personatges reals.

Nadal s’ha erigit com el guanyador sobre les 55 obres presentades a concurs i s’emporta els 60.000 euros de premi, la dotació més gran d’un premi literari en català. El llibre sortirà al carrer el 27 de febrer en català, castellà, francès i italià. El jurat estava format per Carles Casajuana, Francesca Cristoffanini, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola, Carme Riera i Emili Rosales. S’havia presentat amb el pseudònim d’Antoni Granell.

Rafel Nadal té una gran capacitat per explicar històries i ho demostra quan parla de la novel·la: ‘A principis de setembre de 1943 els alemanys enfonsen el creuer cuirassat Roma, el vaixell insígnia de l’esquadra italiana. Ho fan en represàlia per l’armistici signat pels italians amb els aliats. El vaixell liderava una formació de 23 navilis i en deu minuts s’enfonsa. Gairebé 2.000 mariners moren, però 600 són rescatats per altres vaixells de la flota’.

Com que el ministeri de guerra italià havia estat ocupat pels alemanys, aquests mariners no tenen ordres i no saben on tornar, però tenen clar que no poden anar a Itàlia, perquè serien fets presoners, així que busquen un port neutral i el primer que troben és el de Maó. El gruix es dirigeix cap allà, tot i que alguns altres arriben al port de Pollença, on enfonsen el vaixell. Després seran traslladats a Sóller.  ‘Però per culpa d’uns incidents a Menorca tot el col·lectiu és traslladat a Caldes de Malavella’. En total va ser un milenar el nombre de mariners italians que varen arribar al poble.

Aquí hi haurà un gran daltabaix perquè ‘heu d’imaginar l’impacte que suposa l’arribada de mil homes joves a un poble on en aquells moments vivien 2.200 persones. En Mateu buscarà els seus orígens després de la mort de la mare, és a dir 60 anys després dels fets. Serà llavors quan el protagonista buscarà qui era qui xiulava cançons napolitanes, tot i que els primers referents que té provenen de trenta anys abans, quan una veïna li mostra una foto que ell ocultarà durant trenta anys per no incomodar la mare’.

Així doncs, tota la novel·la està basada en fets reals. ‘Me varen explicar la història després d’un club de lectura a la vila i a partir d’aquí vaig anar investigant fins a tenir la història sencera. No podia deixar perdre un caramel com aquest’, assegura Nadal, que explica que el llibre té quatre parts,  i un punt d’intriga important a més a més d’una història d’amor.

Com es habitual en la prosa de Nadal, hi ha referents que seran fàcils de copsar per als lectors. En aquest cas n’hi ha un que destaca molt que és el mite de l’Odissea. I és que per una banda tenim la que emprendran els mariners que intenten tornar (sobretot després que els alemanys hagin estat vençuts definitivament a la guerra), i de l’altra la que intenta en Mateu per trobar els seus orígens i la seva identitat’.

Nadal explica que la persona real que ha servit d’inspiració per al personatge de Mateu ha llegit l’obra i ‘s’ha reconegut i també ha pogut reconèixer l’empremta que varen deixar més de mil persones joves vivint de  cop i volta al mateix poble. Amb El fill de l’italià, Nadal tanca la seva trilogia sobre la guerra i les responsabilitats individuals amb una obra en què la història potser hi té un paper més central.

Valoració del jurat

Per la seva banda, la mallorquina Carme Riera, que enguany s’ha incorporat al jurat del premi, ha explicat que ‘és la millor de les novel·les que hem llegit i com explica el Rafel té molts nivells de lectura. Penso que pot agradar molt al públic perquè està molt ben escrita i perquè hi ha alguns aspectes fonamentals que estan molt ben treballats: d’una banda tenim un peripècia històrica; de l’altra hi ha una història que entronca amb la gran història europea, però a la vegada hi ha una íntima recerca de la identitat, amb planes molt maques. És un autor molt generós que sap com atrapar els seus lectors i agradarà moltíssim’.

En aquest sentit, s’ha de reconèixer que l’editorial està fent una aposta molt forta i que segurament aquest serà un dels llibres més venuts per Sant Jordi. I és que Nadal s’ha convertit en tot un bestseller amb les seves obres anteriors. La maledicció dels Palmisano, per exemple, obra publicada el 2015, ha arribat a 22 llengües, mentre que La senyora Stendhal, del 2017, ja en porta cinc, una obra que en un sol mes va arribar a vendre 25.000 exemplars només en català. Aquest any 2018 el llibre més venut en català ha estat La força d’un destí, de Martí Gironell, amb més de 35.000 exemplars venuts, amb la qual cosa si a la inèrcia que té de per si el Ramon Llull se li suma un autor exitós, les xifres poden ser realment espectaculars.

En aquest sentit, Nadal explica que ‘m’he presentat al premi perquè té molt de prestigi i això t’ajuda a arribar a públics molt diferents, i a la vegada tens una difusió internacional garantida des del primer moment, i això és molt llaminer.