Rafael Vallbona guanya el premi Sant Joan amb una novel·la sobre una nissaga familiar de la Cerdanya

L’escriptor i periodista Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) ha guanyat el premi Sant Joan de literatura catalana d’enguany, amb la novel·la La casa de la frontera. És una crònica històrica de cinc generacions de la família Grau (avui, Bord Grau), que a final del segle XIX va obrir un hostal, que després es convertí en bar i botiga de queviures i actualment és un establiment de material esportiu, esquís i bicicletes sobretot. La família de la casa de la frontera ha viscut des de la perifèria, des de la frontera, un seguit de vicissituds lligades inevitablement a la història del país i, és clar, a la història de la Cerdanya, un territori singular, esquarterat sistemàticament, com ha explicat Vallbona.

‘La Cerdanya –diu– és una vall insòlita, que es troba orientada d’est a oest, per la qual cosa gaudeix de moltes més hores de sol, i és un territori preeminent del Pirineu. La comarca natural ha estat objecte d’un esquarterament múltiple, començant pel Tractat dels Pirineus, que va dividir la comarca en dues, pertanyents a dos estats diferents. Després l’estat espanyol la va repartir en dues províncies i encara són diferents també el partit judicial i el bisbat. I jo fa molts anys que em vaig enamorar d’aquest territori de frontera, habitat per gent especial, amb caràcter de diletant. Entre les amistats que hi he fet, hi ha la família Bord Grau, els dos germans Jaume i Miquel, que porten la botiga d'”esquissos” (diuen ells) i de bicicletes. Jo sóc negat per a l’esquí, però la bicicleta no m’escau tan malament.’

Continua Vallbona: ‘El 1872 els descendents d’aquests amics van comprar cal Roseraire, una fonda que es troba a Puigcerdà, al barri de la duana, fent frontera amb la Guingueta d’Ix. I vaig anar descobrint que són una família increïble, que els han passat coses increïbles, des d’aleshores i fins avui. Un dia, l’avi Ricard, de noranta-dos anys, em va dir que em faria una sopa que havia après dels bascos. I jo que vaig preguntar: ‘Quins bascos?’ I ell: ‘És que el govern basc es va estar a casa.’ Consultat l’arxiu de Salamanca, era cert el que deia l’avi Ricard: dos consellers del govern basc van fer estada a la casa de frontera uns mesos durant la guerra civil. Després de conèixer aquest fet ja no me’n vaig poder estar i em vaig posar a documentar-me i escriure aquesta història. Hi he tardat nou anys.’

És un relat de no-ficció, a partir dels records i anècdotes explicades per diverses generacions de la família Grau. La novel·la juga a fer salts en el temps i en cada època és un narrador diferent que condueix la història. En l’època contemporània és Vallbona mateix que pren la paraula. Tot i que es fa un relat local, la història també és global, perquè per la casa de frontera passen dues guerres mundials, una guerra civil, el món del contraban, el pas de refugiats a l’exili, i més recentment, l’arribada del turisme, la perforació del túnel del Cadí… Es parla de personatges reals que van tenir una certa importància política, econòmica i social, com en Bertran Serra, empresari cotoner, un dels més importants del món als anys trenta del segle XX, que estiuejava allí; o el doctor Berini, un prestigiós oto-rino-laringòleg, que fou sogre del ninotaire Jaume Perich.

La casa de la frontera, que publicarà Edicions 62, arribarà a les llibreries a principi de setembre i es presentarà durant la Setmana del Llibre en Català. El jurat que ha atorgat el premi ha estat format per Pere Gimferrer, Carme Riera i Jordi Coca, amb Joan Carles Sunyer fent de secretari. El premi és dotat amb 35.000 euros lliures d’imposts i al marge dels drets d’autor.