17.12.2023 - 21:40
The Washington Post · Loay Ayyoub, Miriam Berger
Rafah, Gaza. Aquesta ciutat, Rafah, és l’últim recurs a Gaza. Gairebé la meitat dels 2,2 milions d’habitants de l’enclavament palestí s’han amuntegat a la ciutat més meridional de la franja, on abans de la guerra vivien 280.000 ciutadans, segons les Nacions Unides.
La gent s’amaga en qualsevol espai que troba: en una casa que encara resta dreta, en un refugi desbordat o en una tenda instal·lada en un camp improvisat. Uns altres dormen al carrer i hi passen fred.
Aquests darrers dies, milers de palestins més han fugit cap a Rafah, per escapar-se de l’avanç de l’ofensiva sud israeliana en expansió. Israel ha dit als civils que estarien més segurs prop de la frontera egípcia. I Rafah és la ciutat que la toca. Però, malgrat tot, els míssils continuen colpejant les cases d’aquesta ciutat. I l’ajut humanitari que hi arriba clarament no és prou per a evitar la fam i les malalties.
La gent es passa dies fent cua per aconseguir una bossa de farina. Els que arriben ara ja no poden trobar matalassos, menjar, tendes, medicaments o roba, ni permetre’s de comprar-ne. La diarrea, les malalties respiratòries i les infeccions cutànies s’estenen.
De fet, ja no hi ha lloc per on moure’s. I per més dolentes que siguin les condicions a Rafah, la por més gran dels desplaçats és que acabaran essent expulsats definitivament de Gaza.
“No tinc cap resposta per a un pare de cinc fills a Rafah que em pregunta com poden sobreviure amb una llauna de mongetes durant tres dies”, ens explicava Philippe Lazzarini, cap de l’Agència de les Nacions Unides per al Socors i les Obres per als Refugiats Palestins, dijous passat.
Lazzarini va definir la franja de Gaza com un infern en vida, com un lloc “al límit del col·lapse”. Un lloc que potser rep menys bombardaments que unes altres parts de Gaza, però on els atacs poden arribar de sobte i sense avís.
Dimarts, Wael Harb, de quaranta-nou anys, es va despertar a les tres de la matinada pel so de les explosions que impactaven contra quatre cases al barri d’al-Zuhur, just al nord de la ciutat de Rafah. Quasi una vintena de palestins van ser assassinats, segons que explicava Harb mateix a The Washington Post, entre els quals vuit nens de la seva família.
A més, Salah al-Jabari, un metge de l’hospital kuwaitià de Rafah, està preocupat perquè els qui han sobreviscut els bombardaments ara es moriran de malalties. “L’amuntegament als refugis fa que es propaguin malalties infeccioses que no podem controlar”, ha explicat el doctor al Post. “Tot el sistema de salut aquí ha col·lapsat. Necessitem l’ajuda de tots els governs del món per salvar aquesta gent.”
A Rafah, la gent passa els dies esperant en cues, carregant els telèfons, cuidant ferits, cercant de cobrir necessitats bàsiques, tranquil·litzant els nens i procurant no pensar en tot el que han perdut. Ahmed Zahar, de trenta anys, viu en una tenda a Rafah que no pot protegir-lo de la pluja d’hivern. La va muntar al costat de les runes de la casa de tres plantes on vivia la seva família. “No hi ha cap més opció”, diu. “Volem viure i no abandonarem casa nostra.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
