Rafael Vallbona traça un “fresc del segle XX” des de la frontera de la Cerdanya en una novel·la

‘La casa de la frontera’ fa una narració històrica basada en fets reals

BARCELONA, 30 (EUROPA PRESS)

L’escriptor i periodista Rafael Vallbona traça un “fresc del segle XX” des de la frontera de la comarca pirinenca de la Cerdanya en la novel·la ‘La casa de la frontera’ (Edicions 62), que arriba a les llibreries aquest dimecres després de rebre al juny el Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana.

El llibre se centra en la història real de la família Grau, propietària de l’hostal i botiga de comestibles ‘Iris’ al barri de la duana de Puigcerdà (Girona), la història de la qual Vallbona ha anat recopilant al llarg de nou anys, de manera que la novel·la té “un 95% de realitat”, ha afirmat l’autor aquest dimecres en roda de premsa.

La novel·la narra la història de cinc generacions, començant el 1882, quan la família compra la fonda de Cals Roseraires, fins a arribar a l’última generació, després que Carme Grau tanqui l’hostal i botiga de comestibles, i els fills prenen el relleu amb una botiga de bicicletes i esquís, un símbol de la transformació que ha viscut la zona.

LA TRANSFORMACIÓ DEL TÚNEL DEL CADÍ

“Totes les generacions havien hagut d’anar-se’n –normalment a Barcelona–, o quedar-se allà per imperatiu categòric. Com la Carme, que els pares li diuen que s’ha de quedar a la botiga sí o sí. Els fills són els primers que es poden quedar allà i construir el seu projecte vital sense anar-se’n del seu petit país”, ha destacat Vallbona.

Per a l’escriptor, la diferència resideix en la construcció del túnel del Cadí, que va suposar per als seus habitants “veure la llum al final del túnel”, segons Vallbona, amb l’arribada del turisme procedent de Barcelona.

Malgrat això, en aquesta novel·la ha volgut reflectir la vida diària, diferent de la que viuen els visitants: “Els barcelonins ho veieu paradisíac, i dieu: ‘Que maco’. Però el diumenge a la tarda marxeu pel túnel de Cadí i els munts de neu es queden, es posen negres del fum dels cotxes, i es gelen, i acaben trencant més cames que l’esquí”.

LA HISTÒRIA VISTA DES DE LA PERIFÈRIA

Ha volgut fer un relat del segle XX des de la perifèria, ja que considera que la història se sol explicar des del centre i les grans ciutats, i en canvi a les terres de frontera hi ha molta activitat que no sol explicar-se: “El segle XX ha passat per les portes d’aquesta casa. Van viure el canvi de segle, la Guerra Civil, la guerra mundial, el contraban, van acollir refugiats i els va arribar la modernitat de França en els 60. Era un desori”.

Malgrat el fort component històric, el periodista i escriptor ha refusat descriure-la com una novel·la històrica perquè rebutja l’ús d’etiquetes, i l’ha definida com una “nina russa” on la narració històrica dóna lloc al relat negre, el gènere epistolar, el relat d’aventures, el reporterisme i fins i tot el poema visual mitjançant la reproducció gràfica d’un cartell real.